El proc¨¦s independentista es viu a milers de quil¨°metres de Catalunya

L¡¯expectaci¨® pel proc¨¦s independentista es contagia als catalans que viuen a milers de quil¨°metres de la terra que els va veure n¨¦ixer. N¡¯hi ha gaireb¨¦ 200.000 que han emigrat. Molts pensen tornar algun dia a Catalunya, una temporada o per tornar-s¡¯hi a instal¡¤lar. I no descarten aterrar en un nou pa¨ªs independent.

?scar Pardo ¨¦s un d'ells. Aquest jove barcelon¨ª de 22 anys es defineix com un ¡°enamorat de Catalunya¡± i de la seva ciutat natal. Des de fa pocs mesos viu a l'australiana Cairns, on va decidir emigrar amb la seva parella quan van acabar la carrera. La desocupaci¨® i els baixos salaris a Espanya van contribuir a la decisi¨®. Aquest jove, que troba a faltar esmorzar ¡°pa amb tom¨¤quet¡±, viu el proc¨¦s sobiranista ¡°amb esperan?a i expectaci¨®¡±. ¡°A Austr¨¤lia la gent no ent¨¦n que el Govern espanyol no permeti un refer¨¨ndum com l'escoc¨¨s¡±, afirma.

¡°No crec que la independ¨¨ncia sigui un proc¨¦s radical, sin¨® m¨¦s aviat pragm¨¤tic, i en aix¨° els catalans sempre anteposem el seny¡±. ¡°Ara una majoria hi d¨®na suport, no per tocar els nassos al PP o a Rajoy, sin¨® perqu¨¨ de deb¨° creiem que ¨¦s un projecte factible, esperan?ador i positiu per al poble catal¨¤¡±.

L'independentisme s'imposa entre els catalans emigrats. Uns 15.000 van votar des de l'exterior en les ¨²ltimes eleccions auton¨°miques. Els partits independentistes Junts pel S¨ª i la CUP van obtenir un 63,73% d'aquests sufragis.

¡°No s¨®c indepe¡±, comenta amb un lleu accent mexic¨¤ Sabrina Garc¨ªa, de 36 anys, ¡°per¨° no em crec res del que diu TVE¡±. Origin¨¤ria de Granollers, viu a Guadalajara (M¨¨xic) amb el seu marit i la seva filla des de fa sis anys. Van emigrar perqu¨¨ estaven cansats de la seva rutina laboral. Ella ¨¦s especialista en relacions laborals i ell, enginyer electr¨°nic. Per subsistir treballaven tota la setmana, e dilluns a diumenge. Volien canviar de vida i van decidir intentar-ho Guadalajara, on ara tenen una empresa.

Els agrada prendre cava de tant en tant, encara que all¨¤ ¡°el preu ¨¦s desorbitat¡± perqu¨¨ pot multiplicar-se per deu. Participen en reunions amb altres emigrants catalans i amb persones d'altres comunitats mediterr¨¤nies. Reconeix que el tema de l'independentisme ¨¦s millor no tocar-ho: els ¨¤nims ¡°es crispen¡±.

Garc¨ªa ent¨¦n que molts catalans estiguin a favor de la independ¨¨ncia. ¡°A Espanya molta gent no ens estima¡±. En altres regions espanyoles ha arribat a sentir-se rebutjada per ser catalana. Fins i tot a M¨¨xic. ¡°No ser¨¤s independentista? Perqu¨¨ si ho ets, aqu¨ª no et volem¡±, li van etzibar quan va anar a un restaurant madrileny en aquest pa¨ªs. ¡°Jo nom¨¦s vinc a menjar uns callos¡±, va respondre.

La meva parella ¨¦s de Baviera i totes aquestes coses li semblen quimeres de bojos del sud¡±

Aquesta emigrant explica que ning¨² a M¨¨xic ent¨¦n per qu¨¨ part dels catalans volen la secessi¨® d'Espanya. ¡°Aqu¨ª tothom est¨¤ molt orgull¨®s del seu pa¨ªs i de la seva bandera¡±, i aix¨° ¡°fa una mica d'enveja¡±, confessa. En preguntar-li si veu factible que, si algun dia torna a Catalunya, aterri en una nova rep¨²blica independent se li posen ¡°els p¨¨ls de punta¡±. ¡°S¨®n sentiments oposats¡±, precisa.

¡°Bojos del sud¡±

Marc Llop, original de Mollerussa (Lleida), ¨¦s a Berl¨ªn des del 2001. Va anar-hi a estudiar un m¨¤ster en economia i s¡¯hi va quedar. Treballa a la companyia a¨¨ria de la ciutat. La seva fam¨ªlia es compon de l¡¯Elke, la seva parella, i les seves dues filles.

Llop segueix per Internet cada pas del proc¨¦s independentista, encara que el viu ¡°amb menys ress¨° medi¨¤tic que a casa, on la premsa sembla una olla de pressi¨®¡±. Es relacionen amb m¨¦s fam¨ªlies catalanes a Berl¨ªn a trav¨¦s de la Casa de Catalunya. Diu que no s¡¯¡°atreviria a parlar de tensi¨®¡± quan surt el tema de la independ¨¨ncia. ¡°Aix¨° s¨ª, l'expectaci¨® la vivim fortament. Els debats s¨®n animats entre cupaires i juntspelsiistes. Ens ho passem bomba fent c¨¤bales sobre com es desenvolupar¨¤ el proc¨¦s¡±.

Sort que Esc¨°cia va obrir la veda, ara ¨¦s m¨¦s f¨¤cil que ens entenguin¡±

Explica que la seva parella ¡°¨¦s de Baviera i que totes aquestes coses li semblen quimeres de bojos del sud¡±. Als alemanys ¡°els costa entendre que alg¨² es plantegi formar un nou pa¨ªs tenint ja a la UE. Sort que Esc¨°cia va obrir la veda l'any passat. Ara ¨¦s m¨¦s f¨¤cil entaular conversa sobre aquest tema i arribar que l¡¯entenguin. No ho ¨¦s que et donin la ra¨® per¨°, almenys, pots aconseguir que t'entenguin¡±.

Tenen la vida ¡°muntada a Alemanya¡± i no planegen tornar a Catalunya a curt termini. Per¨° en preguntar-li si creu que algun dia podrien tornar i trobar un Estat catal¨¤ respon que ¡°s¨ª, possible s¨ª que ho ¨¦s¡±.

A la Rep¨²blica Centreafricana les not¨ªcies sobre el proc¨¦s independentista ¡°arriben amb comptagotes¡± a Blanca Hormaechea, nascuda a l'Hospitalet de Llobregat fa 26 anys. ¡°Internet funciona molt malament¡± en aquest pa¨ªs assolat per un conflicte i amb desenes de milers de despla?ats interns, pels quals treballa aquesta catalana en una ONG. Explica que quan alg¨² coneix el seu origen, ¡°surt el tema de l'independentisme¡±.

¡°?s interessant explicar-ho als centreafricans, perqu¨¨ viuen en un context radicalment diferent i gaireb¨¦ nom¨¦s coneixen Catalunya pel Bar?a¡±, explica. No sap si tornar¨¤. Per¨° afegeix que ¡°passi el que passi, espero que no deixem de banda els problemes actuals de la societat catalana que compartim no nom¨¦s amb Espanya i Europa, sin¨® amb la resta del m¨®n¡±.