El 20-N a la Rambla

Quan vaig arribar a la font de Canaletes, un grup de fatxes amb pals i punys de metall ja hi era. Com que la part superior de la Rambla ¨¦s el punt de trobada t¨ªpic de manifestacions pol¨ªtiques i celebracions esportives, estaven esperant qualsevol progre que pogu¨¦s apar¨¨ixer somrient. L¡¯Elena i jo, com molts dels nostres amics polititzats, hav¨ªem guardat una ampolla de xampany a la nevera des de principi d'octubre, quan es va anunciar que el general¨ªsimo Francisco Franco estava, per fi, greument malalt. Per¨° at¨¨s que la seva agonia cl¨ªnicament allargada va durar diverses setmanes, ens vam beure l'ampolla una nit per a sopar i la vam canviar per una nova per a quan arrib¨¦s l'ocasi¨®. Per fi, avui cap a les cinc del mat¨ª la meva germana Montserrat m¡¯ha trucat per tel¨¨fon: "Desperta, ¨¦s un nou dia!", va dir, citant un poema recentment musicat. La r¨¤dio ho havia anunciat. Al quiosc de la cantonada vaig comprar tots els diaris amb la primera p¨¤gina hist¨°rica i vaig fer uns quants comentaris amb alguns ve?ns, alegres encara que continguts. Era, no obstant aix¨°, un dia normal, aix¨ª que vam haver de treballar com de costum. Unes hores m¨¦s tard vam veure el cap del Govern espanyol sanglotant a la televisi¨® mentre llegia el comunicat oficial.

Els meus avis materns van treure la bandera espanyola, que jo no sabia que guardaven a l¡¯arca del rebedor i amb entusiasme la meva mare la va penjar al balc¨®

Vaig veure Franco en persona unes quantes vegades. La primera va ser en una de les seves visites a Barcelona quan jo tenia sis anys. Els meus avis materns van treure la bandera espanyola, que jo no sabia que guardaven a l'arca del rebedor, i amb no poc entusiasme la meva mare la va penjar al balc¨® amb agulles d¡¯estendre la roba. A mitja tarda, nosaltres quatre ¨Cmentre el meu pare era a la feina i, probablement, no tan entusiasta¨C vam anar a la pla?a d'Espanya per veure com havien decorat el monument per a la benvinguda, i era all¨¤, el general, en un cotxe descapotable saludant la gent que al voltant de les dues voreres de la Gran Via ¨Cllavors anomenada avinguda de Jos¨¦ Antonio, pel fundador de la Falange¨C aplaudia amb for?a i sense parar.

Dos anys m¨¦s tard, l'ocasi¨® va ser m¨¦s ambigua, ja que implicava el meu estimat Club de Futbol Barcelona. Excepcionalment, els dos finalistes de la Copa del General¨ªsimo eren els dos equips de la ciutat, el Bar?a i l¡¯Espanyol, per la qual cosa van decidir que la final no es jugu¨¦s a Madrid, com de costum, sin¨® a Barcelona. El camp neutral va ser l'estadi de Montju?c, que havia estat constru?t per una Exposici¨® Universal a final dels anys vint i s'havia tornat a utilitzar per a una esp¨¨cie de pseudo-Jocs Ol¨ªmpics del Mediterrani a principi dels cinquanta. El meu oncle Manuel, el fan n¨²mero u del Bar?a a la fam¨ªlia, em va portar a mi, el seu nebot gran, a la final, una alegria insuperable. Just abans que comenc¨¦s el partit, amb l'estadi ja ple, era all¨¤ una altra vegada, arribant amb el seu uniforme brillant i amb medalles a la llotja presidencial, una mica a la nostra dreta, entre la fanf¨¤rria de l'himne i els aplaudiments. L'atenci¨® de la gent, no obstant aix¨°, es va concentrar en el partit. En aquesta ocasi¨® ell no va ser el protagonista, sin¨® nom¨¦s un convidat m¨¦s al nostre esdeveniment, encara que certament un de molt peculiar. Els veritables protagonistes van ser els meus ¨ªdols: el porter Ramallets, el mag Kubala i tots els altres. El partit va ser tan disputat com ¨¦s habitual entre els dos equips de la ciutat perqu¨¨ com que l¡¯Espanyol ¨¦s molt m¨¦s fluix, l'¨²nica motivaci¨® en la vida dels seus jugadors i seguidors ¨¦s guanyar el Bar?a. En la segona part, no obstant aix¨°, un dels nostres jugadors suplents, Sampedro, va marcar llan?ant-se cap a la pilota amb el cap davant. Vam guanyar i el gran senyor va haver d'aplaudir el Bar?a.

Tres anys despr¨¦s, la meva ¨¤via Conchita va comentar un dia que havia vist centenars d'exemplars del diari La Vanguardia escampats pel terra a la Diagonal, que ara es diu oficialment avinguda del General¨ªsimo. Era en protesta pels insults contra els catalans que el director del diari, en realitat, nomenat per Franco, havia pronunciat en p¨²blic. La meva ¨¤via, subscriptora de La Vanguardia i la principal impulsora de les preses de posici¨® de la fam¨ªlia pel que fa a Franco, es va referir a les protestes amb certa diversi¨®.

No obstant aix¨°, amb prou feines unes setmanes despr¨¦s ella i el seu marit em van tornar a portar a una celebraci¨® amb Franco, ara al nou esplendor¨®s estadi del Bar?a. L'ocasi¨® va ser una Demostraci¨®n Sindical organitzada pel Govern espanyol el Primer de Maig, com una alternativa a les manifestacions dels treballadors de tot el m¨®n i als intents dels grups de l'oposici¨® antifranquista d'aixecar la veu aquell dia. L'espectacle l¡¯organitzava cada any una ag¨¨ncia dels sindicats oficials anomenada Educaci¨®n y Descanso. S'inspirava d'alguna manera en les t¨ªpiques desfilades nazis i sovi¨¨tiques i era retransmesa durant diverses hores pel canal ¨²nic de televisi¨®. Sempre tenia lloc a Madrid, per¨°, despr¨¦s de les protestes catalanistes, van portar l'espectacle a Barcelona un cop, aquesta vegada, dedicat als esports i als folklores regionals "per la unitat dels homes i les terres d'Espanya". Sobre la gespa de l'estadi de futbol van instal¡¤lar un vel¨°drom i dues grans piscines. Suposo que als meus avis els havien donat entrades gratis, com a tots els altres assistents, per¨° tot i aix¨ª... Vam arribar d¡¯hora i els tres est¨¤vem fent un volt pels passadissos de l'estadi quan vam veure un grup de gent que es movia fren¨¨ticament a nom¨¦s uns metres de dist¨¤ncia. Ell acabava d'arribar, amb nom¨¦s uns escortes; la meva ¨¤via em va dir: "Mira aix¨°", aix¨ª que jo, amb prou feines 11 anys, vaig c¨®rrer i em vaig barrejar entre els adults, no molts m¨¦s d'una dotzena, que el saludaven amb aplaudiments quan entrava caminant a la llotja presidencial. Franco va passar davant meu, a menys d'un metre de dist¨¤ncia. Va ser una cosa fuga? i inversemblant.

A la final de la Copa del General¨ªsimo, entre el Bar?a i l¡¯Espanyol, per una vegada no va ser ell el protagonista, sin¨® els jugadors

Dos anys m¨¦s tard, quan tenia 13 anys, el meu pare em feia treballar diverses hores al dia durant les vacances d'estiu amb la intenci¨® d'instruir-me sobre la duresa de la vida. Aix¨ª que cada mat¨ª ens aixec¨¤vem a les set i ens n¡¯an¨¤vem en el seu cotxe des del meu estimat lloc prop de la platja a treballar com a ajudant de delineant en una oficina de negocis al passeig de Gr¨¤cia, en ple centre de la ciutat. Un dia vam veure per la carretera que les pluges de setembre havien desbordat el riu Llobregat; de fet, havien provocat enormes inundacions en tots els pobles de la zona. Durant diversos anys, dotzenes de milers de pagesos havien fugit de la fam i la mis¨¨ria al sud d'Espanya i s'havien instal¡¤lat prop de les f¨¤briques industrials al voltant de Barcelona. Molts d'ells vivien en cabanyes constru?des en qualsevol descampat, fins i tot a la llera dels rius. Centenars d'ells van ser arrossegats per les aig¨¹es mentre dormien i van morir. Durant diversos dies la r¨¤dio va engegar una campanya permanent per recaptar fons per ajudar aquella pobra gent. La meva ¨¤via, sempre en sintonia, ens va fer saber que estava donant una mica de diners. Un mat¨ª a la feina, el meu cap ,el delineant, em va dir que passaria alguna cosa i juntament amb la majoria dels treballadors de l'oficina vam sortir al balc¨®. No hi havia res al carrer que anunci¨¦s un esdeveniment especial. Per¨° all¨¤ era una altra vegada, creuant la ciutat a trav¨¦s del seu passeig m¨¦s elegant per portar consol als familiars de les v¨ªctimes dels suburbis i a la poblaci¨® en general. Crec que aquesta vegada gaireb¨¦ ning¨² al meu voltant va aplaudir, tot i que la veritat ¨¦s que ten¨ªem avantatge ja que ¨¦rem en un tercer pis i pod¨ªem mirar l'espectacle des de dalt.

Fa pocs anys, quan ja era estudiant universitari, encara vaig veure Franco una vegada m¨¦s, aquest cop per sorpresa. Jo sortia d'una estaci¨® de metro i la seva caravana passava corrent a gran velocitat per l'avinguda Meridiana. Ell tornava a la ciutat a la tarda, gaireb¨¦ d'inc¨°gnit, en la que seria la seva ¨²ltima visita a Barcelona. Em vaig quedar sorpr¨¨s i molest. Per¨° no vaig veure ning¨² que hi par¨¦s esment. La majoria de la gent que passava al voltant ni tan sols se¡¯n va adonar.

A final de setembre, fa menys de dos mesos, el general Franco va organitzar una d'aquelles concentracions massives que tenen lloc peri¨°dicament a la pla?a d'Oriente, a Madrid, i va saludar des de la balc¨® de l'antic Palau Reial. Aquesta vegada la trobada era en contra dels pobles i governs de diversos pa?sos europeus que havien protestat per l'afusellament de cinc activistes antifranquistes. El general, de 83 anys, baixet, calb i grassonet, amb prou feines podia llegir alguns par¨¤grafs amb una veu pastosa i gaireb¨¦ inintel¡¤ligible.

El general, de 83 anys, baixet, calb i grassonet, amb prou feines podia llegir alguns par¨¤grafs amb una veu pastosa i gaireb¨¦ inintel¡¤ligible.

L'espectacle, que va ser transm¨¨s en directe per la televisi¨®, era vomitiu. El pr¨ªncep Joan Carles era al seu costat, molt m¨¦s alt que Franco, amb un aspecte tens i ombr¨ªvol, mentre la multitud agitava les banderes i expel¡¤lia les seves r¨ªtmiques salutacions. Despr¨¦s de diversos minuts resistint-se a fer qualsevol gest, el pr¨ªncep va acabar saludant breument amb el bra?, cosa que es va convertir, per descomptat, en la foto de portada de tots els diaris l'endem¨¤. Jo no puc entendre com alguns dels meus amics i coneguts de Madrid poden romandre a la ciutat durant un dia com aquest. Es queden a casa tot el dia, amb les portes tancades? S¡¯amaguen sota el llit?

Aix¨ª que avui, amb la finalitat d'evitar un grup d'aquest mateix tipus de fatxes que segueixen homenatjant el dictador fins a l'¨²ltim dia, ens hem retirat de la celebraci¨® a Canaletes i hem anat a sopar a un restaurant a la pla?a del bisbe Urquinaona, a un parell d¡¯illes de dist¨¤ncia. ?rem unes trenta persones, entre les quals, diversos aspirants a l¨ªders que volen convertir-se en pol¨ªtics democr¨¤tics legals tan aviat com puguin. L'ambient era d'alleujament i d'esperan?a, encara que no d'euf¨°ria. No hi ha hagut discursos. Nom¨¦s hem estat xerrant sense parar en cada taula durant el sopar. En un cert moment, tots els presents ens hem aixecat i hem brindat pel futur, amb m¨¦s fe que clarivid¨¨ncia. Sent¨ªem que ens hav¨ªem tret un pes pesant de damunt.

Josep M. Colomer ¨¦s economista i membre de l¡¯Acad¨¨mia Europea.

?