L¡¯heroi de ¡®Victus¡¯ se¡¯n va a veure m¨®n

Des del primer dia l'escriptor i antrop¨°leg Albert S¨¢nchez Pi?ol ja va avisar, quan ni tan sols es podia imaginar que el seu Victus, novel¡¤litzaci¨® del setge de Barcelona el 1714, arribaria als 250.000 exemplars (16 lleng¨¹es), que el seu picaresc protagonista, Mart¨ª Zuvir¨ªa, ¡°promet molt¡±. A fe de D¨¦u perqu¨¨, gaireb¨¦ tres anys exactes despr¨¦s, apareix en plena guerra Yama a l'Am¨¨rica colonial anglesa (1715), s'alia amb el mariscal Berwick, l'enemic que va expugnar Barcelona, i amb el guerriller Carrasclet per enfrontar-se a Felip V en la guerra de la Qu¨¤druple Alian?a (1719); i despr¨¦s de sengles aparicions a la cort de Frederic II de Pr¨²ssia i a Londres, s'embarca en l'Endeavour de James Cook per observar el tr¨¤nsit de Venus a Tahit¨ª i con¨¨ixer els maoris (1768). La confian?a en el personatge s'ha contagiat a l'editorial, ja que La Campana?llan?a avui fins a 50.000 exemplars (20.000 en l'original castell¨¤ i 30.000 en catal¨¤) de Vae Victus, on es recullen aquestes noves aventures del personatge.

S¨¢nchez Pi?ol (Barcelona, 1965)?mostra tal mestratge en la sempre dif¨ªcil alqu¨ªmia entre fets hist¨°rics, imaginaci¨® i recursos de la novel¡¤la d'aventures que posa encara m¨¦s humor i ironia que en el lliurament anterior i, en un repte encara m¨¦s gran, introdueix notes al peu, amb les quals juga fins i tot contradient el personatge, que segueix dictant les seves mem¨°ries. ¡°A?Victus no hi havia textos al peu perqu¨¨ no volia entorpir l'acci¨® d'una novel¡¤la molt llarga, per¨° em moria de ganes per deixar clar quina era la veritat documental i qu¨¨ era pura trama, per¨° aqu¨ª, com que s¨®n quatre relats vinculats, crec que funcionen perqu¨¨, a m¨¦s, jugo amb ells. L'humor? S¨ª, potser ¨¦s m¨¦s de taverna, per¨° despr¨¦s de reescriure cinquanta vegades el final apocal¨ªptic de Victus, necessitava esplaiar-me¡±. El joc arriba fins al t¨ªtol, tergiversaci¨® de la locuci¨® llatina Vae victis (Ai dels ven?uts), que explica el suposat editor del llibre.

¡°El gran model narratiu de la meva generaci¨® ¨¦s ¡®La guerra de les gal¨¤xies¡¯ i, ara, ¡®Joc de trons¡¯, per¨° com que ¨¦s tot literatura popular...¡±

Aquest humor, a m¨¦s del que l'autor defineix com ¡°una mirada rousseauniana de la vida¡± i tamb¨¦ la del derrotat (¡°l'episodi del 1714 Zuvir¨ªa no se'l traur¨¤ de sobre¡±), marca una obra amb la qual S¨¢nchez Pi?ol vol fer passejar el seu personatge pels principals fets del XVIII. ¡°No volia donar una visi¨® etnoc¨¨ntrica del conflicte del 1714: la caiguda de Barcelona forma part d'un conflicte m¨¦s ampli i en un moment en qu¨¨ passen moltes coses en un m¨®n que comen?a la seva globalitzaci¨®¡±. Perqu¨¨ el XVIII ¨¦s un segle, ent¨¦n l'antrop¨°leg, ¡°optimista, en qu¨¨ la gent busca una mirada positiva sobre el m¨®n i intenta ser-hi feli?; ¨¦s als ant¨ªpodes del XIX, per¨ªode que em deprimeix: la colonitzaci¨® esclavitzar¨¤ els negres i la industrialitzaci¨®, els blancs¡±.

L'autor m¨¦s venut avui de les lletres catalanes ja t¨¦ previstos diversos episodis del seu enginyer de fortificacions, fins i tot sap com el traur¨¤ del laberint on l'ha deixat a Nova Zelanda. ¡°Ja tinc ganes de veure'l a la revoluci¨® americana, davant de Jefferson i Washington, o a Berl¨ªn, a la cort de Frederic II de Pr¨²ssia creuant-se amb Voltaire¡±. Aix¨ª, sembla que Zuvir¨ªa seguir¨¤ una mica els passos de Harry Flashman, el tamb¨¦ covard personatge inventat per George MacDonald Fraser, que passeja pel segle XIX rememorant la seva participaci¨® en batalles contra els pellroja, en la c¨¤rrega de la Brigada Lleugera o en la conquesta d'Abiss¨ªnia. ¡°El meu personatge ¨¦s igual de c¨ªnic per¨° no cau en la seva mis¨¨ria moral¡±, diu d'una saga de la qual enveja nom¨¦s que ¡°quan Flashman es troba amb el general Carter no necessita presentar-lo, els referents s¨®n m¨¦s universals¡±.

Fraser ¨¦s una de les escasses refer¨¨ncies que cita S¨¢nchez Pi?ol, que assegura que t¨¦ ¡°pocs avantpassats literaris¡±, tot i que, com ha demostrat a?La pell freda (2002) i a?Pandora al Congo (2005), t¨¦ un ric domini dels recursos narratius de la novel¡¤la d'aventures que ha obert una senda en les lletres catalanes. ¡°Des de la meva primera obra l'objectiu ha estat fer una novel¡¤la popular de qualitat; no hi ha g¨¨neres, sin¨® novel¡¤les bones o dolentes. El problema ¨¦s que aqu¨ª estem molt afrancesats en el terreny literari: a partir de la Revoluci¨® Francesa i al XIX se li exigeix a l'escriptor que deixi de ser narrador i que ocupi un lloc gaireb¨¦ religi¨®s, que faci d'intermediari entre les idees i la societat, que dirigeixi les masses i es converteixi en el seu fil¨°sof, en l'opinador selecte, en el director de l'opini¨® p¨²blica¡­ ¡®Jo acuso¡¯: doncs acusi si creu que t¨¦ l'autoritat moral que l'empara¡­ He perdut el compte de la quantitat de manifestos que m'han volgut fer signar nom¨¦s per ser escriptor¡­¡±.

¡°No puc viure aqu¨ª fent novel¡¤les

En aquest episodi hi ha la clau, ent¨¦n, de la nefasta classificaci¨® entre alta escriptura i la divisi¨® en g¨¨neres, ¡°que ha usurpat al poble la literatura¡±, un fet al qual hauria contribu?t massa l'acad¨¨mia en general i ¡°fins i tot el Nobel: l'hi donen a una bielorussa desconeguda i quan recau en un narrador popular com Garc¨ªa M¨¢rquez ¨¦s perqu¨¨ ¨¦s d'esquerres¡±.

On s¨®n, doncs, els referents de S¨¢nchez Pi?ol? ¡°El gran fenomen narratiu de la meva generaci¨® ha estat La guerra de les gal¨¤xies i, ara, Joc de trons, per¨° aix¨° no es reconeixer¨¤ perqu¨¨ ¨¦s literatura popular¡­ S¨®n exemples d'una barreja de g¨¨neres sense parang¨®; el que fa George R.R. Mart¨ªn ¨¦s, t¨¨cnicament, brutal: liquida els personatges en el seu moment ¨¤lgid, quan tots els del gremi sabem que aquells s¨®n el compte bancari d'un autor¡­ Crec que s¨®c un especialista en estructura narrativa i cal buscar molt b¨¦ els factors que desencadenen l'acci¨®, all¨° que generar¨¤ el conflicte real de la hist¨°ria, calcular els moments on pot decaure l'atenci¨® del lector: a la p¨¤gina 10 ja l'has d'haver atrapat... Aqu¨ª, el que ¨¦s dif¨ªcil, l'alta literatura de deb¨°, ¨¦s fer que sigui f¨¤cil el m¨¦s dif¨ªcil¡±.

Una de les grates sorpreses de Vae Victus ser¨¤ la figura de Pere Joan Barcel¨®, Carrasclet, el fam¨®s guerriller antiborb¨°nic, del qual hist¨°ricament se sap ben poca cosa. ¡°Amb Vae Victus volia parlar de l'endem¨¤, del 12 de setembre del 1714 i del Carrasclet; com a?Victus, vull explicar la hist¨°ria des de baix i pels de baix i s¨¦ que em passar¨¤ com llavors, quan vaig descobrir que molta gent no sabia qui era el general Villarroel, a banda d'un carrer; la hist¨°ria de Catalunya no s'ha explicat b¨¦, ni aqu¨ª perqu¨¨ no convenia un heroi sorgit de files felipistes o la for?a popular, ni a la resta d'Espanya perqu¨¨ es parteix nom¨¦s de les cr¨°niques borb¨°niques que qualifiquen els catalans de canalles sistem¨¤ticament¡±. En aquesta l¨ªnia, ¡°el Carrasclet no era un bandoler com s'ha dibuixat: no era Robin Hood, per¨° forma part d'un sistema de viol¨¨ncia estructural i de possible il¡¤lusi¨® per recuperar les llibertats catalanes que no s'enfonsar¨¤ fins al 1725; per¨° esclar, com tamb¨¦ matava botiflers, els catalans que s'havien venut com a alcaldes als felipistes¡­¡±.

¡°A Catalunya, com a adversari, Espanya no li va voler donar legitimitat el 1714, i el 2015 segueix passant el mateix: no s¡¯admetia, com no s¡¯admet avui, l¡¯alteritat; no es pot negociar amb qui et nega ?i no et deixa asseure¡¯t a la taula¡±

Especialista a deixar anar en el text frases belles i afor¨ªstiques (¡°Derrota ¨¦s quan l'enemic aconsegueix que dubtem de la veritat¡±; ¡°La tristesa no vocifera, no dispara ni apunyala¡±¡­), tamb¨¦ llan?a c¨¤rregues de profunditat que es poden llegir en clau pol¨ªtica actual, com quan fa exclamar a Zuvir¨ªa que el dest¨ª de Catalunya ha estat fruit de la mala sort hist¨°rica. ¡°Igual que els individus la pateixen, Catalunya com a subjecte hist¨°ric, com altres, tamb¨¦ n'ha tingut: fa poc s'ha descobert que un Berwick malalt aquests dies va dubtar el 9 i el 10 de setembre de llan?ar l'atac final a Barcelona i que va ser Verboom qui el va instar a la desesperada per fer m¨¨rits; si els canons que Berwick esperava quan tenia assetjada Roses el 1719 no s'haguessin perdut pel naufragi dels vaixells davant mateix de les costes potser la insurrecci¨® amb 10.000 catalans armats hagu¨¦s fet un gir¡­; no secundo la idea rom¨¤ntica d'una Catalunya ancestral que ha viscut la seva independ¨¨ncia de manera gen¨¨tica, per¨° hi ha molts factors casuals que li van anar en contra i van canviar els esdeveniments¡±.

S¨¢nchez Pi?ol continua pensant que les tenses relacions entre Catalunya i Espanya avui s'arrosseguen des del 1714: ¡°Es posin com es posin a Madrid, aquest tema no est¨¤ resolt des de llavors: a aquell adversari no se li va voler donar legitimitat el 1714, i el 2015 segueix passant el mateix: no s'admet que hi havia una determinada societat constitu?da d'una manera tan leg¨ªtima com la borb¨°nica, no s'admetia, com no s'admet avui, l'alteritat, i llavors es d¨®na la paradoxa que hi ha un tema que s'hauria de resoldre negociant per¨°, esclar, no es pot negociar amb qui et nega i tampoc deixa que t'asseguis a la taula; i aix¨° es vol justificar fins i tot buscant i premiant la tercera via a la hist¨°ria i desenfocant els temes¡±.

Apareguda l'octubre del 2012, Victus va ser subjecte pacient d'aquesta tensi¨®, que va culminar el setembre de l'any passat quan es va suspendre una presentaci¨® de la novel¡¤la a l'Institut Cervantes d'Utrecht. Fins i tot a Catalunya es va veure malament que el gran autor catal¨¤ (un dels 300 que va signar un manifest en favor de la consulta i la independ¨¨ncia) es pass¨¦s al castell¨¤. ¡°No ho vaig patir gaire; l'opci¨® ling¨¹¨ªstica era clarament liter¨¤ria; l'altre ¨¦s fruit del moment¡±. Un moment que veu delicat: ¡°L'estrat¨¨gia de Rajoy del ¡®Ja es cansaran¡¯ est¨¤ descartada per fracassada, la capacitat d'aguantar de la societat catalana ha estat semblant a la que van viure els seus cong¨¨neres del 1714; aqu¨ª el m¨¦s interessant ha estat que fora d'Espanya hi ha hagut un reconeixement del tema i aix¨° fa t¨¦mer a l'Estat que inst¨¤ncies superiors europees no els forcin a arribar a una soluci¨®; i despr¨¦s hi ha la maduraci¨® del proc¨¦s independentista en els catalans: hi ha dos milions de persones que no se n'aniran a casa i que han guanyat unes eleccions; fins quan es pot tirar endavant sense negociaci¨®?¡±.

¡®Victus¡¯ podria passar a s¨¨rie de televisi¨®: l¡¯autor, amb Jaume Collet-Serra, ha ultimat un gui¨®; que ¡®Vae victus¡¯ transcorri parcialment als EUA ajuda a buscar productors

Per¨° el que m¨¦s preocupa S¨¢nchez Pi?ol avui ¨¦s la seva situaci¨® com a escriptor: ¡°No puc viure aqu¨ª fent novel¡¤les de 600 p¨¤gines, no surt a compte: s¨®c per segon any el lector m¨¦s prestat a les biblioteques p¨²bliques i estic entre els m¨¦s venuts i ja veus¡­¡±. Vae Victus t¨¦ 528 p¨¤gines ¡°perqu¨¨ la hist¨°ria de Cook la vaig suprimir de Victus i ara he rebut l'ajuda de documentalistes¡±. Per aix¨°, el proper projecte, que passa per un retorn al g¨¨nere fant¨¤stic, ¡°ser¨¤ revolucionari, amb p¨¤gines que faran olor, amb sons i potser pantalles i que far¨¦ amb gent de l'art esc¨¨nic i que potser mour¨¦ per altres circuits i amb altres preus¡±.

L'esperan?a ¨¦s ¡°el Pau Gasol del cinema¡±, com l'autor defineix Jaume Collet-Serra, cineasta catal¨¤ establert als EUA, amb el qual ja ha tancat el gui¨® d'un Victus que podria derivar en s¨¨rie televisiva i un Vae Victus que podria funcionar com a segona temporada, entre altres coses perqu¨¨ ¡°casualment¡± transcorre en part als EUA, la qual cosa facilitaria trobar productors. En S¨¢nchez Pi?ol, com en les seves novel¡¤les, no hi ha res casual i tot promet.