Per un nou proc¨¦s

El proc¨¦s independentista, tal com el coneix¨ªem i l'hav¨ªem descrit, s'ha esgotat. Fins ara ha funcionat raonablement b¨¦, ha servit per augmentar el nombre d'independentistes i el seu nivell de comprom¨ªs. Dos milions de persones votarien a favor d'una rep¨²blica catalana. I creixent. Les xarxes socials, les manifestacions i les diverses conteses electorals han aconseguit una cosa que semblava impossible. L'independentisme s'ha explicat, s'ha reconegut i s'ha examinat a si mateix. L'han posat a prova amb amenaces, den¨²ncies i judicis i n'ha sortit refor?at, per¨° aquesta fase ja est¨¤ superada i no donar¨¤ gaire m¨¦s de si.

El cicle s'ha completat, tots els partits que avui es declaren independentistes han actuat com un llast. Ho ha fet i ho ha fet fer Converg¨¨ncia, que era el que ho tenia m¨¦s dif¨ªcil, per¨° a data d'avui, ning¨² pot dir que no hagi anat complint els seus compromisos. Esquerra va ficar la pota amb el 9-N d'una manera tan evident com ara ho ha fet la CUP.

En el canvi de papers, Oriol Junqueras agafa el relleu de la responsabilitat i intel¡¤lig¨¨ncia que en el seu moment va mostrar David Fern¨¤ndez. El proc¨¦s ha hagut de traginar les estafes de Converg¨¨ncia (les d'Uni¨® estan perdonats per pura submissi¨®), la imper¨ªcia d'Esquerra i avui, les marcianades de la CUP. Ja ning¨² est¨¤ lliure de culpa i ning¨² pot tirar la primera pedra, entre altres coses perqu¨¨ aix¨° ¨¦s el que s'espera d'ells m¨¦s enll¨¤ dels Monegros.

A partir d'ara, l'independentisme faria b¨¦ de deixar de buscar-se les culpes perqu¨¨ les trobar¨¤ totes. Les que t¨¦ i les que els mitjans i els poders de l'Estat estaran encantats d'assenyalar-li. Estem a cinqu¨¨ de proc¨¦s i ja anem per a llicenciats, o hi ha una coordinaci¨® constant entre partits, entitats i institucions o aquestes pujades i baixades de tensi¨® acabaran sent un veritable problema. Quan mirem enrere veiem que s'han saltat els obstacles per¨° el 20-D est¨¤ molt a la vora, les primeres citacions judicials han arribat i l'hivern ser¨¤ molt dur.

D'ara endavant els partits no haurien d'equivocar-se dirigint-se nom¨¦s a la seva parr¨°quia. Primer perqu¨¨ la volatilitat del vot ¨¦s elevada i segon perqu¨¨ hi ha cert aire de fam¨ªlia que implica solidaritat i reciprocitat. La pressi¨® que arribar¨¤ de Madrid ser¨¤ tan forta que ser¨¤ millor que deixem de preguntar-nos qui votar¨¤ qu¨¨ si al final serveix per avan?ar cap a la independ¨¨ncia. Potser, en un futur seria bo calibrar la rigidesa de les promeses i les proclames, que actuen com el lobby del petroli als Estats Units. Els presidents dels cinquanta i seixanta solien dir que no podien guanyar sense ells per¨° que despr¨¦s resultava impossible governar amb ells.

Preguntar-te si Mas suma o resta no t¨¦ cap sentit quan llegeixes algunes de les 54 condicions innegociables de la CUP. Despr¨¦s de conv¨¨ncer els jubilats que la seva pensi¨® no corre perill, llegir que cal sortir de la Uni¨® Europea no s¨¦ jo si suma o resta. I ¨¦s que potser algun dels vots que va pujar la CUP v¨¦nen d'aquesta abra?ada tan criticada, sobretot, per l'unionisme. Potser el qui no ¨¦s tan important i s¨ª que ho s¨®n el qu¨¨, el com i el quan. Potser es tracta de presentar 54 propostes i no 54 condicions irrenunciables. Potser no es tracta de complir promeses sin¨® de prometre el que es pot complir. Potser la ret¨°rica de m¨ªting s'ha convertit en una cotilla.

El pas del municipalisme a la pol¨ªtica nacional catalana t¨¦ riscos per a la CUP. El treball i la servitud volunt¨¤ria d'ERC li pot passar factura i Converg¨¨ncia est¨¤ patint una metamorfosi que veurem en qu¨¨ queda, per¨° l'independentisme t¨¦ una salut de ferro. I perqu¨¨ segueixi aix¨ª necessitem una Converg¨¨ncia neta, una ERC competent, una CUP flexible i permeable i, sobretot, unes regles de joc, m¨¤xims comuns denominadors i m¨ªnims comuns m¨²ltiples. Un espai nou on representants dels tres partits puguin evitar-nos la vergonya a la qual ens sotmeten cada cert temps.

No es pot seguir ja a cop de manifestaci¨® ni de signatures hist¨°riques. Els fets s¨®n m¨¦s necessaris que mai i els fets necessiten acords a llarg termini. La resta no ¨¦s pol¨ªtica. No ¨¦s ni teatre: ¨¦s pura com¨¨dia.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.