La UE revisa Schengen per fer controls sistem¨¤tics en frontera

La UE reacciona, tot i que amb certa timidesa, als atemptats terroristes de Par¨ªs. La reuni¨® de ministres de Just¨ªcia i Interior aprova finalment una "revisi¨® selectiva" de Schengen, segons ha explicat el ministre espanyol Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, per intentar blindar les fronteres exteriors de la UE. Schengen (una petita localitat luxemburguesa on es va acordar l'espai de lliure circulaci¨® de persones a la Uni¨®) es retocar¨¤ per fer obligatoris els "controls sistem¨¤tics de les fronteres exteriors de la UE per refor?ar la seguretat", segons ha avan?at el ministre minuts abans d'acabar la reuni¨®. Una altra de les mesures que han defensat els ministres, que encara no t¨¦ la llum verda del Parlament Europeu, ¨¦s la creaci¨® d'un Registre de Noms de Passatgers (PNR, per les seves sigles angleses) a escala europea.

En poques paraules: les persones que entren a la UE passen fins ara un control de passaports, i excepte en cas que responguin a perfils de risc, n'hi ha prou amb una mirada superficial del document. Amb aquest canvi, les autoritats estaran obligades a escanejar els documents per creuar aquesta informaci¨® amb la base de dades de la Interpol i SIS II, la base de dades europea. "Es pren aquesta decisi¨® per protegir les fronteres interiors", segons van explicar dijous fonts diplom¨¤tiques. A partir que s'aprovi la nova norma, que els ministres calculen cap al mar? del 2016, les dades de tots els ciutadans es creuarien amb els fitxers policials europeus per identificar antecedents o ordres de crida i cerca contra determinades persones i aix¨ª procedir a la seva vigil¨¤ncia o detenci¨®. "En aix¨° hi ha llacunes", ha reconegut Etienne Schneider, ministre d'Interior luxemburgu¨¨s, pa¨ªs que fins al gener ocupa la presid¨¨ncia de torn de la UE. Aix¨° s¨ª, s'utilitzarien noves tecnologies digitals per entorpir al m¨ªnim possible el flux de viatgers, segons l'acordat.

Fran?a, impulsora de la mesura que s'ha aprovat per unanimitat, ha exercit prou pressi¨® en els altres socis perqu¨¨ es prenguin avui les decisions que "cal prendre", ha declarat el titular d'Interior franc¨¨s, Bernard Cazeneuve, quan ha arribat a la cimera amb els seus hom¨°legs. "No podem esperar a un altre drama [en refer¨¨ncia als atemptats gihadistes de Par¨ªs]. Demostrem que la uni¨® de democr¨¤cies ¨¦s m¨¦s forta que el terrorisme", ha interpel¡¤lat a la roda de premsa posterior.

M¨¦s enll¨¤ de refor?ar els l¨ªmits externs de la UE, una de les mesures m¨¦s urgents, segons els ministres, i que ha d'aprovar-se "amb immediatesa", ¨¦s la creaci¨® d'un PNR. "Estem fora de temps, per¨° val m¨¦s tard que mai", s'ha lamentat Fern¨¢ndez D¨ªaz, que ha assegurat que Espanya ho demanava des de feia mesos. La mateixa opini¨® t¨¦ la ministra d'Interior brit¨¤nica, Theresa May, que a m¨¦s del PNR demana que es prenguin mesures sobre el control d'armes de foc en territori comunitari, mesura que tamb¨¦ s'ha aprovat i els detalls de la qual es donaran a con¨¨ixer a final d'any.

Un dels problemes perqu¨¨ la mesura del PNR no hagi prosperat des que va n¨¦ixer la proposta, el 2013, ¨¦s el tracte que rebran les dades personals compartides entre 28 Estats de centenars de milers de passatgers de dins i fora de la UE. La comiss¨¤ria de Just¨ªcia, V¨§ra Jourov¨¢, ha prom¨¨s que la protecci¨® d'aquestes dades es garantir¨¤ perqu¨¨ d'aquesta manera s'agilitar¨¤ el seu moviment. Fran?a, aix¨° s¨ª, s'ha mostrat impacient i ha exigit que l'emmagatzematge de les dades dels ciutadans es perllongui durant almenys un any, en contra dels 30 dies que alguns dels seus socis havien suggerit.

?s "essencial" l'intercanvi d'informaci¨® entre els socis europeus al m¨¦s aviat possible, segons han assenyalat avui els ministres de forma un¨¤nime. I ¨¦s que tant en els atemptats del gener passat contra la revista sat¨ªrica francesa Charlie Hebdo (en el qual van morir 12 dibuixants) com en els de divendres passat, en els quals 129 persones van perdre la vida en diversos punts de la capital francesa, els atacants, encara que d'origen ¨¤rab i religi¨® musulmana, havien nascut dins del territori comunitari. Es van anar radicalitzant a mesura que passaven els anys. "Els nacionals europeus tindran m¨¦s control", van avan?ar aquest dijous fonts europees.

L'Ag¨¨ncia de Fronteres Exteriors de la UE (Frontex), que dep¨¨n de la Comissi¨®, exercir¨¤ un paper m¨¦s actiu a partir del moment en qu¨¨ les mesures siguin ratificades en el proper Consell Europeu ¨Creuni¨® dels 28 caps d'Estat i Govern de la UE¨C del desembre, l'¨²ltim del 2015. Els Estats ofereixen ara m¨¦s legitimitat a Frontex, en col¡¤laboraci¨® amb la policia europea (Europol), per dur a terme activitats dirigides a detectar individus sospitosos de ser retornats de S¨ªria o traficants d'¨¦ssers humans i armes.

La tercera pota del debat d'aquest divendres se centrar¨¤ en el control d'armes de foc en territori de la UE. La Comissi¨® va proposar dimecres "endurir" la lluita contra el fenomen de la relativament f¨¤cil adquisici¨® d'armament en pa?sos com B¨¨lgica, bressol i refugi d'islamistes a Europa. Es posar¨¤ el focus especialment en els Balcans occidentals, origen de la immensa majoria d'armes no registrades en territori comunitari. "Fran?a ja no pot esperar m¨¦s" una regulaci¨® d'armes, va exposar el seu primer ministre, que va assegurar que el seu pa¨ªs fa "m¨¦s d'un any" que va darrere de noves normes sobre aquest tema.

Els ministres demanaran a m¨¦s a la Comissi¨® que elabori una proposta sobre com poder eliminar els m¨¨todes de finan?ament de l'Estat Isl¨¤mic (ISIS, en el seu acr¨°nim angl¨¨s). Brussel¡¤les posar¨¤ el focus en els m¨¨todes de blanqueig de diners i procedir¨¤ a la congelaci¨® d'actius i b¨¦ns dels terroristes "al m¨¦s aviat possible". La comiss¨¤ria Jourov¨¢ vol avan?ar tota la feina en aquest sentit per abans que s'acabi l'any.

Una intel¡¤lig¨¨ncia comunit¨¤ria

Diverses de les propostes que els ministres d'Interior i Just¨ªcia han debatut aquest divendres versen sobre la possibilitat de compartir informaci¨® a escala europea, cosa que segons les fonts consultades "no ha funcionat del tot" durant els ¨²ltims anys. La creaci¨® d'un cos d'Intel¡¤lig¨¨ncia a escala europea ¨¦s una de les propostes, gaireb¨¦ personal, que ha plantejat el comissari d'Immigraci¨®, Dimitris Avramopoulus. "La intel¡¤lig¨¨ncia funciona sota l'estricta reciprocitat", assenyalaven dijous fonts diplom¨¤tiques al mateix temps que explicaven que aquest verb, compartir, era un verb que no els agrada gaire.

A trav¨¦s del Sistema d'Informaci¨® Europeu d'Antecedents Penals (ECRIS, per les seves sigles en angl¨¨s), Brussel¡¤les pret¨¦n evitar la radicalitzaci¨® a les presons. ECRIS, utilitzat per 25 pa?sos comunitaris, s'ampliar¨¤ a pa?sos tercers, segons la comiss¨¤ria de Just¨ªcia, V¨§ra Jourov¨¢, que ha marcat "principis del 2016" com a data l¨ªmit a la posada en marxa d'aquestes mesures. "Crearem una plataforma per millorar la cooperaci¨® de la intel¡¤lig¨¨ncia financera i per incrementar la cooperaci¨® entre els cossos de policia nacionals", ha assenyalat.

Tant el PNR, que previsiblement tirar¨¤ endavant a partir de finals d'any, com l'intercanvi d'informaci¨® pel que fa a persones fitxades per la policia, suposa cedir informaci¨® policial sobre ciutadans europeus, terreny pantan¨®s per als membres de l'Eurocambra, que hauria de votar tamb¨¦ aquesta iniciativa a final d'any.

Europol, gaireb¨¦ set mesos despr¨¦s del seu anunci l'abril passat, ha confirmat que a partir de l'1 de gener del 2016 engegar¨¤ el seu Centre de Lluita contra el Terrorisme (ECTC, per les seves sigles en angl¨¨s). Ser¨¤ una plataforma en la qual els Estats membres podran compartir informaci¨® sobre traficants il¡¤legals de persones i d'armes, finan?ament del terrorisme i soldats estrangers que lluiten o han lluitat a les files de l'ISIS.