Quentin Tarantino: ¡°John Ford odiaria les meves pel¡¤l¨ªcules¡±

Quentin Tarantino (Tennessee, 1963) fa anys que fa el que vol. Quan nom¨¦s era l'acomodador d'un cinema porno, quan aconseguia que els clients del seu videoclub lloguessin el que ell deia i ara, gran en un Hollywood comercial on els autors estan en vies d'extinci¨®. La seva ¨²ltima aposta ¨¦s The Hateful Eight, un western de 182 minuts que en l'era de les desc¨¤rregues a Internet est¨¤ rodat en uns 70 mm panor¨¤mics amb les mateixes c¨¤meres amb les quals es va filmar Ben Hur i inclou, com els cl¨¤ssics de l'¨¨poca daurada de Hollywood, obertura musical i intermedi. I per descomptat, tota la seva viol¨¨ncia i enginy verbal. Harvey Weinstein, el productor, l'ha deixat fer malgrat la crisi que viu la seva companyia, enmig d'una nova onada d'acomiadaments.

Per si no hi hagu¨¦s prou pressi¨®, els policies nord-americans demanen boicotejar l'estrena el 25 de desembre despr¨¦s de les protestes de Tarantino contra la brutalitat policial als EUA. Les feministes tamb¨¦ alcen la veu contra un cinema com el seu, principalment d'homes i on l'¨²nica dona (Jennifer Jason Leigh) ¨¦s copejada sense pietat. En poc m¨¦s d'un mes l'Acad¨¨mia de Hollywood dir¨¤ el que pensa del nou treball de Tarantino, quan anunci? les candidatures als Oscars. Per¨° ara ¨¦s el seu torn. ¡°S¨¦ que agrada al 50%, aix¨ª que comencem amb ells i despr¨¦s parlem de l'altre 50%¡±, arrenca.

Pregunta. Amb The Hateful Eight torna al western, un g¨¨nere en vies d'extinci¨®, amb un film que fa pensar en La dilig¨¨ncia. Qu¨¨ pensarien els mestres de la seva interpretaci¨®?

Resposta. No s¨®c un enamorat de John Ford. Per¨° adoro La dilig¨¨ncia, pel¡¤l¨ªcula que va suposar un salt al cinema modern. No crec que cap d'aquells directors apreci¨¦s el que faig. John Ford odiaria les meves pel¡¤l¨ªcules. Molt sagnants. Molts juraments. El mateix diria d'Ernst Lubitsch, Howard Hawks, George Cukor... S¨®n els directors que estimo. ?s alguna cosa generacional. Fins i tot Sam Fuller, a qui vaig arribar a con¨¨ixer i al qual li va agradar el meu cinema, tenia un problema amb el llenguatge. ¡°Marty [Scorsese] tamb¨¦ fa aix¨° i ¨¦s avorrit!¡±, deia.

P. M¨¦s enll¨¤ de la sang i el llenguatge, qu¨¨ el defineix com a autor?

R. No em correspon posar etiquetes per¨° s¨¦ que les meves pel¡¤l¨ªcules s¨®n com minerals en els quals pots trobar diferents vetes. Col¡¤lecciono temes. Bons actors. Farses on res ¨¦s el que sembla. Temes racials. Aquestes vetes s¨®n presents a totes les pel¡¤l¨ªcules.

P. La desconfian?a i la tra?ci¨® s¨®n altres temes seus. Aquest va ser el seu sentiment quan el blog Gawker va filtrar el gui¨® de The Hateful Eight?

R. No se m'escapa la ironia. Va ser una combinaci¨®?perfecta d'empipament, dolor i indignaci¨®, per no dir que em vaig sentir defraudat. Vaig pensar a no fer la pel¡¤l¨ªcula. Mai havia tingut aquest problema. A m¨¦s, el gui¨® no estava acabat. Ha canviat fins al final. Em vaig enfadar amb la permissivitat amb qu¨¨ Hollywood tolera aquest tipus de comportament. Vivim una cultura corrupta en la qual es fan coses senzillament perqu¨¨ es pot, perqu¨¨ tots ho fan i perqu¨¨ ¡°quin problema hi ha?¡±. Almenys durant les setmanes en les quals vaig muntar el pollastre la gent que fa aquests sabotatges es va sentir malament per alguna cosa de la qual se solen vanar.

P. Abans parlava d'un problema generacional. Com ha canviat la ind¨²stria i el seu cinema des dels seus comen?aments?

R. Des que vaig fer Reservoir Dogs el 1992 per 1,4 milions d'euros hi ha hagut una evoluci¨® l¨°gica. Avui gaudeixo d'una grandiositat en tots els sentits: pressupost, temps de rodatge¡­ tot. Per¨° la pel¡¤l¨ªcula ¨¦s molt similar. Estic segur que s¨®c m¨¦s bon director. No em refereixo a ser m¨¦s bon autor sin¨® a l'acte de dirigir. S¨¦ el que faig. Tamb¨¦ vivim en un moment de canvi al cinema on ning¨² sap el que passar¨¤ en els propers cinc o deu anys. D'alguna manera el cinema ha desaparegut. Ara nom¨¦s veiem projeccions digitals. Cada vegada que faig una pel¡¤l¨ªcula, durant aquells tres anys que em porta per regla general preparar un projecte, veig que la ind¨²stria es transforma. I tinc clar que no ser¨¦ el vell del grup. Abans em retirar¨¦.

P. Parlant ara a l'altra meitat, la que amena?a la seva estrena, qu¨¨ li diria?

R.Si fos una feminista de 21 anys interessada a escriure un assaig criticant la meva pel¡¤l¨ªcula sobre la base de la viol¨¨ncia de g¨¨nere, tindria un argument. Per¨° com a creador, escriptor i artista la meva feina ¨¦s escriure personatges interessants en tres dimensions. I no puc furtar a les dones els elements de sorpresa i ab¨²s als quals tamb¨¦ sotmeto els homes. No puc posar-les en un pedestal.

P. I sobre el boicot anunciat pel Sindicat de policies?

R. Estan sent unes setmanes molt interessants. Vaig dir el que vaig dir [va parlar de ¡°terror policial¡± i d'¡°assassinats¡± per part dels agents, entre altres coses] i tinc el dret a dir-ho. Em ve de gust que em tractin com alg¨² que odia la policia quan s¨¦ que molts s¨®n fans? No. En absolut. Per¨° m'agrada donar el meu suport a les fam¨ªlies que han perdut ¨¦ssers estimats en actes absurds i totalitaris. S¨®c un optimista a qui no li agrada ficar-se en pol¨ªtica, no obstant aix¨°, en ocasions salto a l'arena perqu¨¨ quedar-se callat ¨¦s donar-los la ra¨®.