Dues hores i mitja com a escut hum¨¤ al Bataclan

St¨¦phane T., inform¨¤tic de 49 anys era a la sala Bataclan el divendres de l'atac. No nom¨¦s va ser un dels que va veure morir 89 persones al seu voltant. Ell va formar part de la dotzena d'ostatges utilitzats pels terroristes com a escut hum¨¤ contra la policia. Durant dues hores i mitja va estar retingut pels kamikazes en un passad¨ªs. ¡°En cap moment em vaig imaginar que sortiria viu¡±, explica.

St¨¦phane t¨¦ una web musical amb uns amics en les quals publica cr¨°niques de concerts. Per aix¨° quan els tres terroristes van irrompre a la Bataclan ell seia al balc¨® del primer pis per veure millor l'actuaci¨® dels Eagles of Death Metal i escriure m¨¦s c¨°mode. ¡°Els assaltants van entrar i van comen?ar a disparar a la pista davant de l'escenari, m¨¦s o menys a sota d'on era¡±, recorda en una conversa telef¨°nica. Conf¨®s, la seva primera reacci¨® va ser c¨®rrer fins a les escales per baixar fugint, per¨° va pensar que seria m¨¦s segur quedar-se a dalt mentre els gihadistes continuessin la seva carnisseria a baix. Llavors va tornar al seu lloc, sense imaginar-se que, mentrestant, dos dels tres assaltants havien pujat per l'escala oposada. ¡°?rem quatre o cinc i els terroristes es dirigien cap a nosaltres amb kal¨¤ixnikov. Ens van dir: ¡®No us matarem, veniu amb nosaltres¡±.

Els gihadistes van reunir una desena de persones en un rac¨® del primer pis i els van fer un breu discurs: ¡°Som l'Estat Isl¨¤mic. Som aqu¨ª per venjar les nostres dones i els nostres fills a S¨ªria, que reben les bombes llan?ades pel vostre president. Ara viureu l'angoixa que vivim di¨¤riament¡±. Durant tot aquest temps St¨¦phane va sentir com es movia un tercer home a la planta baixa, fins que es va produir una explosi¨® a prop de l'escenari. ¡°Crec que ¨¦s en aquell moment que va entrar un policia i va matar el terrorista que s'havia quedat a baix¡±. Es refereix a l'agent que cap a les deu de la nit va aconseguir entrar a la sala i va disparar a l'assaltant, el cintur¨® explosiu del qual va detonar.

Els dos terroristes restants es van endur llavors els ostatges a un passad¨ªs que quedava entre la porta al balc¨® i dues finestres que donaven a un carrer¨® pel qual minuts abans havien tractat de fugir diverses persones. Els terroristes van col¡¤locar un parell d'ostatges contra la porta amb instrucci¨® d'explicar el que sentien. ¡°Deien que se sentien gemecs de ferits demanant auxili. Als terroristes els feia gr¨¤cia i contestaven que estaven patint com les seves dones i els seus fills a S¨ªria¡±. Apuntats a les finestres van col¡¤locar altres ostatges per si veien venir a la policia, entre ells l'St¨¦phane. ¡°Si no avis¨¤vem amena?aven de llen?ar-nos per la finestra o disparar-nos al clatell¡±, relata. A una altra persona la van posar a l'escala. A tots, els ordenaven que avisessin les forces de seguretat que els terroristes amena?aven de matar-los i de detonar els seus cinturons explosius.

Segrest en una finestra

St¨¦phane va passar les dues hores i mitja que va durar la presa d'ostatges en una finestra, ¡°intentat no creuar la mirada [amb els kamikazes], ser el m¨¦s transparent possible¡±. Nom¨¦s veia l'apartament de davant on s'havien deixat una televisi¨® engegada i el carrer desert. ¡°Aquells homes estaven molt exaltats. No tenien por de morir i semblaven satisfets del que havien fet¡±, explica.

St¨¦phane t¨¦ la impressi¨® que nom¨¦s la primera part de l'atemptat ¡ªla irrupci¨® a la sala i la matan?a indiscriminada¡ª va estar planificada. La resta va ser improvisada. En un moment donat, un dels assaltants va preguntar a un altre si havien de trucar a una persona el nom de la qual l'St¨¦phane no recorda. La seva parella li va contestar que no. Els terroristes no portaven tel¨¨fon i feien servir els dels ostatges. Els van ordenar que truquessin a diverses televisions per¨° no van trobar el n¨²mero. Fins i tot el moment de donar un n¨²mero de tel¨¨fon als policies va ser una opereta plena de girs ¡°surrealistes¡± i ca¨°tics, gens preparat. Els agents de la brigada d'intervenci¨® (BRI), ja a la sala per¨° sense comen?ar l'assalt, els van demanar un n¨²mero per negociar. ¡°De totes maneres, a les poques converses que van tenir amb els negociadors nom¨¦s repetien que tenien ostatges i explosius i que matarien a tothom¡±.

Despr¨¦s d'una espera interminable, va arribar l'assalt. ¡°Vaig sentir un tret que venia de l'interior [de la sala] i que crec que va traspassar la porta¡±, recorda. Llavors es van apagar els llums i els ostatges van comen?ar a cridar a les forces d'assalt col¡¤locades a altre costat que no disparessin. Els terroristes van c¨®rrer cap a l'extrem contrari del passad¨ªs i es van endur els retinguts. Els agents van entrar i ¡°van llan?ar primer granades ensordidores. Em vaig quedar a terra arraulit. La tercera granada em va caure als peus i amb l'esclat vaig veure un dels terroristes a 80 cent¨ªmetres de mi¡±, relata. ¡°Tenia un kal¨¤ixnikov en una m¨¤, amb el qual disparava als BRI, i el detonador a l'altra. No s¨¦ per qu¨¨ no el va activar en aquell moment. ?s un misteri¡±.

Els kamikazes van sortir corrent cap a les escales perseguits pels agents. Un d'ells va trigar prou a detonar el seu cintur¨® explosiu perqu¨¨ l'assalt se sald¨¦s sense v¨ªctimes addicionals. St¨¦phane i els seus companys van escapar per la porta que donava a la sala. ¡°All¨¤ els agents em van arrencar els botons de la camisa per verificar que no portava explosius¡±, recorda. Van travessar el balc¨® per arribar a les escales que donaven a l'entrada. A baix, a la pista principal, s'amuntegaven els cad¨¤vers. ¡°Ens van dir que no mir¨¦ssim i esclar, ho vam fer. Era atro?¡±.

Com m¨¦s vegades repeteix la seva hist¨°ria, m¨¦s t¨¦ la sensaci¨® que parla d'una altra persona. ¡°Com si expliqu¨¦s una pel¡¤l¨ªcula amb Bruce Willis¡±, diu. La psic¨°loga li ha explicat que ¨¦s un mecanisme de defensa normal, de dissociaci¨® davant uns esdeveniments que semblen irreals i dif¨ªcils d'assimilar.

Dimecres l'St¨¦phane va tornar a la feina. ¡°Necessitava tornar a una din¨¤mica positiva, i deixar de seguir tota aquesta informaci¨® als mitjans de comunicaci¨®¡±, explica. En tornar a l'oficina, malgrat aix¨°, es va assabentar que un antic company havia mort a l'atemptat. Aconsegueix dormir una mica gr¨¤cies als ansiol¨ªtics, per¨° la seva companya diu que passa les nits agitades i ell sent que es desperta cansat. Despr¨¦s d'una primera entrevista amb un psic¨°leg d'urg¨¨ncia n'ha trobat una a prop de casa amb la qual se sent c¨°mode. La seva propera cita ¨¦s d'aqu¨ª a deu dies. Mentrestant, intenta tornar a posar-se en contacte amb altres ostatges amb l'esperan?a d'aconseguir?un dia?entendre qu¨¨ els va passar aquella nit al Bataclan.