Les v¨ªctimes pol¨ªtiques del proc¨¦s

Entre el blanc i el negre hi ha una ¨¤mplia gamma de grisos, per¨° el proc¨¦s pol¨ªtic catal¨¤ ha simplificat el debat ideol¨°gic entre partidaris i detractors de la independ¨¨ncia, de manera que les posicions interm¨¨dies, els terceristes, o com se'ls vulgui anomenar, han sofert per obrir-se pas i s¨®n els que han pagat m¨¦s les conseq¨¹¨¨ncies.

La factura m¨¦s alta l'ha pagat el PSC, on havia cohabitat una ¨¤nima catalanista amb posicions m¨¦s espanyolistes, aix¨ª com la federaci¨® de Converg¨¨ncia i Uni¨®, que ha acabat trencant-se, i Iniciativa per Catalunya, els l¨ªders de la qual han acabat escombrats. Aquestes s¨®n les v¨ªctimes principals del proc¨¦s.

Pere Navarro. El primer secretari general del PSC va abandonar el c¨¤rrec el juny del 2014. Molts dels que li van donar suport perqu¨¨ assum¨ªs el lideratge el van abandonar despr¨¦s fins a for?ar-ne la ren¨²ncia despr¨¦s del p¨¨ssim resultat en les eleccions europees, que va guanyar Esquerra Republicana. Va ser el colof¨® a un desgast imparable a causa de les ambig¨¹itats del partit amb el proc¨¦s, amb cont¨ªnues cr¨ªtiques i desautoritzacions d'alguns dirigents a Navarro i fins i tot la rebel¡¤li¨® interna en el grup parlamentari.

Cap organitzaci¨® com el PSC ha sofert tant en la pr¨°pia pell els efectes del proc¨¦s sobiranista. I no nom¨¦s en clau interna, ja que la relaci¨® entre el PSC i el PSOE va aconseguir un moment de m¨¤xima tensi¨® quan Navarro va ordenar que els diputats catalans votessin al Congr¨¦s a favor de la consulta, el febrer del 2013. Va ser la primera vegada que els socialistes catalans van votar diferent de la resta del seu grup. L'¨²nica que no va fer-li cas va ser l'exministra Carme Chac¨®n, que dos anys i mig despr¨¦s a retornat el cop a Navarro en confeccionar les llistes per a les generals i vetar-lo com a n¨²mero dos per Barcelona, que ¨¦s el que pretenia el que va ser alcalde de Terrassa durant m¨¦s d'una d¨¨cada.

La seva dimissi¨® com a l¨ªder del PSC va fer emergir Miquel Iceta, que afirma que no va poder fer m¨¦s del que va fer quan es van elaborar les llistes, per¨° sembla que en va prendre bona nota i que no est¨¤ disposat que Chac¨®n li torni a guanyar una batalla. Navarro busca feina i no descarta tornar a emergir en pol¨ªtica amb el pas del temps.

Joan Ignasi Elena, Roc¨ªo Mart¨ªnez Sampere, Marina Geli, ?ngel Ros iN¨²ria Ventura van protagonitzar una rebel¡¤li¨® interna en el grup parlamentari del PSC i es van desmarcar dels companys en no participar en la votaci¨® de la declaraci¨® sobiranista. Va ser l'inici d'un distanciament que va culminar amb el lliurament de l'acta de diputat, en el cas d¡¯Elena, Ros i Mart¨ªnez al final de la legislatura, o b¨¦ amb l'aband¨® del grup (Geli) o el distanciament del partit. Altres quadres socialistes que estaven cridats a liderar el socialisme catal¨¤ van acabar trobant lloct en altres destinacions, com Jordi Mart¨ª, ara gerent de l'Ajuntament de Barcelona, o Laia Bonet, directiva d'Aig¨¹es Ter Llobregat.

Joan Herrera. L'encara coordinador general d¡¯ICV, al contrari que Navarro, ha anunciat que deixar¨¤ la pol¨ªtica a la primavera, quan l'assemblea de la formaci¨® esculli un nou l¨ªder. Els titubejos dels ecosocialistes a l'inici del proc¨¦s tamb¨¦ van tibar les costures de la formaci¨®, encara que en un grau m¨¦s baix i les fugides que van sofrir van ser m¨ªnimes. Iniciativa va saber navegar entre dues aig¨¹es amb no poques contradiccions i va acabar donant llibertat de vot als militants per a la consulta del 9-N, encara que va sorgir un corrent independentista.

Herrera es va fer la foto amb Artur Mas i Oriol Junqueras el dia que es va anunciar la pregunta i la data de la consulta, per¨° ICV va acabar despenjada de l'acord. La nova pol¨ªtica i la irrupci¨® de Podem van accelerar el final pol¨ªtic d'Herrera, que va fer un pas enrere per facilitar la renovaci¨® en les llistes del Parlament del 27-S amb Catalunya S¨ª que es Pot, i que va acabar apartat per a les llistes del Congr¨¦s pel 20-D per les condicions d¡¯Ada Colau. Herrera ¨¦s llicenciat en Dret i es planteja exercir d'advocat.

Dolors Camats. Ha tingut un cam¨ª semblant al d'Herrera i la propera primavera tamb¨¦ deixar¨¤ de ser coordinadora general, abandonar¨¤ la pol¨ªtica i buscar¨¤ feina. Alineada amb l'¨¤nima independentista d¡¯ICV, Camats ocupa de manera simb¨°lica el n¨²mero 27 per Barcelona en la llista En Com¨² Podem.

Josep Antoni Duran Lleida. El l¨ªder d¡¯Uni¨® va iniciar la seva carrera pol¨ªtica a l'Ajuntament de Lleida el 1979 i en les properes eleccions generals sembla jugar la seva ¨²ltima carta pol¨ªtica. Les enquestes no preveuen que revalidi l'acta de diputat i molt m¨¦s dif¨ªcil ser¨¤ que mantingui els avantatges derivats de la presid¨¨ncia de la comissi¨® d'afers exteriors del Congr¨¦s que ha ocupat aquesta legislatura. Despr¨¦s de tants anys de raons, el matrimoni que CDC va contreure amb Uni¨® a l'inici de la democr¨¤cia es va trencar per causa del proc¨¦s. I no nom¨¦s es va partir la federaci¨®, sin¨®, tamb¨¦, el mateix partit democristi¨¤ despr¨¦s d'un refer¨¨ndum intern molt ajustat.

La derrotada ala independentista va crear Dem¨°crates de Catalunya, partit al qua? es va sumar l'expresidenta del Parlament N¨²ria de Gispert, allunyada tamb¨¦ de l'activitat pol¨ªtica en l'actualitat, i quadres del partit com Antoni Castell¨¤, que va repetir com a diputat, ara per Junts pel S¨ª. Duran Lleida, en previsi¨® de l'escenari pol¨ªtic que pogu¨¦s venir, es va donar d'alta com a advocat ara fa un any.

Joana Ortega. La vicepresidenta de la Generalitat va abandonar el c¨¤rrec quan Uni¨® va trencar amb Converg¨¨ncia i des de llavors busca feina. Ortega tenia el cor partit entre seguir a Uni¨® o sumar-se al cam¨ª dels escindits. Al final, ni una cosa ni una altra, perqu¨¨ conserva el carnet d¡¯Uni¨®, per¨° no va a cap reuni¨® dels ¨°rgans de direcci¨®, ja que les seves difer¨¨ncies amb Duran Lleida segueixen existint. Es fa molt dif¨ªcil pensar que pugui tornar a la primera l¨ªnia de la pol¨ªtica i ara li pot ser d'utilitat la llicenciatura de Psicologia que va aconseguir amb pol¨¨mica inclosa fa tres anys, quan es va descobrir que li faltava per aprovar ¡°una assignatura i mitja¡±.

Ramon Espadaler. La ruptura de CiU el va fer dimitir com a conseller de l¡¯Interior, per¨° no es va donar per ven?ut i el 27 de setembre es va presentar com a cap de llista d¡¯Uni¨® al Parlament. No va obtenir l'acta de diputat, per la qual cosa la seva continu?tat professional en la pol¨ªtica es preveu molt complicada.

Alicia S¨¢nchez-Camacho. L'encara presidenta del PP de Catalunya va saltar com a candidata a la Generalitat en les eleccions del 27 de setembre, malgrat que el partit va aconseguir amb ella el 2012 els millors resultats en unes auton¨°miques. La seva contemporitzaci¨® inicial amb CiU i la necessitat d'un discurs dur a c¨¤rrec de Xavier Garc¨ªa Albiol n¡¯expliquen el relleu. La legislatura passada va ser diputada auton¨°mica i senadora, un cas ins¨°lit en pol¨ªtica, i ja s'ha acomodat com a n¨²mero 3 al Congr¨¦s.