Carles Puyol: ¡°Cal reinventar-se des de l¡¯experi¨¨ncia¡±

Va vestit de negre, la cabellera se li desplega a partir d'una muni¨® de r¨ªnxols encara humits, porta barba de diverses setmanes, i va i ve del sof¨¤ al futbol¨ª de l'ag¨¨ncia McCann Worldgroup Barcelona com si encara jugu¨¦s al Bar?a. Carles Puyol (la Pobla de Segur, 1978) no ha perdut for?a, el seu aspecte ¨¦s saludable, per¨° ja no ¨¦s Sams¨® despr¨¦s de la seva lesi¨® al genoll dret, ja superada. Ara se'l veu tranquil, content, molt conscient del que vol dir, fins i tot amb ganes de xerrar, aix¨ª que explica que no li agraden els taxis de Nova York, d'on ha tornat fa poc despr¨¦s de rec¨®rrer els carrer i agafar sovint el metro, obsessionat per perfeccionar l'angl¨¨s.

Pregunta.?S'esperava un cl¨¤ssic tan blaugrana?

Resposta. No. Tenia confian?a en l'equip, per¨° el Bernab¨¦u ¨¦s un camp molt dif¨ªcil i esperava un partit m¨¦s igualat; el Bar?a va ser molt superior.

P. Qu¨¨ li passa al Madrid?

R.?Va sortir a competir amb un estil que el Bar?a domina perfectament; va voler tenir el control de la pilota i no ho va aconseguir. Tampoc va poder pressionar perqu¨¨ la sortida de la pilota del Bar?a va ser neta i f¨¤cil, sempre va trobar jugadors lliures entre l¨ªnies. El Bar?a va fer un dels millors partits dels ¨²ltims anys; tots els futbolistes van jugar a la perfecci¨®.

P. Com a bon amic que ¨¦s de Luis Enrique, vost¨¨ sempre hi ha confiat. Qu¨¨ li va veure?

R. Ha estat molt important en la meva vida, m'ha ensenyat moltes coses. T¨¦ una forta personalitat, ¨¦s un gran professional i sempre diu les coses a la cara, siguin bones o dolentes. No enganya.

Ara vull ser un ¡®coach¡¯ que faci m¨¦s professional el jugador

P. Ha sabut gestionar els egos de Messi, Neymar i Su¨¢rez.

R.?No nom¨¦s dels davanters, sin¨® tamb¨¦ de l'Andr¨¦s [Iniesta] i abans del Xavi. El Bar?a t¨¦ n¨²meros u en totes les posicions. El seu joc ¨¦s espectacular i la seva for?a es basa en la uni¨®; el talent es d¨®na per descomptat. Els tres davanters s¨®n bona gent i se sacrifiquen per l'equip; aquesta ¨¦s la clau. Els egos han trencat equips molt importants. Cadasc¨² ha de saber quina ¨¦s la seva parcel¡¤la i convence's que cal ser ambici¨®s perqu¨¨ si guanyar ¨¦s molt bonic, tornar a guanyar encara ¨¦s molt millor.

P. Li segueix agradant el futbol del Bar?a?

R.?S¨ª. ?s el que vaig viure. M'agraden els equips que volen jugar i que saben jugar. Una de les coses que ten¨ªem amb Guardiola ¨¦s que no nom¨¦s atac¨¤vem, sin¨® que tamb¨¦ m'agradava molt com defens¨¤vem. Malgrat el talent i la grandesa del planter, treball¨¤vem com un equip petit, li don¨¤vem import¨¤ncia a detalls com l'estrat¨¨gia, els h¨¤bits... i defens¨¤vem, molt.

P. La selecci¨® tamb¨¦ ha retrobat el bon cam¨ª.

R.?La veig molt b¨¦. Apareix una nova generaci¨® i els que ja fa temps que hi s¨®n estan en bona forma. L'exig¨¨ncia ¨¦s alta per tot el que s'ha aconseguit, per¨° poden seguir recollint ¨¨xits.

P.?Ent¨¦n les xiulades a Piqu¨¦?

R.?No. ?s un jugador b¨¤sic a la selecci¨®, sempre ha donat la cara. S'equivoquen els que el xiulen, tot i que cal respectar la gent. Ning¨² pot dubtar, d'altra banda, del comprom¨ªs dels jugadors catalans amb la selecci¨®; ho hem donat tot.

P.?La selecci¨®, el Bar?a, el futbol. En quin lloc el situem?

P.?Hem creat una empresa de representaci¨® de jugadors amb Iv¨¢n de la Pe?a i Ramon Sostres. L'Iv¨¢n ¨¦s un apassionat del futbol, li encanta descobrir talents, es passa el dia veient jugadors i ja em parlava de Neymar i Coutinho amb 14 anys, i de Douglas Costa. El Ramon, una persona de confian?a, s'encarregar¨¤ de la part jur¨ªdica, contractual i fiscal.

P.?I vost¨¨?

R.?La meva funci¨® consistir¨¤ a transmetre, des de l'experi¨¨ncia, els meus coneixements amb la intenci¨® de fer m¨¦s professional el futbolista. Vull ser un coach?que ajudi a pensar, a prendre decisions, a gestionar amb intel¡¤lig¨¨ncia les emocions en situacions complexes. No vull ser un entrenador invisible; aspiro a facilitar les pautes per donar solucions a problemes, partint de la base que vaig haver de treballar sol molt de temps perqu¨¨ no vaig jugar al Bar?a fins als 17 anys. No vaig tenir la formaci¨® que els nois tenen avui.

P. Per¨° tots els entrenadors van comptar amb vost¨¨?

R.?El 80% dels entrenadors que vaig tenir no m'haurien incl¨°s d'entrada en l'alineaci¨®; nom¨¦s ho haurien fet dos o tres. Vaig haver de treballar, no vaig abaixar mai els bra?os davant dels dubtes, i aix¨° ¨¦s el que vull que els jugadors entenguin. Tamb¨¦ estem estructurant l'escola Carles Puyol, un projecte global i solidari amb els nens, perqu¨¨ aprenguin a adaptar-se al m¨®n del futbol. Haig de reinventar-me a partir de l'experi¨¨ncia i el coneixement, adaptar-me a una nova vida. I aix¨° ¨¦s el que faig ara, amb col¡¤laboradors com McCanan.

P.?Malgrat que era ajudant seu, no va acceptar substituir Andoni Zubizarreta com a director esportiu del Bar?a, despr¨¦s va descartar presentar-se per al mateix c¨¤rrec en la candidatura de Joan Laporta i tampoc va acceptar ser el segon entrenador de Roberto Mancini a l'Inter. Qu¨¨ volia ser?

R.?Vaig tenir alguna proposta que em va sorprendre i em va fer sentir orgull¨®s, per¨° quan pares de jugar, necessites tranquil¡¤litat. Tot i que estic agra?t a Zubizarreta i al club, pot ser que em precipit¨¦s quan vaig acceptar un c¨¤rrec t¨¨cnic al Bar?a. Ho dic perqu¨¨ encara havia d'acceptar que havia deixat de ser futbolista. Volia jugar fins als 40 o 41 anys, com Paolo Maldini, per¨° el genoll no em va deixar.

P. Quina sensaci¨® va tenir quan va veure que no podia jugar?

R.?No em llevava ni motivat ni feli?. No ¨¦s f¨¤cil passar d'estar a l'aire lliure a un despatx. Em va costar molt d'acceptar aquest canvi de vida. Mai havia parat d'entrenar-me quan estava lesionat. Ja havia decidit renunciar abans de la sortida de Zubizarreta i ho sabien tant ell com el club. No volia quedar-me, acceptar qualsevol c¨¤rrec i un sou. Per¨° vaig aprendre molt, vaig veure l'altra cara del futbol. Tampoc em sentia preparat per fer el pas d'estar amb Mancini.

Volia jugar fins als 40 o 41 anys com Maldini; el genoll no em va deixar

P.?Va rebre ofertes per jugar?

R.?Si hagu¨¦s pogut jugar, hauria seguit al Bar?a. No era q¨¹esti¨® d'anar a una altra lliga o a un equip que no m'exig¨ªs com el Bar?a; l'exig¨¨ncia me la marco jo, i si no estic al 100%, no jugo.

P.?I com t¨¦ el genoll?

R.?Em sento molt millor. La transici¨® ha estat molt dif¨ªcil. No estar b¨¦ f¨ªsicament m'impedia tenir llibertat i tranquil¡¤litat per pensar. Vaig haver de deixar el futbol i despr¨¦s ni tan sols podia fer esport perqu¨¨ el genoll se m'omplia de l¨ªquid pel problema dels cart¨ªlags. ?s molt dif¨ªcil deixar de jugar i encara m¨¦s no estar b¨¦ f¨ªsicament. Fer esport em fa sentir viu i em d¨®na llibertat per pensar. Ara ja em puc exercitar cada dia.

P. Va sentir p¨¤nic?

R. Quan jugava, no vaig tenir mai por, era molt positiu, pensava que tot sortiria b¨¦. Potser va ser un error no deixar d'entrenar ni un dia, no parar, per¨° volia estar amb l'equip, sense valorar les conseq¨¹¨¨ncies. Per¨°, quan vaig deixar de jugar, s¨ª que vaig tenir dubtes. Encara que els doctors em tranquil¡¤litzaven, patia m¨¦s que gaudia.

P.?Va tenir un moment cr¨ªtic?

R.?M'espantava quan havia de baixar escales. A vegades em fallava el genoll. Quan vaig deixar de fer esport vaig passar de 100 a zero; necessitava temps per analitzar el que volia fer. Ara ja ho s¨¦. Les coses es fan per il¡¤lusi¨® i per passi¨®, com el futbol.