El temps que ens queda

El valor d'Artur Mas com a pol¨ªtic es mesura ara mateix en el temps limitat que li queda, un per¨ªode entre zero i 18 mesos, dels que per cert ja n¡¯han transcorregut dos. Fa gaireb¨¦ 30 anys que ¨¦s en pol¨ªtica i cinc com a president de la Generalitat, per¨° el seu temps pol¨ªtic s'ha acabat o, per ser m¨¦s precisos, ha estat taxat i limitat. Entre el zero, si la CUP aconsegueix imposar el seu designi sobre el qui ¨Calg¨² sense estigmes de la corrupci¨® i de les retallades socials¨C, i el per¨ªode m¨¤xim d'un any i mig, que el mateix Mas ha ofert reduir a la meitat en cas d'obtenir el suport cupaire mitjan?ant una moci¨® de confian?a que permet¨¦s descavalcar-lo.

L'encara president ha fet tot el que es pot fer per arribar fins aqu¨ª. Tots els pol¨ªtics cometen errors, per¨° Mas els ha com¨¨s en cadena, com si mai es cans¨¦s d'equivocar-se. Aix¨° s¨ª, errors sempre aplaudits com si fossin hero?citats per la seva fidel garde rappoch¨¦e, m¨¦s tossuda que el mateix l¨ªder.

Des del 2012, cada vegada que ha fet un pas decisiu ha com¨¨s un error dels que es paguen. Ho va ser passar de la reivindicaci¨® del pacte fiscal al dret a decidir en un tres i no res: es va acostar a la Moncloa amb el clar prop¨°sit que l'hi rebutgessin per poder passar a la p¨¤gina?seg¨¹ent. El pacte fiscal recollia amplis consensos, fins i tot en territori del PP, i comptava amb un fort suport del m¨®n econ¨°mic catal¨¤. Tamb¨¦ ho va ser passar amb la mateixa velocitat del dret a decidir a la independ¨¨ncia, deixant a la cuneta els 400.000 votants del proc¨¦s participatiu del 9-N que no havien optat pel doble S¨ª.

Amb cada pas endavant, Mas ha anat virant cada vegada m¨¦s a l'esquerra, primer aliat amb ERC, ara amb la CUP; i cedint en lideratge, cada vegada m¨¦s compartit i dif¨²s, als altres dirigents, partits i associacions fins a aconseguir l'actual f¨®rmula coral de la seva oferta a la CUP: un president desposse?t amb tres ¨¤rees o vicepresid¨¨ncies i una moci¨® de confian?a a meitat del per¨ªode pactat.

L'encara president ha fet aquesta proposta en posici¨® obertament subordinada i despr¨¦s d'entregar com a prova de fidelitat una declaraci¨® de desconnexi¨® que no s¡¯aguanta per enlloc i li ha valgut les cr¨ªtiques des de l'interior del seu propi govern i del seu partit fins a la m¨¦s prestigiosa premsa financera internacional. Amb aquests nous errors ha llen?at les dues claus que guarden les ess¨¨ncies del poder presidencial: l'autoritat moral i la capacitat de dissoluci¨® del Parlament.

Quan un pol¨ªtic ho sacrifica tot, inclosa la dignitat, per mantenir-se en el c¨¤rrec, ¨¦s que no mereix aquest c¨¤rrec al qual vol agafar-se com el n¨¤ufrag a la fusta flotant. Artur Mas ¨¦s el temps que li queda i el temps que li queda ¨¦s esc¨¤s amb tend¨¨ncia al no-res. No t¨¦ m¨¦s projecte que no sigui sobreviure, mantenir-se, perqu¨¨ el seu projecte no ¨¦s seu sin¨® que nom¨¦s pot ser el de la CUP. Ha arribat de ple a aquest punt delicat en qu¨¨ ja nom¨¦s sembla una nosa encara que ning¨² li vulgui dir.

La seva figura ha estat treballada aquests anys com si fos la clau d'arc del proc¨¦s cap a la Catalunya somiada, de manera que a molts els sembla que si se'n prescindeix tamb¨¦ quedar¨¤ destru?t el somni. Aquesta reflexi¨® pot ser cre?ble pels que encara conserven la fe en una resoluci¨® r¨¤pida, feli? i reeixida del projecte, que no s¨®n pocs. Per¨° ja s'ha fet evident pels que mantenen una visi¨® freda i realista que aquest no ¨¦s el cas i que l'independentisme nom¨¦s pot aspirar a consolidar les seves posicions i mantenir el capital acumulat en aquests anys de mobilitzaci¨®. Tamb¨¦ per aconseguir aquest objectiu m¨¦s modest i mantenir viva la idea del proc¨¦s, Artur Mas ¨¦s un obstacle m¨¦s que una ajuda.

Tampoc es pot pensar en una salvaci¨® des de l'oferta de Miquel Iceta. Una coalici¨® com Junts pel S¨ª, constru?da per a la independ¨¨ncia, no pot convertir-se de la nit al dia en un grup parlamentari que doni suport a un programa de Govern autonomista amb l'auxili dels vots socialistes. Ni Esquerra ho permetria a Mas ni Mas s'ho permetria a si mateix.

El temps d'Artur Mas s¡¯ha acabat, o ¨¦s nom¨¦s una suma de pr¨°rrogues i agonies sense sentit. L'¨²nica idea que pot fer-se del seu futur ¨¦s abandonar l'aventura, declarar que ning¨² havia arribat tan lluny i oferir un r¨¤pid relleu, abans que les urnes, amb m¨¦s patiment i p¨¨rdues, siguin les que facin la tasca obligada per aquesta vict¨°ria p¨ªrrica del 27-S que tant s'assembla a una derrota. El seu projecte ha quedat agostat i esgotat.

(Somos el tiempo que nos queda?¨¦s el t¨ªtol de l'obra completa de Jos¨¦ Manuel Caballero Bonald i ¨¦s un vers que es repeteix en un dels seus poemes inicialment titulat Bar nocturno).