Un altre paradigma per a Catalunya

Nom¨¦s el dogmatisme, la ceguesa estrat¨¨gica o suposar que el proc¨¦s secessionista est¨¤ en una dimensi¨® inalterable, tan sols la incompet¨¨ncia pol¨ªtica o la in¨¨rcia del clientelisme contribueixen a no recon¨¨ixer el canvi paradigm¨¤tic que est¨¤ vivint Catalunya. Minven les adhesions a la naci¨® pura i irrealista, per a un retrobament amb el paradigma de la societat impura i real. Clarament, presenciem com d'un nou parlament auton¨°mic, fict¨ªciament imbu?t de finalitat plebiscit¨¤ria, no en surt un govern. Llavors, com podem seguir proposant crear un estat? Perd energies l'objectiu dif¨²s d'un estat propi enfront de les complexitats d'una societat en qu¨¨ el potencial, els conflictes i l'actualitat creativa tenen el seu lloc en els grans eixos regionals de la Uni¨® Europea i no en la llista d'espera de les Nacions Unides.

Emergeix un canvi de paradigma per¨° no ¨¦s del tot nou. D'una banda, m¨¦s de la meitat dels catalans prefereixen la via autonomista amb una reconsideraci¨® fiscal, opten per l'estabilitat i l'alternan?a, ¨¦s a dir, pels equilibris possibles i no pel vol de trapezi. En el panorama dels defensors medi¨¤tics del secessionisme cada vegada hi ha m¨¦s trapezistes jubilats. La societat catalana rebutja com a antic¨°s la crida inquietant d'Artur Mas a construir majories indestructibles. Ben al contrari, s'assenta en el pluralisme amb les seves tensions i els seus principis de toler¨¤ncia. Per¨° l'aventura equinoccial d'Artur Mas ha aconseguit que en el paradigma emergent s'hi distingeixin nous trets. Per exemple, la consolidaci¨® de Ciutadans, que segons algunes enquestes poden ser la llista m¨¦s votada en les generals del desembre, seguida per ERC i despr¨¦s Converg¨¨ncia, ja en tercer lloc. Una altra novetat ¨¦s la desimboltura t¨¤ctica d'un grup antisistema com ¨¦s la CUP, capa? d'obligar Junts pel S¨ª a genuflexions sense precedents.

Artur Mas coneixia el teixit real de la societat catalana quan es va obstinar en la seva iniciativa secessionista? Sembla probable que no. Entre altres coses, el nacionalisme i en concret Converg¨¨ncia estaven implicats en una intensa endog¨¤mia, al marge de la realitat social i en concomit¨¤ncia amb franges de corrupci¨®, la met¨¤stasi de la qual deixa aclaparat fins i tot l'antic votant pujolista. Al mateix temps, assumir el paradigma emergent es fa impracticable per a aquesta fosca i minvant gal¨¤xia que es diu Junts pel S¨ª. No cal tenir dots prof¨¨tics per preveure que Junts pel S¨ª pot saltar pels aires en qualsevol moment, ja sigui en el punt mort?per a la designaci¨® de nou president de la Generalitat o despr¨¦s dels resultats de les eleccions legislatives imminents. Hi haur¨¤ llavors una estampida imparable en l'establishment nacionalista, m¨¦s mediocre que imaginatiu, m¨¦s arcaic que emprenedor. Esgotat per la seva pr¨°pia falta de destresa, els excessos i les patologies de corrupci¨®, el millor que quedi de Converg¨¨ncia buscar¨¤ noves f¨®rmules encara que potser arribar¨¤ tard per competir amb els protagonistes de la nova pol¨ªtica catalana. Per¨° el que no reconeixeran els autors intel¡¤lectuals de la proposta secessionista ¨¦s que realment podia haver-hi millors maneres de defensar els interessos de Catalunya a Espanya i a la Uni¨® Europea. Als ide¨°legs d'Artur Mas els espera algun pavell¨® geri¨¤tric perqu¨¨, ja sense poder, ni perspectives de recuperar-lo, la flotaci¨® perp¨¨tua es far¨¤ impracticable. En no pocs casos, aquest somni acabar¨¤ sent un cam¨ª sense retorn, encara que sempre hi ha qui s'acostuma al que sigui. En sobren els exemples.

Ni tan sols si Artur Mas fos elegit president gr¨¤cies a la CUP l'expansi¨® d'un altre paradigma pol¨ªtic i social tindria obstacles insalvables. El que es volia interpretar com una voluntat aclaparadorament majorit¨¤ria d'independitzar-se d'Espanya va efectuant un gir de cent vuitanta graus. Certament, no som davant d'una p¨¤gina d'Il gattopardo de Lampedusa. M¨¦s aviat ¨¦s que una pol¨ªtica unidimensional pretenia operar precipitadament en una societat multidimensional, sense hegemonies ni transmissora d'un clar mandat electoral per a una ruptura amb Espanya i la Uni¨® Europea. Si tot continua igual, ara hi ha el risc que la descomposici¨® del secessionisme acabi infectant tot el sistema pol¨ªtic de Catalunya. No ¨¦s un fet fat¨ªdic perqu¨¨ l'actual fluctuaci¨® de vots i estats d'opini¨® indica, per contra, la fatiga de la ciutadania davant del llenguatge pol¨ªtic de l'independentisme. Tanta inc¨°gnita ¨¦s contraproduent i cada vegada m¨¦s t¨¦ l'aspecte d'un artefacte generador d'inseguretat jur¨ªdica.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor