Jo vaig passar una nit a la primera esgl¨¦sia tecnol¨°gica d¡¯Espanya

Una dotzena de persones volta pels passadissos del temple i fan petites rotllanes. Senyores de missa di¨¤ria i perruqueria setmanal xerren animadament amb joves d'¨¨tnies ignotes. A la cantonada, un noi carrega l'iPad mentre grapeja la pantalla fren¨¨ticament. Als bancs, dues dones es lliuren a una oraci¨® ¨ªntima. S¨®n les ¨²niques que estan en silenci. ¡°I la m¨²sica? Per qu¨¨ no est¨¤ posada?¡±. Els altaveus vesteixen la veu del pare ?ngel d'un ress¨° met¨¤l¡¤lic. Les seves paraules encara reverberen en l'aire quan un cor celestial respon immediatament a la seva petici¨®. L'esgl¨¦sia de Sant Anton sembla llavors una mica m¨¦s esgl¨¦sia.

Ho diu l'Elena, la volunt¨¤ria que rep els visitants amb un fullet i un somriure. Ho comenten els fidels en xiuxiuejos confidents. Sant Anton ¨¦s una esgl¨¦sia diferent. ¡°?s una esgl¨¦sia diferent, no et sembla?¡±, pregunta ?ngel Garc¨ªa Rodr¨ªguez, assegut al voltant d'una taula que han col¡¤locat a un costat del temple. ¡°Aqu¨ª confessem¡±, comenta amb orgull el fundador de l'ONG Missatgers de la pau i rector de la madrilenya esgl¨¦sia de Sant Anton. ¡°Ofereix una sensaci¨® de proximitat i a m¨¦s ¨¦s pr¨¤ctic, hi ha gent que no pot agenollar-se en un confessionari per l'artrosi¡±. La difer¨¨ncia de Sant Anton la marquen gestos com aquest. O com el wi-fi, el caixonet d'almoines obert i els abeuradors per a animals de companyia. Ho marquen les quatre smart TV que retransmeten en directe les misses del Vatic¨¤ i La Almudena. El caf¨¨ solidari, els confessionaris amb iPad, la m¨²sica, que mai falta... ¡°S¨ª, s¨ª, tenim tot aix¨°¡±, concedeix el pare ?ngel, ¡°per¨° el que ens fa diferents ¨¦s que estem sempre oberts¡±.

Sant Anton nom¨¦s obria les portes una vegada a l'any per beneir animals. Des que Garc¨ªa Rodr¨ªguez va prendre les regnes d'aquest temple el mar? passat, est¨¤ sempre obert. 24 hores al dia. Set dies a la setmana. Per¨° quan aquest religi¨®s parla d'obertura, ho fa en un sentit no del tot literal. ¡°Llegeix el llibre de visites i veur¨¤s¡±, anima. ¡°Per fi un lloc a l'altura del terra¡±, escriu un feligr¨¨s an¨°nim; ¡°No fa falta ser cat¨°lic per apreciar la bellesa d'un lloc com aquest¡±, diu un altre. La frase cobra sentit quan es xafardegen les signatures de molts dels missatges. Les Maries i Joanes s'entremesclen amb els Mohameds, tots rubricant missatges d'agra?ment i devoci¨®.

Per¨° realment t¨¦ sentit tenir una esgl¨¦sia 24 hores? El pare ?ngel contesta amb una altra pregunta: ¡°?s necessari que estiguin obertes les cases d'urg¨¨ncia tot el dia?¡±. Assegura el rector que tamb¨¦ hi ha urg¨¨ncies espirituals, que hi ha feligresos amb familiars malalts o amb crisis existencials. ¡°Hem d'estar disponibles per a ells¡±, assegura. Reconeix no obstant aix¨° que aquestes visites s¨®n poques. ¡°La majoria de gent que ve a la nit s¨®n captaires buscant un lloc per dormir¡±. Per aix¨° aqu¨ª els bancs estan coberts amb matalassets, perqu¨¨ no nom¨¦s t'hi puguis asseure, sin¨® tamb¨¦ estirar-t'hi. ¡°A m¨¦s v¨¦nen molts capellans¡±, continua el religi¨®s, ¡°no perqu¨¨ tinguin mala consci¨¨ncia sin¨® perqu¨¨ nosaltres no necessitem dormir gaire¡±.

L'esgl¨¦sia de Sant Anton t¨¦ 21 capellans voluntaris que hi van per a qui vulgui una confessi¨® d'urg¨¨ncia (o ¡°per esplaiar-se¡±, com puntualitza el religi¨®s). Per¨° l'aut¨¨ntic ¨¨xit d'aquesta esgl¨¦sia no s¨®n tant els pastors sin¨® el p¨²blic.

Quan l¡¯esgl¨¦sia ¨¦s el lloc de moda

A la frontera dels dos barris m¨¦s moderns de Madrid, les botigues obren i tanquen a una velocitat c¨ªclica, m¨¦s pr¨°pia de la flora que dels negocis. Al carrer Hortaleza, aquell lloc indefinit entre Chueca i Malasa?a, cridar l'atenci¨® del vianant ¨¦s dif¨ªcil. Botigues de camises, gintoniqueries especialitzades en brunchs, sex shops d'est¨¨tica neta i futurista¡­ El vianant ja ho ha vist tot, ¨¦s dif¨ªcil que desvi? la mirada per observar la pen¨²ltima obertura, el nou lloc de moda. No obstant aix¨°, a la porta de Sant Anton, avui hi ha prou gent. La majoria llegeix els cartells entre sorpresa i curiositat, d'altres entren a conversar amb els voluntaris de Missatgers de la pau, que ensenyen el temple i expliquen el seu funcionament a turistes i ve?ns.

¡°Estem en una zona calenta¡±, explica el pare ?ngel. ¡°Aqu¨ª hi ha gais i lesbianes, prostitutes i ve?ns, homes de mal i de b¨¦¡±. Tots troben cabuda en aquest temple i aix¨° ¨¦s el que el converteix en un lloc ¨²nic. No obstant aix¨°, una pol¨ªtica d'obertura total no s'aconsegueix sense ferir un parell de sensibilitats. ¡°Hi ha qui ve a buscar-me els pecats¡±, reconeix el religi¨®s. Molts van semblar que els van trobar el juny passat al funeral del pol¨ªtic socialista Pedro Zerolo, impulsor dels drets del col¡¤lectiu LGTB a Espanya. ¡°Vam fer una oraci¨® per ell i van dir que hav¨ªem fet un homenatge pol¨ªtic¡±, comenta el pare ?ngel, encara afectat pels fets. ¡°Estic conven?ut que no vaig fer res dolent, va ser una cosa que em va sobrepassar¡±, recorda. ¡°Va venir un capell¨¤ [el pastor protestant Alejandro Medel] i es va posar una estola de colors i va dir ¡®s¨®c un pastor gai¡¯, i jo, que estava assegut aqu¨ª i que no ho sabia, vaig pensar: ¡®aquest armar¨¤ un esc¨¤ndol¡¯, per¨° no li podia dir: ¡®escolti, retiri's d'aqu¨ª¡¯, no?¡±. No ho va fer. Les repercussions als mitjans i la jerarquia eclesi¨¤stica no es van fer esperar.

¡°Em vaig passar jo, per¨° es van passar els que em van criticar¡±, concedeix el pare ?ngel amb diplom¨¤cia. ¡°?s veritat que tenia ra¨® l'arquebisbe [de Madrid, Carlos Osoro], cal tenir certa prud¨¨ncia en fer les coses. Per¨° si tens molta prud¨¨ncia no fas res. Prud¨¨ncia seria que tingu¨¦ssim tancades les portes a la nit, o que tingu¨¦ssim gu¨¤rdies, per¨° no ho fem, aix¨° ¨¦s imprudent? Doncs si ¨¦s aix¨ª prefereixo seguir demanant perd¨® i fer coses que no pas no fer-les¡±.

Molts veuen en aquesta tenacitat del pare l'espurna que ha enc¨¨s aquest petit miracle en forma d'esgl¨¦sia, per¨° ell es limita a dir que ha complert el seu somni de ser ¡°rector de poble¡± i llan?a la pilota als seus superiors eclesi¨¤stics, especialment a Francesc I: ¡°Aquest Papa em va animar molt a fer-ho¡±, confessa Garc¨ªa Rodr¨ªguez. ¡°Diuen d'ell que ¨¦s un modern, per¨° ¨¦s mentida, ¨¦s un retr¨°grad. Fixa't que t¨¦ idees que ja defensava Jesucrist, 20 segles enrere¡±, comenta amb una mirada c¨°mplice. Fa l'efecte que Garc¨ªa Rodr¨ªguez podria passar hores parlant del Papa Francesc, per¨° en uns minuts t¨¦ la presentaci¨® d'un llibre al temple i redueix el seu discurs a dos moments: ¡°Una vegada va veure un capell¨¤ confessant al Vatic¨¤ i es va parar a confessar-se. Una altra va fer cua en un menjador de benefic¨¨ncia, esperant com un m¨¦s per rebre un plat de paper amb menjar¡±. El pare ?ngel atura el discurs, no se sap si a manera de reflexi¨® o per dotar-lo d'una pausa dram¨¤tica certament efectiva. ¡°No s'aconsegueix res amb aquestes coses¡±, continua, ¡°s¨®n simples gestos. Per¨° els gestos poden ser molt poderosos¡±. El pare ?ngel s'aixeca llavors de la taula i anima l'interlocutor a explorar l'esgl¨¦sia per si mateix. Despr¨¦s d'un comiat s'entremescla en les rotllanes. Xerra, es fa fotos amb els feligresos i explica als nous les particularitats del seu temple. ?s llavors quan el confessionari amb iPad, l'abeurador d'animals i les portes, obertes, sense gu¨¤rdies, semblen detalls molt m¨¦s rellevants del que s¨®n en realitat.