El barroc existeix

El 1968, en publicar l¡¯in¨¨dit Lo desengany, Anna Maria Torrent afirmava: ¡°No tenim cap estudi seri¨®s sobre la vida i l¡¯obra de Fontanella¡±, l¡¯autor d¡¯aquest elegant i divertit poema dram¨¤tic. Al cap de mig segle, ja no ho podem dir. Com revela la bibliografia que tanca O he de morir o he d¡¯amar, els treballs sobre Francesc Fontanella s¡¯han multiplicat, sobretot en quinze anys. Aix¨ª, s¡¯ha pogut precisar quan va n¨¦ixer i morir (1622-1682/3) i ha crescut molt el nombre de manuscrits que en conserven l¡¯obra.

La redescoberta ha coincidit amb el q¨¹estionament del concepte de Decad¨¨ncia, amb qu¨¨ es definien els segles que hi ha entre la gran literatura medieval catalana i la Renaixen?a del XIX. Gr¨¤cies a la tasca tena? i rigorosa d¡¯experts com els autors d¡¯aquest volum, ara sabem que Fontanella no t¨¦ res de decadent i que la seva obra i el seu temps encaixen en all¨° que coneixem com barroc.

Per comprovar-ho nom¨¦s cal endinsar-se en aquesta magn¨ªfica antologia, que recorre tota la traject¨°ria po¨¨tica de Fontanella des dels poemes de joventut, uns exercicis alambinats a la manera de G¨®ngora, que aviat donen pas a una veu pr¨°pia que s¡¯emmiralla m¨¦s en la dicci¨® de Garcilaso.

?s una del¨ªcia llegir la s¨¨rie de tres poemes epistolars escrits als 21 anys, en ruta fluvial cap a M¨¹nster, mentre acompanya el seu germ¨¤ a la confer¨¨ncia de pau, en plena guerra dels Trenta Anys. En versos nets, harm¨°nics, perfectes, de tradici¨® petrarquista, Fontanella d¨®na detalls del viatge i s¡¯adre?a als amics que l¡¯esperen a Barcelona, anostrant un g¨¨nere que, un segle abans, ja havia cultivat amb gr¨¤cia, en castell¨¤, un altre barcelon¨ª, Joan Bosc¨¤, l¡¯amic de Garcilaso.

Despr¨¦s trobarem tota mena de formes i registres propis del barroc, cultivats sempre amb encert i eleg¨¤ncia. Fontanella excel¡¤leix en el sonet, la silva, la lira, l¡¯octava i el roman? popularitzant, i els versos, euf¨°nics, precisos i, sovint, juganers amb polis¨¨mies i contrastos, circulen del lirisme a la broma, de l¡¯¨¨gloga buc¨°lica a l¡¯ascetisme eleg¨ªac i desenganyat, del detall pintoresc (el divertit sonet sobre el costum de les dames de Par¨ªs d¡¯ocultar la cara amb un vel) a l¡¯episodi hist¨°ric (el setge de Barcelona de 1652), fins a la poesia religiosa tardana, quan Fontanella, exiliat a Perpiny¨¤ despr¨¦s de la fi de la independ¨¨ncia catalana (1640-1652), en qu¨¨ ell i la seva fam¨ªlia van tenir un paper destacat, abra?a la carrera eclesi¨¤stica. I remarquem que l¡¯¨²nic poema mixt de vers i prosa revela un prosista de gran efic¨¤cia.

L¡¯edici¨® ¨¦s, d¡¯altra banda, impecable. Rigorosa, no busca un p¨²blic especialista, sin¨® el lector general. Qui hagi gaudit de la poesia castellana del Siglo de Oro no trobar¨¤ gaire dificultat a llegir aquesta col¡¤lecci¨® de versos catalans que no desmereixen. Basten uns pocs poemes, acompanyats pels aclaridors davantals i unes notes justes i breus, per fer-se c¨¤rrec del l¨¨xic barroc (el cristall ¨¦s l¡¯aigua, el riu; el safir val pel mar; Febo ¨¦s el sol) i de la mitja dotzena de castellanismes (lisongera, bisarria, hermosura) que, per imitaci¨® del model de l¡¯¨¨poca, Fontanella introdueix ac¨ª i all¨¤.

Albert Rossich ha dit que la qualitat de l¡¯obra de Fontanella, el reeixit esfor? per elevar una llengua po¨¨tica que, des d¡¯Ausi¨¤s March, havia perdut tremp, el prefiguraven com a poeta oficial de Catalunya del seu temps. La fi de la guerra, contr¨¤ria als seus interessos, va truncar aquesta traject¨°ria, per¨° ara el podem situar al lloc que li correspon: la d¡¯un poeta brillant i necessari.