Els debats electorals, una raresa en l¡¯Espanya democr¨¤tica

Espanya t¨¦ poca tradici¨® de debats electorals. De les 11 eleccions legislatives celebrades fins avui en el per¨ªode democr¨¤tic, nom¨¦s en tres hi hagut debats entre els candidats a ocupar La Moncloa. EL PA?S va proposar un debat entre Adolfo Su¨¢rez i Felipe Gonz¨¢lez quan faltava un mes per a la celebraci¨® de les primeres eleccions democr¨¤tiques, el 15 de juny de 1977. En un editorial publicat en portada es va fer una proposta que l'endem¨¤ va acceptar Felipe Gonz¨¢lez. El president Su¨¢rez, per la seva banda, va comunicar que no compareixeria en debats electorals al¡¤legant que es presentaven moltes formacions pol¨ªtiques a les eleccions.

Frustrada aquell proposta d'EL PA?S, va tenir lloc una experi¨¨ncia in¨¨dita durant la mateixa jornada electoral. Tancades les urnes el 15 de juny de 1977 i amb prou feines un quart d'hora despr¨¦s que es fes p¨²blica la llista de senadors per designaci¨® reial, van arribar a la seu d'EL PA?S nombrosos dirigents pol¨ªtics per mantenir una trobada informativa que va culminar amb un debat-col¡¤loqui que va arrencar Juan Luis Cebri¨¢n i que va comptar amb la participaci¨® de Felipe Gonz¨¢lez, Ram¨®n Tamames, Joaqu¨ªn Garrigues, Francisco Fern¨¢ndez Ord¨®?ez, Ignacio Camu?as, Enrique Bar¨®n, Carlos Ollero, Juli¨¢n Mar¨ªas i Jos¨¦ Mar¨ªa de Areilza, entre d'altres. Es va celebrar a la cinquena planta de l'edifici d'EL PA?S i hi van conc¨®rrer dos centenars de persones.

La possibilitat de fer debats electorals es va anar frustrant elecci¨® rere elecci¨® per motius diversos. En les dates pr¨¨vies a les legislatives de 1979, tant Santiago Carrillo com Felipe Gonz¨¢lez van reptar Adolfo Su¨¢rez a debatre, per¨° l'aleshores president va rebutjar aquesta possibilitat. Poc abans dels comicis de 1982, van ser les exig¨¨ncies del PSOE les que van provocar el desacord per a la celebraci¨® d'un debat, que la Junta electoral ja havia aprovat. Va haver-hi un debat a La clave, programa dirigit per Jos¨¦ Luis Balb¨ªn, l'1 d'octubre de 1982, que va permetre a candidats de diversos partits debatre sobre pol¨ªtica. Hi van participar Landelino Lavilla, Alfonso Guerra, Santiago Carrillo, Manuel Fraga, Miquel Roca, Xavier Arzalluz, Agust¨ªn Rodr¨ªguez Sahag¨²n i Luis Uru?uela. Les abs¨¨ncies d'Adolfo Su¨¢rez i Felipe Gonz¨¢lez el van deslluir. En realitat, el format del programa no era el m¨¦s propici perqu¨¨ fos un debat electoral pr¨°piament dit.

Els cara a cara de 1993

La situaci¨® no va canviar fins a la irrupci¨® de les televisions privades a Espanya. Aix¨ª, en vista de les eleccions legislatives del 6 de juny de 1993 va haver-hi propostes d'Antena 3 i Tele 5 per fer debats entre Felipe Gonz¨¢lez i Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar. Les negociacions les van portar Eduardo Mart¨ªn Toval i Txiki Benegas pel PSOE i Javier Arenas i Rodolfo Mart¨ªn Villa per part del PP. Van acordar fer el primer a Antena 3 el dia 24 de maig, dilluns, i el segon a Tele 5 una setmana m¨¦s tard, el 31 del mateix mes. Tele 5 no va estar d'acord amb el fet que aquest fos l'ordre dels debats i el comit¨¨ d'empresa de TVE es va queixar de la marginaci¨® de la televisi¨® p¨²blica, que arribava al 96% de la poblaci¨® enfront del 79,6% que aconseguien llavors les privades. IU va tractar d'evitar que els debats tinguessin lloc amb un recurs a la Junta Electoral Central, que va ser rebutjat.

L'expectaci¨® en aquells moments era gran perqu¨¨ s'entenia que els sis milions de votants indecisos que detectaven les enquestes prendrien la seva decisi¨® de vot despr¨¦s de veure els debats. El 13 de maig de 1993 va portar molt males not¨ªcies econ¨°miques: una devaluaci¨® de la pesseta del 8%, un creixement de l'IPC del 0,4% i una xifra d'aturats que va aconseguir els 3,3 milions d'espanyols. En aquest context, Aznar va preparar conscienciosament el debat amb el seu equip, mentre Gonz¨¢lez va confiar m¨¦s en la improvisaci¨®. El primer debat va penjar d'un fil fins al mateix moment de comen?ar a Antena 3. Benegas i Arenas van negociar aspectes com la pr¨°pia escenografia ¨Cel PP va exigir debatre asseguts per evitar una imatge de tots dos candidats dempeus que permet¨¦s comprovar la difer¨¨ncia d'altura¨C, quins temes es tractarien, l'ordre dels torns i qui tancaria el debat. Va correspondre aquell torn a Gonz¨¢lez, per¨° Aznar va puntualitzar abans de la seva ¨²ltima intervenci¨® que aquesta exig¨¨ncia socialista va poder portar a la suspensi¨® del debat, per¨° que ell va decidir que no fos aix¨ª "en inter¨¨s dels espectadors". La impressi¨® que van tenir els ciutadans va ser que Aznar va guanyar aquell primer debat el 1993.

En el PSOE va condir la sensaci¨® que el seu l¨ªder va estar mancat d'agressivitat davant el devessall de desqualificacions que Aznar va abocar durant el debat. Es va preparar amb meticulositat el segon debat, es va anunciar que Alfonso Guerra assessoraria Gonz¨¢lez i va canviar el to general de la campanya del partit. Per la seva banda, un PP euf¨°ric va mantenir cert suspens sobre la celebraci¨® del segon debat, que finalment es va fer com estava previst a Tele 5, tot i que de nou les negociacions es van perllongar fins a l'¨²ltim moment. Gonz¨¢lez va passar a l'ofensiva i Aznar va mantenir el to de l'anterior cara a cara. En aquesta ocasi¨®, els ciutadans van entendre que el debat el va guanyar l¡¯aleshores president del Govern. 10 milions d'espectadors van veure els debats

Desgraciadament, l'experi¨¨ncia viscuda el 1993 no es tornaria a repetir fins al 2008. Entremig, nom¨¦s trobem els habituals estira-i-arronsa entre partits i candidats favorables o contraris a la celebraci¨® de debats electorals exclusivament en funci¨® dels seus c¨¤lculs electorals.

Dos debats el 2008

En vista de les eleccions del 9 de mar? de 2008, TVE va proposar un cara a cara entre els l¨ªders dels dos principals partits, l'aleshores president del Govern, Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero, i Mariano Rajoy. El l¨ªder del PP va vetar TVE per considerar-la governamental. Les negociacions dels debats del 2008 les van dur a terme Jos¨¦ Blanco i P¨ªo Garc¨ªa Escudero, que van acordar la celebraci¨® de dos debats de 90 minuts sense excloure cap tema tot i que sense tancar en aquell moment a qui en correspondria l'organitzaci¨®. Finalment, es van celebrar els dilluns 25 de febrer i 3 de mar? i es va decidir que els organitzaria l¡¯Academia de Televisi¨®n i que el senyal s'oferiria de forma gratu?ta a tots els canals que la volguessin emetre. Aquesta decisi¨® va ser criticada per Antena 3 i Tele 5, que van decidir no emetre'ls. Els debats van tenir un cost de 970.000 euros, que abonarien les televisions que tinguessin el senyal, en total 29. Com a moderadors, es va triar Manuel Campo Vidal per al primer i Olga Viza per al segon. Es van pactar 50 condicions, des de l'arribada dels l¨ªders, els temps, la realitzaci¨®, la col¡¤locaci¨®, fins i tot si es farien plans curts dels contendents.

Zapatero i Rajoy es van prendre molt de deb¨° aquests debats i van organitzar nodrits equips per preparar-los, encap?alats per Alfredo P¨¦rez Rubalcaba i Pedro Arriola, respectivament. El debat va ser aspre i al cap de quatre minuts Rajoy va titllar de mentider Zapatero. Aquest li va retornar el qualificatiu. Les enquestes van assenyalar una vict¨°ria als punts del candidat del PSOE en un debat en el qual va haver-hi 25 interrupcions i en qu¨¨ es va fer servir abund¨¤ncia de dades amb una interpretaci¨® d'aquestes que sempre es feia en benefici propi i perjudici de l'oponent, a costa de retor?ar-les. Va tenir 13 milions d'espectadors. Aquest debat va ser el de "la nena de Rajoy". En la seva ¨²ltima intervenci¨®, el candidat del PP es va dirigir a una nena a la qual volia garantir casa, feina i orgull de ser espanyola.

El segon debat es va considerar decisiu pels assessors de tots dos l¨ªders, que van llimar els errors comesos en el primer, i els mateixos candidats, que van alliberar temps de les seves campanyes per preparar-lo a consci¨¨ncia. Novament va caldre negociar aspectes nimis com la posici¨® dels cron¨°metres al plat¨® on es desenvoluparia el debat, cosa que ¨¦s una bona prova de la import¨¤ncia que li concedien. No va canviar el to, marcat per l'agressivitat i les desqualificacions freq¨¹ents. L'audi¨¨ncia va ser de 12 milions de persones, una nova demostraci¨® de l'inter¨¨s ciutad¨¤ pels debats electorals. Aquest debat tamb¨¦ el va guanyar Zapatero, segons el sondeig d'EL PA?S.

L'¨²nic debat de les eleccions del 2011

El cinqu¨¨ cara a cara de la hist¨°ria de les eleccions a Espanya, ¨²ltim dels celebrats fins avui a Espanya, va tenir lloc el dilluns 7 de novembre de 2011, entre els dos candidats del PSOE i el PP a La Moncloa: Alfredo P¨¦rez Rubalcaba i Mariano Rajoy. Els negociadors de les condicions d'aquell debat van ser Elena Valenciano i ?scar L¨®pez, pel PSOE, i Ana Mato i Esteban Gonz¨¢lez Pons, pel PP. El moderador del debat va ser Manuel Campo Vidal i l'organitzaci¨® va ser a c¨¤rrec de l'Academia de Televisi¨®n. Es van intentar flexibilitzar les condicions d'un debat que es jutjava que en les ocasions anteriors havia resultat una miqueta encotillat. El debat va costar 550.000 euros, sufragats per les televisions que el van emetre. Rubalcaba i Rajoy es van atenir als seus argumentaris, per¨° el debat no va ser tan flu?t com es va pretendre pels organitzadors. Es va parlar de retallades i van abundar els retrets mutus en un cara a cara en el qual es van utilitzar menys dades que dards dial¨¨ctics. Amb l'avantatge d'haver guanyat el debat a Rubalcaba, Rajoy va enfilar una c¨°moda campanya cap a la vict¨°ria electoral.