Musulmans sota el Born
L¡¯Ajuntament excavar¨¤ a la Barcelona arrasada el 1714 per completar la hist¨°ria del jaciment, que amaga una necr¨°poli isl¨¤mica


El Born Centre Cultural ¨¦s un lloc consagrat a la mem¨°ria de la Barcelona arrasada per les tropes de Felip V el 1714; un espai que el nacionalisme ha utilitzat per refor?ar les seves reivindicacions, ja que el jaciment de m¨¦s de 8.000 metres quadrats en el qual es poden veure restes de 63 dels 1.000 habitatges destru?ts per construir la ciutadella militar ha acabat convertit, despr¨¦s de 12 anys d'obres de reformes i 84 milions d'euros d'inversi¨®, en una mena de parc tem¨¤tic que molts catalans identifiquen com la seva ¡°zona zero¡±. Entre ells, Quim Torra, que va dirigir el centre fins aquest any, quan va passar a presidir ?mnium Cultural.
Per¨° l'obertura del Born CC el setembre del 2013 presentava les restes com una foto fixa del barri de la Ribera al comen?ament del segle XVIII, sense haver esgotat la pot¨¨ncia d'aquest jaciment, cosa que canviar¨¤ quan a finals de juny comencin les tasques d'excavaci¨® a l'interior del Born. Ho va explicar aquest divendres l'arque¨°leg Toni Fern¨¢ndez durant la confer¨¨ncia inaugural del I Simposi Internacional d'Arqueologia del Born, en el qual va assegurar que el jaciment roman ¡°un 60% in¨¨dit, sense excavar¡±. Per l'expert, que va explicar aquests plans en pres¨¨ncia de Carme Mir¨®, responsable del pla B¨¤rcino, i Gemma Hern¨¢ndez, arque¨°loga territorial de la Generalitat. ¡°No es tracta de perdre l'ess¨¨ncia d'aquesta fase, per¨° s¨ª omplir els buits actuals. Per aix¨°, s'excavar¨¤ amb ajuda d'estudiants de la Universitat de Barcelona en un parell de llocs, que s'han d'acabar de concretar¡±, va explicar Fern¨¢ndez.
Esclaus?
Les tasques obligaran a aixecar part dels paviments que ara poden fins i tot trepitjar-se. Un dels objectius ¨¦s con¨¨ixer millor la cronologia de l'¨²nica necr¨°poli musulmana localitzada a la ciutat. ¡°El 1991 es van excavar a la pla?a Comercial 4.800 metres quadrats on es van localitzar restes de 32 cases i, a sota, dues necr¨°polis, amb 32 enterraments, 17 d'ells musulmans i la resta d'¨¨poca tardoromana¡±, assegura Fern¨¢ndez, que mant¨¦ que l'estat de conservaci¨® de les estructures que van apar¨¨ixer llavors era deficient, motiu pel qual despr¨¦s de documentar-se es van destruir per construir el p¨¤rquing previst. ¡°Al desembre se sabr¨¤ el resultat dels estudis per determinar si s¨®n enterraments del segle VIII o del segle XIII. Si s¨®n d'aquest ¨²ltim moment poden pert¨¤nyer a esclaus, com donaria a entendre que un dels enterrats porti grillons¡±. Per contra, si fossin del segle VIII deixarien clar que la pres¨¨ncia musulmana a la ciutat ¨¦s m¨¦s important del que s'ha assegurat fins ara. En les excavacions del 2012 i 2013, pr¨¨vies a l'obertura del Born, es va comprovar que la necr¨°poli continuava sota l'estructura de ferro del mercat.

Per Fern¨¢ndez, el Born t¨¦ sentit com a jaciment i ¡°no si nom¨¦s ¨¦s un decorat¡±. Per aix¨°, s'ha de potenciar el seu estudi i investigaci¨®. ¡°Tenim tota la documentaci¨®, per¨° l'hem de connectar amb l'arqueologia per arribar a saber com ha evolucionat aquesta part de la ciutat durant 500 anys; com ha canviat cadascuna de les cases i l'urbanisme des del segle XIII, quan es crea l'entramat de la ciutat. S'ha de crear una base de dades i una planimetria que permeti saber quants pous hi havia al segle XIV o quants murs s¨®n del segle XV. Saber qu¨¨ menjaven els barcelonins de llavors o com era el paisatge. Ser¨¤ fant¨¤stic¡±, afirma Fern¨¢ndez.
El simposi permetr¨¤ con¨¨ixer experi¨¨ncies similars en ciutats com Brussel¡¤les, Chaves (Portugal), Roma o Mont-real. Avui es parlar¨¤ de les possibilitats de les apps per interpretar el patrimoni i es presentar¨¤ una recreaci¨® en 3D de la Barcelona del 1700, feta per l'empresa Veclus, en la qual es comprovar¨¤ com la Barcelona de llavors era una ciutat baixa per a l'¨¨poca, amb cases de planta baixa i un o m¨¤xim dos pisos.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
