Pol¨ªtica i representaci¨®

Amb les eleccions del 20-D, i a costa del que decideixi el Parlament de Catalunya, tancarem l'intens cicle pol¨ªtic obert el 2011. Un any en el qual la crisi es va fer indefugible (compareixen?a de Zapatero a les Corts). L'any de les places reclamant ¡°Democr¨¤cia real ja¡± i cridant ¡°No ens representen¡±. L'any d'eleccions municipals i generals en les quals el PP va recollir els fruits de la desorientaci¨® dels socialistes i les pors que generaven les incerteses econ¨°miques i d'ocupaci¨®. L'any del canvi constitucional de l'article 135 que consagra les pol¨ªtiques d'austeritat. Tamb¨¦ l'any en qu¨¨ es va celebrar la consulta a Barcelona, tancant les m¨¦s de 500 que es van fer en altres municipis, que anticipaven les grans mobilitzacions sobiranistes posteriors.

Quatre anys despr¨¦s, no ha canviat tot, per¨° la veritat ¨¦s que el moviment ha estat i continua sent molt notable. La quantitat i intensitat de les mobilitzacions i protestes no ha tingut parang¨® a Europa. I els seus efectes s¨®n significatius al govern de molts municipis i en la configuraci¨® dels sistemes pol¨ªtics auton¨°mics.

Tenim nous pol¨ªtics, per¨° ens queda el dubte de si tot aix¨° ha servit per tenir ¡°nova pol¨ªtica¡±. Una de les claus de les mobilitzacions va ser la voluntat de protagonisme ciutad¨¤ i social davant institucions molt tancades en si mateixes i molt condicionades per interessos econ¨°mics. Era clara l'exig¨¨ncia de m¨¦s connexi¨® entre representants i governats. Els nous alcaldes i alcaldesses sorgits de les mobilitzacions ciutadanes miren de mantenir oberts els canals i les tensions entre les din¨¤miques institucionals i les exig¨¨ncies socials. I les noves formacions pol¨ªtiques busquen sortir dels estereotips de representaci¨® tradicionals. Per¨° el problema ¨¦s saber si m¨¦s enll¨¤ dels canvis en les formes de comunicar, de vestir i de parlar, la pol¨ªtica (institucional) acaba sent menys aut¨°noma del que ha estat des de la configuraci¨® inicial de la democr¨¤cia representativa.

No es tractava nom¨¦s de relacionar-se d'una altra manera amb els electors. El que estava en joc era trencar la tradicional desconnexi¨® entre pol¨ªtics i ciutadans despr¨¦s de les eleccions. Des de l'ortod¨°xia de la democr¨¤cia representativa, els pol¨ªtics, un cop triats, trenquen el seu comprom¨ªs amb els electors. L'estatut dels ¡°presents¡± (els electes) els confereix plena llibertat per fer i desfer al seu gust sense haver de complir els seus compromisos ni les seves promeses amb ¡°els absents¡± (els ciutadans no presents a les institucions). El poder institucional cerca la seva legitimitat no tant en el passat (les eleccions ja fetes), sin¨® en el futur (els ¨¨xits que aconsegueixi amb la seva tasca). Per tant la pol¨ªtica institucional ¨¦s estructuralment aut¨°noma de la ciutadania. L'efic¨¤cia de l'acci¨® de govern ¨¦s la clau, i no tant el manteniment dels compromisos anteriorment realitzats.

En aquest sentit la pol¨ªtica en la seva expressi¨® m¨¦s institucional se separa del pol¨ªtic, ent¨¨s com la constant tensi¨® i conflicte que es d¨®na en l'acci¨® quotidiana, en la vida de cadasc¨². Ens referim a la pres¨¨ncia ¡°del pol¨ªtic¡±, dels conflictes de poder que es donen en esferes com la salut, l'educaci¨®, l'habitatge, el reconeixement de la diversitat, la qualitat ambiental o les pautes de consum m¨¦s sostenibles. Des de les institucions els ciutadans s¨®n ¡°governats¡±. Un col¡¤lectiu abstracte al qual s'al¡¤ludeix quan es prenen decisions en el seu nom, seguint els procediments previstos. Les din¨¤miques i els processos socials s¨®n directament ¡°pol¨ªtics¡± ja que busquen responsables directes i concrets del que els esdev¨¦, i no l'expressi¨® abstracta i gen¨¨rica que els partits representen en les institucions.

La nova pol¨ªtica sorgida del gran cicle de protestes i mobilitzacions vol governar amb la gent, des de dins i des de fora de les institucions. Per¨° aix¨° exigeix entendre que les din¨¤miques socials s¨®n i han de seguir sent aut¨°nomes, i que per molt que vulguis governar en el seu nom, la seva identitat ¨¦s espec¨ªfica i pr¨°pia. Es governa tenint al davant els moviments, els col¡¤lectius, la gent que s'organitza i que no es vol veure dissolta en una representaci¨® incondicional. Hem de buscar formes m¨¦s directes perqu¨¨ la ciutadania decideixi. Tenim nous pol¨ªtics, i tindrem m¨¦s despr¨¦s del 20-D. El que est¨¤ per veure ¨¦s si aconseguim anar afermant aquesta nova pol¨ªtica m¨¦s enll¨¤ de formes i llenguatges.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB