El primer origen del ¡®Segon origen¡¯

¡°?s el novel¡¤lista m¨¦s important que hi ha hagut a Catalunya despr¨¦s de Narc¨ªs Oller¡±, va dir el 1954 el prestigi¨®s Rafael Tas¨ªs, en el que semblava una hip¨¨rbole m¨¦s del gremi de la cr¨ªtica liter¨¤ria perqu¨¨ el destinatari de l'elogi, Manuel de Pedrolo, havia publicat fins llavors nom¨¦s una novel¡¤la, a part d'un poemari i un llibre de contes. El que passa ¨¦s que tot en Pedrolo ¨¦s xocant i elefant¨ªac: Tasis havia llegit molts dels futurs 20.000 folis nom¨¦s de les novel¡¤les, els 400 contes, els poemaris per a 22 llibres, les 19 obres de teatre i els 250 articles que acabaria creant un dels autors m¨¦s prol¨ªfics de les lletres catalans (120 t¨ªtols publicats) i dels m¨¦s venuts (uns 10.000 exemplars a l'any dels seus t¨ªtols avui). I, a m¨¦s, de tots els g¨¨neres, entre els quals, la ci¨¨ncia-ficci¨®, paraigua sota el qual va escriure una obra juvenil, Mecanoscrit del segon origen, que s'encamina cap als dos milions d'exemplars, el segon llibre m¨¦s venut de la hist¨°ria de la literatura catalana despr¨¦s de La pla?a del Diamant, de Merc¨¨ Rodoreda.

Sobre aquests guarismes, esclar, caldr¨¤ veure els efectes que produir¨¤ l'adaptaci¨® cinematogr¨¤fica de la novel¡¤la a partir del treball inconcl¨²s de Bigas Luna que va rematar Carles Porta, Segon origen, si b¨¦ amb les primeres xifres no es pot ser gaire optimista: estrenada fa gaireb¨¦ dos mesos, el 9 d'octubre, i amb un pressupost de 7,3 milions d'euros, el film ha estat vist per uns discrets 47.447 espectadors, cosa que, tradu?da en taquilla, d¨®na una recaptaci¨® de 310.451 euros, segons xifres del Ministeri de Cultura. La pel¡¤l¨ªcula nom¨¦s s'exhibeix ja en quatre cinemes de tot Espanya: tres de Catalunya i un de Val¨¨ncia.

Potser a Pedrolo no li hauria importat gaire les dades de l'aflu¨¨ncia al cinema per veure l'adaptaci¨®, autor de producci¨® stakhanovista potser facilitada per un ritme de vida auster, una cosa xocant en una persona que pertanyia a una fam¨ªlia de noblesa terratinent amb castell incl¨°s (si b¨¦ ja arru?nats) a l'aspra comarca de la Segarra, en un dels pobles de la qual (l'Arany¨®) va n¨¦ixer el 1918. Lluitador a contra corrent tota la seva vida (es va casar, malgrat l'oposici¨® paterna, amb una teixidora de fam¨ªlia obrera de Barcelona, on es van instal¡¤lar), Pedrolo treballava de qualsevol cosa fins a les dues de la tarda (de redactor d'informes comercials per a ag¨¨ncies de detectius a venedor de fruites), menjava de pressa i, sense fer gaire cas de la dona i la filla, es tancava a llegir fins a quatre llibres alhora o a escriure.

El graf¨°man Pedrolo conrea el vici, no obstant aix¨°, en el pitjor moment: a mitjan cinquanta i fins ben entrats els seixanta la censura franquista est¨¤ m¨¦s activa que mai i l'edici¨® en catal¨¤ ¨¦s gaireb¨¦ testimonial. I en aquest context, l'autor a contra corrent, a m¨¦s, decideix que escriur¨¤ tot all¨° que faci falta per buscar una continu?tat i mantenir la tradici¨® liter¨¤ria en llengua catalana, ni que sigui important ell mateix, fins i tot, innovacions de la literatura estrangera del moment i sense fer f¨¤stics a cap g¨¨nere, novel¡¤la eroticopornogr¨¤fica inclosa, d¡¯acord amb la presumpta per¨° mai ben aclarida paternitat d'uns textos, Els quaderns d¡¯en Marc, oficialment an¨°nims.

I en aquest afany de supl¨¨ncia hi ha la g¨¨nesi del Mecanoscrit del segon origen. ¡°El llibre va n¨¦ixer de la seva voluntat d'explorar: si als seixanta es va dedicar a la novel¡¤la polic¨ªaca, tant escrivint com dirigint la col¡¤lecci¨® La Cua de Palla, en els primers setanta entre el que troba a faltar hi ha la ci¨¨ncia-ficci¨®, g¨¨nere pr¨¤cticament in¨¨dit a Catalunya llavors¡±, tra?a Jordi Cornudella, editor del Grup 62, en el cat¨¤leg del qual hi ha bona part de l'obra de Pedrolo. L'escriptor aposta des del primer moment per una hist¨°ria aparentment simple (l¡¯Alba i en D¨ªdac, de 14 i 8 anys, s¨®n els supervivents d'un atac extraterrestre que pr¨¤cticament aniquila la humanitat), desenvolupada amb ¡°una voluntat d'estil entre pla i po¨¨tic, deixant de banda tota experimentaci¨® formal i les complexitats argumentals i estructurals que tant li agradaven¡±, fixa el seu editor.

Tamb¨¦ pensant en un p¨²blic juvenil, la for?a narrativa de Pedrolo (mort ara fa 25 anys) s'imposa com la seva voluntat de deixar missatges com ampolles de n¨¤ufrag: la destrucci¨® de la humanitat pel seu mal cap, la p¨¨rdua de valors de la societat, la perpetuaci¨® de l'esp¨¨cie, el protagonisme compartit entre noi i noia, el transsumpte de novel¡¤la inici¨¤tica per a uns joves que es veuen for?ats a madurar¡­ I fins i tot picar l¡¯ullet amb alguns q¨¹etions t¨¨cniques: la numeraci¨® dels cap¨ªtols com si es tract¨¦s d'un llibre sagrat i fa un joc metaliterari quan generacions futures troben el llibre i discuteixen sobre si pertany al g¨¨nere del diari (una hist¨°ria real, doncs) o si pertanyia a l'anomenat g¨¨nere de la ci¨¨ncia-ficci¨®.

La obra ¨¦s llavor de l¡¯auge de la dist¨°pia i la ci¨¨ncia-ficci¨® en la literatura en catal¨¤ d¡¯avui

Tots aquests elements s¨®n els que van valorar els equips educatius de llengua i literatura de les escoles catalanes cap a mitjan anys setanta, poc despr¨¦s de morir el dictador Franco, quan va comen?ar a introduir-se l'estudi del catal¨¤ a les aules i a plantejar-se quines lectures s¡¯havien de recomanar per treballar la llengua. Per una vegada, el calendari va somriure Pedrolo: el llibre havia aparegut poc abans, el 1974, i va tenir un acolliment extraordinari en la comunitat educativa, corrent com la p¨®lvora entre els centres i convertint-se en una recomanaci¨® fixa des de llavors gaireb¨¦ de manera ininterrompuda. ¡°?s dels pocs llibres que tenim al mercat en tres formats simultanis: en edici¨® escolar amb les seves propostes de treball, en butxaca i en una edici¨® r¨²stica¡±, enumera Cornudella. El resultat ¨¦s que del llibre, en catal¨¤, se n¡¯han venut m¨¦s d¡¯un mili¨® i mig d'exemplars. Aix¨° sense tenir en compte les traduccions en gallec, basc, castell¨¤... i franc¨¨s.

Segon origen, la pel¡¤l¨ªcula de Bigas Luna i Carles Porta, potser no potenci? excessivament el fenomen, per¨° la novel¡¤la, que ja t¨¦ una adaptaci¨® al c¨°mic (1984) i dues m¨¦s com a serial radiof¨°nic i de televisi¨® (ambdues del 1985), ho necessita relativament, almenys a la seva terra. Aquest mateix curs, Mecanoscrit del segon origen ¨¦s lectura recomanada en 160 centres de Catalunya, als quals cal afegir-ne 41 m¨¦s de l'¨¤mbit ling¨¹¨ªstic catal¨¤: 26 a la Comunitat Valenciana i 15 a les Balears. Per¨° no ¨¦s l'¨²nic t¨ªtol de Pedrolo que circula per les aules, perqu¨¨ tamb¨¦ hi ha dues de les novel¡¤les negres m¨¦s reconegudes de l'escriptor: Joc brut (33 instituts de Catalunya, 17 de Val¨¨ncia i 12 de Balears) i Mossegar-se la cua (set centres catalans).

Alguns d'aquests lectors primerencs del Mecanoscrit del segon origen formen part avui de les noves fornades d'escriptors catalans, amb molta tirada al g¨¨nere de la ci¨¨ncia-ficci¨® i de les dist¨°pies, una cosa no casual segons el professor de Literatura de la Universitat de Barcelona i ell mateix representant literari d'aquestes noves generacions, Borja Baguny¨¤, que creu veure ¡°clarament la llavor del Mecanoscrit en el cultiu d'aquest g¨¨nere en la literatura catalana d'avui¡±. L'editor Cornudella detecta fins i tot elements en l'obra d'una vig¨¨ncia i dimensi¨® avui que no tenien el 1974: ¡°El fet que els protagonistes siguin una nena blanca i un nen mulat i que acabin tenint relacions es veu ara m¨¦s natural i cre?ble que en la Catalunya dels anys setanta, on no hi havia llavors aquesta mena d'immigraci¨®; s¨®n ells els qui hauran de reconstruir la humanitat¡­ Diu molt del pensament i l'actitud sociopol¨ªtica de Pedrolo¡±. Un segon origen ja avui, doncs, per al Mecanoscrit del segon origen.