Democratitzar la UE

S¨®n molts els que han denunciat la falta de democr¨¤cia interna de la Uni¨® Europea (UE). Reportatges period¨ªstics, articles d'opini¨®, declaracions de pol¨ªtics i d'analistes, informes i llibres acad¨¨mics han evidenciat des de m¨²ltiples perspectives els problemes de funcionament democr¨¤tic de les institucions europees. Un dels estudis m¨¦s recents ¨¦s l'excel¡¤lent llibre de Ces¨¢reo Rodr¨ªguez-Aguilera de Prat sobre El d¨¦ficit democr¨¢tico europeo, on es desgranen, amb el rigor i exhaustivitat que caracteritzen l'autor, les dimensions te¨°riques i pr¨¤ctiques que expliquen les mancances institucionals, procedimentals i socials de la UE.

Tot i que no existeix una definici¨® un¨¤nime entre els especialistes sobre qu¨¨ ¨¦s el d¨¨ficit democr¨¤tic de la UE (alguns fins i tot afirmen que no es pot raonar en termes de democr¨¤cia com si fos un Estat), Rodr¨ªguez-Aguilera detecta quatre grans ¨¤mbits amb defici¨¨ncies democr¨¤tiques: l'institucional (abs¨¨ncia de divisi¨® de poders i ¨°rgans executius amb un pes excessiu), el competencial (ampliaci¨® constant i confusa de compet¨¨ncies sense compensar-la amb m¨¦s garanties democr¨¤tiques), el procedimental (processos formals, coneguts i secundaris versus informals, opacs i decisius) i el social (nul¡¤la capacitat social per incidir en les decisions).

Un efecte buscat dels que promouen la mala qualitat democr¨¤tica ¨¦s poder prendre decisions importants al si de la UE, per¨° mantenint la m¨¤xima dist¨¤ncia entre les institucions europees i els ciutadans dels estats membres. Les enquestes mostren aquesta llunyania, que es tradueix en un feble sentiment europeista i en una desconfian?a cap a les institucions comunit¨¤ries. A Espanya (CIS, juny del 2014), entre el 46% i el 49% dels espanyols se senten molt identificats (amb un 10 d'una escala de 0 a 10) amb el poble o la ciutat on viuen, amb la seva comunitat aut¨°noma o amb Espanya, i nom¨¦s un 17% se senten igual d'identificats amb Europa. A Catalunya, el grau de confian?a que mereix la UE ¨¦s d'un 4,39 sobre 10, i el 40% dels catalans no hi confia (CEO, juny del 2015). D'altra banda, dels diferents tipus d'eleccions, les del Parlament Europeu segueixen sent, a molt¨ªssima dist¨¤ncia, les que es consideren menys importants.

L'oligarquia europea se sustenta en el funcionament antidemocr¨¤tic de la UE i sap que la millor f¨®rmula per preservar-lo ¨¦s mantenir-la com una entitat llunyana, tecnocr¨¤tica i despolititzada. Per contra, un bon m¨¨tode per a la seva democratitzaci¨® seria polititzar les seves decisions, vincular-les a les prefer¨¨ncies dels electors i evitar que un president de la Comissi¨® Europea, com Jean-Claude Juncker, es mostri com un oligarca ofuscat i afirmi que ¡°no hi poden haver decisions democr¨¤tiques contra els tractats europeus¡±.

En definitiva, es requereix m¨¦s confrontaci¨® d'idees i menys l¨°giques estatistes, m¨¦s pluralisme i menys poders de veto, m¨¦s Parlament Europeu i menys troica, m¨¦s legitimitat popular i menys legitimitat lobb¨ªstica, m¨¦s d¨¦mos i menys elits, m¨¦s transpar¨¨ncia i menys intrigues. El problema ¨¦s que som davant d'un artefacte institucional que s'ha convertit en la gran coartada perqu¨¨ els estats membres, apel¡¤lant a la ¡°adversitat¡± de Brussel¡¤les, puguin imposar pol¨ªtiques impopulars. Ni els Estats ni els grans partits pol¨ªtics europeus (el Partit Popular Europeu i el Partit dels Socialistes Europeus) estan interessats a democratitzar la UE.

Una reforma democr¨¤tica en profunditat ha de ser popular, fins i tot revolucion¨¤ria, i anar acompanyada de grans manifestacions que reivindiquin infringir una arquitectura institucional irracional, desobeir els destructius programes d'austeritat i rebel¡¤lar-se contra la perversa capacitat d'enderrocar governs triats democr¨¤ticament. Cal formular propostes atrevides per refundar una Uni¨® Europea respectuosa amb els valors democr¨¤tics, que permetin mobilitzar ciutadans cr¨ªtics, euroesc¨¨ptics i desafectes. Per aix¨°, abans cal construir i consolidar una consci¨¨ncia popular europeista disposada a recon¨¨ixer la transcend¨¨ncia pol¨ªtica de la Uni¨® Europea, a canviar radicalment la seva manera de funcionar i abandonar actituds despreocupades i permissives.

Alguna cosa es mou a Europa. Diversos pol¨ªtics europeus que coneixen molt b¨¦ el funcionament de les institucions comunit¨¤ries, entre ells l'exministre de Finances grec Iannis Varufakis, s'han mostrat disposats a organitzar i promoure un gran moviment col¡¤lectiu de ruptura que vagi m¨¦s enll¨¤ dels partits, que sigui capa? de revertir la din¨¤mica pol¨ªtica europea i, com apunta el professor Rodr¨ªguez-Aguilera, evitar que la UE es continu? "desviant del millor de la seva tradici¨® hist¨°rica basada en la democr¨¤cia avan?ada i la just¨ªcia social".

Jordi Matas Dalmases ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB