Promeses incomplertes en l¡¯her¨¨ncia de Rajoy

"Pensa sense prejudicis. Perqu¨¨ mai saps quan la teva ment pot jugar-te una mala passada¡±, diu un dels cartells electorals del PP. Els populars mantenen que s'han est¨¨s falsos mites sobre la gesti¨® de Mariano Rajoy i utilitzen el seu web per intentar desmuntar-los mitjan?ant v¨ªdeos i un apartat anomenat ¡°Compplim¡± en el qual asseguren haver executat el 92,8% del seu programa de 2011. Per¨° les xifres i el seu programa pel 20-D mostren que en moltes d'aquestes afirmacions hi ha trampa. Aquestes en s¨®n algunes.

Feina de qualitat? ¡°Amb Rajoy s'han creat un mili¨® de llocs de treball en els ¨²ltims dos anys. Per¨° realment ¨¦s una ocupaci¨® de qualitat o nom¨¦s s'est¨¤ creant ocupaci¨® prec¨¤ria?¡±, diu un dels v¨ªdeos del web del PP. Ells mateixos es responen: ¡°El 2011, amb el PSOE, la contractaci¨® indefinida es redu?a a un ritme del 29,5% anual. Amb el PP creixen a una taxa interanual del 14,2%. Set de cada deu treballadors assalariats tenen contracte indefinit¡±.

La realitat ¨¦s que avui hi ha mig mili¨® menys de contractes indefinits a jornada completa que fa quatre anys, segons les dades de la Seguretat Social. Rajoy acaba la legislatura amb una xifra d'aturats inferior a la que va trobar quan va arribar: 4,3 milions enfront de 4,8? ¡ªamb una difer¨¨ncia important: llavors Espanya estava en plena recessi¨® i ara creix al 3,4%¡ª, per¨° la causa de la caiguda de l'atur, exclusivament, a la caiguda de la poblaci¨® activa (els que se n'han anat, els que han deixat de buscar una feina).

En els ¨²ltims anys, la precarietat tamb¨¦ ha alleujat la situaci¨® del mercat laboral. El 91,8% dels nous contractes al novembre s¨®n temporals i entre els fixos, el 34,6% s¨®n a temps parcial. Tamb¨¦ els sous han baixat. El salari mitj¨¤ declarat a Hisenda per les empreses? ha caigut a 18.420 euros anuals, el nivell m¨¦s baix des de 2007.

Les pensions contributives han pujat uns dos euros

Desnonaments. El Govern espanyol ha redu?t els desnonaments, ha augmentat la protecci¨® al deutor hipotecari i fomentat l'habitatge social, assegura el PP. Quant a la protecci¨® al deutor hipotecari, l'Executiu de Rajoy ha rebut aquesta legislatura tres garrotades del Tribunal de Just¨ªcia de la UE pel contrari. El primer va arribar el mar? de 2013, l'¨²ltim, l'octubre passat. El 2014 va haver-hi 68.091 desnonaments ¡ªde diferents tipus d'immobles, no nom¨¦s habitatges¡ª. Entre l'1 de gener i el 31 de mar? d'aquest any el nombre de llan?aments practicats va augmentar un 2,1% respecte al mateix per¨ªode de l'any anterior i en el segon trimestre de 2015 es va reduir, per¨° nom¨¦s va haver-n'hi 10 menys. Amnistia Internacional ha denunciat que Espanya destina nom¨¦s un 1,1% d'habitatges a finalitats socials enfront del Regne Unit (18%), ?ustria (23%) o Holanda (32%). Tres de cada deu habitatges buits a Europa estan a Espanya.

Depend¨¨ncia.? El PP tamb¨¦ presenta com a promesa complerta haver garantit ¡°una cartera de serveis b¨¤sica i comuna per a totes les persones dependents, aix¨ª com per garantir la qualitat i l'equitat de les prestacions i serveis¡±. Les dades del Ministeri de Sanitat precisen que en aquests moments 779.373 dependents reben alguna ajuda estatal i 400.000 m¨¦s estan en llista d'espera.? La legislatura de Rajoy acumula una retallada de 2.000 milions per als dependents, segons calcula l'Associaci¨® de Directors i Gerents de Serveis Socials, que utilitza xifres oficials.

Corrupci¨®. ¡°Millorarem la protecci¨® dels treballadors p¨²blics que denunci?n activitats fraudulentes o corruptes¡±, prometia el PP al seu programa de 2011. Al seu programa de 2015 han tornat a incloure aquest punt, la qual cosa prova que mai es va dur a terme. El Tribunal Superior de Just¨ªcia de Madrid va ratificar el setembre de l'any passat la condemna contra l'Ajuntament de Boadilla del Monte per assetjament laboral i dany moral a Ana Mar¨ªa Garrido, una de les denunciants de la trama G¨¹rtel i ara testimoni en la investigaci¨®. Garrido havia denunciat l'Ajuntament per considerar que se li estava impedint fer la seva feina com a repres¨¤lia per haver atestat el 2010 contra c¨¤rrecs del PP implicats en l'esc¨¤ndol.

Lluita contra el frau. En el?seu programa del 2011, el PP prometia potenciar ¡°les funcions d'investigaci¨® en profunditat concentrant les actuacions en els grans focus de frau fiscal¡±. El Govern de Rajoy va aprovar quan va aconseguir el poder una amnistia fiscal que permetia als defraudadors regularitzar els seus diners tributant a un tipus gaireb¨¦ deu vegades inferior al que els hauria correspost. El seu pla inicial era recaptar 2.500 milions, per¨° es va quedar en la meitat. L'exvicepresident Rodrigo Rato va ser un dels que es va acollir a aquesta amnistia fiscal.

Inspectors d'Hisenda van manifestar el seu malestar perqu¨¨ les alertes del ministre Crist¨®bal Montoro d'actuar contra els titulars de les targetes black de Bankia van permetre que alguns s'avancessin i regularitzessin.

La direcci¨® de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria va destituir el novembre de 2013 de forma "fulminant" una inspectora d'Hisenda de l'oficina t¨¨cnica de grans contribuents que va rebutjar un recurs de la multinacional cimentera Cemex contra una sanci¨® de 456 milions d'euros per artificis fiscals. Com a conseq¨¹¨¨ncia del relleu d'aquesta inspectora va dimitir el cap de depend¨¨ncia de grans contribuents i un mes despr¨¦s, el director del departament d'inspecci¨® financera i tribut¨¤ria per difer¨¨ncies amb la direcci¨® general.

El Govern va obtenir el 2014 una xifra r¨¨cord de recaptaci¨® contra el frau: 12,318 milions d'euros, per¨° ha redu?t els mitjans per lluitar-hi en contra. La plantilla de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria t¨¦ gaireb¨¦ 1.900 treballadors menys que el 2011.

El rescat a la banca.? Per qu¨¨ es va salvar els bancs i no les persones?, s'autopregunta el PP en un dels seus v¨ªdeos de campanya. La seva explicaci¨® ¨¦s la seg¨¹ent: "El 2012, ?al Govern de Rajoy no li va quedar cap altre remei que sol¡¤licitar una l¨ªnia de liquiditat als socis europeus. Els resultats s¨®n palpables. S'han protegit els estalvis i s'ha minimitzat el cost per al contribuent¡±.

De 56.181 milions de rescat a la banca amb prou feines se n'han recuperat 1.884

El Banc d'Espanya contradiu aquesta idea. Els seus balan?os mostren que la injecci¨® a la banca s'ha elevat a 56.181 milions i amb prou feines se n'han recuperat 1.884. El president del FROB, Fernando Restoy, estima que mai es recuperaran uns 40.000 milions.

Ab¨²s del decret-llei.?En el seu programa de 2011, i ¨¦s un dels aspectes que el PP presumeix d'haver complert, van assegurar que recuperarien ¡°el sentit constitucional del decret-llei", aix¨° ¨¦s, limitar-ne l'¨²s als casos d'¡°extraordin¨¤ria i urgent necessitat". Els decrets lleis s¨®n sotmesos a votaci¨® 30 dies despr¨¦s de ser promulgats, sense possibilitat de presentar esmenes, enfront de la tramitaci¨® legislativa habitual, que acostuma a requerir com a m¨ªnim uns sis mesos.

La realitat ¨¦s que el Govern de Rajoy ha batut el r¨¨cord de legislar per decret: 73 decrets-llei fins a l'agost passat (enfront d'un total de 143 projectes de llei). En xifres absolutes el primer Executiu d'Aznar el va superar en nombre de decrets ¡ª85¡ª , per¨° en aquella legislatura va aprovar m¨¦s projectes de llei ¨C173¨C. De fet, fins i tot el Tribunal Constitucional ha fet una estirada d'orelles a l'Executiu?popular per aquest motiu, i ha corregit en una sent¨¨ncia dos apartats d'una norma aprovada fa un any pel Consell de Ministres. El recurs, interposat pel PSOE i amb el suport d'Esquerra Plural i UPyD, demanava l'anul¡¤laci¨® del decret de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l'efici¨¨ncia. En la norma s'havia incl¨°s des de la regulaci¨® dels drons, la normativa sobre empreses de treball temporal i ag¨¨ncies de col¡¤locaci¨®, fins a la reforma del Registre Civil perqu¨¨ n'assumissin la gesti¨® els registradors mercantils.

Immigraci¨®.?En el seu programa, el PP assegurava: ¡°Garantirem sempre el respecte als Drets Humans i a la dignitat de les persones amb independ¨¨ncia de la seva situaci¨® legal o administrativa¡±.

La realitat ¨¦s que el PP va utilitzar la situaci¨® administrativa dels immigrants per retallar-los drets. El Govern espanyol?va retirar el 2012 la targeta sanit¨¤ria als sense papers i va amena?ar amb multes les comunitats aut¨°nomes que es van negar a fer-ho. L'abril passat, l'Executiu va admetre que havia estat un error i va anunciar que retornava l'assist¨¨ncia als immigrants irregulars, encara que no la targeta sanit¨¤ria.

A m¨¦s, el Govern va incloure a la Llei de seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa i aprovada en solitari pel PP el desembre del 2011, una disposici¨® que permet a la policia rebutjar els immigrants que saltin les tanques de Ceuta i Melilla, les anomenades ¡°devolucions en calent¡±, sense comprovar si s¨®n sol¡¤licitants d'asil. L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats ha alertat en nombroses ocasions ¨Cl'¨²ltima el 23 de novembre passat¨C el Govern que aquestes ¡°devolucions sum¨¤ries i col¡¤lectives estan prohibides per la legislaci¨® internacional¡±. El Govern ha rebutjat la petici¨® del Consell de Drets Humans de l'ONU de derogar aquesta disposici¨®.

Lluita contra el dopatge. El PP va introduir en el seu programa electoral de 2011 la promesa de ¡°refor?ar la lluita contra el dopatge¡±. Per¨° els populars van incloure a les seves llistes de Madrid l'atleta Marta Dom¨ªnguez malgrat que estava pendent de la sent¨¨ncia del Tribunal d'Arbitratge Esportiu. El seu nom es va retirar in extremis, sis hores abans del tancament legal de les llistes, perqu¨¨ l'exatleta va trucar per comunicar que la sent¨¨ncia sobre el seu cas de dopatge s'havia avan?at i podia inculpar-la abans de la campanya, com aix¨ª va ser. Malgrat tot, ja coneguda la sent¨¨ncia condemnat¨°ria, Rajoy va declarar a La Cope que si no havia estat inclosa a les llistes havia estat perqu¨¨ ¡°ella ho va demanar¡±. ¡°Marta Dom¨ªnguez ha donat molt¨ªssimes alegries a l'esport espanyol. ?s una dona amb molt temperament, molta for?a i jo no entrar¨¦ al detall de la sanci¨® perqu¨¨ no els s¨¦. I llavors qu¨¨ passa amb els russos? Espanya ha fet un enorme esfor? en la lluita contra el dopatge. Ens miren malament? A d'altres se'ls pot mirar molt pitjor¡±, va dir.