Els desastres naturals no s¨®n tan naturals

El dimarts 24 de desembre del 2013, a les dues de la matinada, un policia vestit de pais¨¤ es va topar amb uns ve?ns que tallaven un carrer a Flores, el barri de Buenos Aires on va n¨¦ixer el papa Francesc. L'agent, fora de servei i embogit, va treure la pistola de 9 mil¡¤l¨ªmetres, va disparar i va matar un dels membres del piquet, ?ngel Duarte, de 40 anys.

La hist¨°ria d'aquesta mort t¨¦ a veure amb l'ab¨²s d'autoritat, per¨° tamb¨¦ amb l'escalfament global. Una onada de calor va assotar el nord i el centre de l'Argentina des de finals del 2013 fins a l'inici del 2014. Va ser el desembre m¨¦s calor¨®s des que existeixen els registres, amb les temperatures disparades m¨¦s de 2,5 graus per sobre de la mitjana de refer¨¨ncia 1961-1990. El Servei Meteorol¨°gic Nacional va decretar l'alerta vermella a Buenos Aires per l'onada de calor.

Les altes temperatures van provocar diversos morts. L'augment del consum d'electricitat per encendre l'aire condicionat va causar talls de llum. I les cont¨ªnues apagades van provocar protestes ve?nals, amb barricades de pneum¨¤tics cremant als carrers. I tot per l'augment del CO₂ en l'atmosfera del planeta, segons els cient¨ªfics. L'escalfament global ja no ¨¦s una entel¨¨quia, sin¨® un fenomen real de conseq¨¹¨¨ncies explosives.

Des del 1995, 606.000 persones han perdut la vida en desastres meteorol¨°gics, potenciats per l¡¯escalfament

¡°Des que es va dur a terme la primera confer¨¨ncia internacional sobre canvi clim¨¤tic el 1995, 606.000 persones han perdut la vida i 4.100 milions de persones han resultat ferides, han perdut la casa o han necessitat assist¨¨ncia d'emerg¨¨ncia a conseq¨¹¨¨ncia d'algun desastre meteorol¨°gic¡±, segons l'¨²ltim informe de l'Oficina de les Nacions Unides per a la Reducci¨® del Risc de Desastres (UNISDR). L'estudi, amb xifres dur¨ªssimes, es va presentar una setmana abans de l'inici de la Cimera del Clima de Par¨ªs, de la qual s'espera un nou acord internacional per retallar les emissions de CO₂.

¡°A llarg termini, un acord a Par¨ªs per reduir emissions de gasos d'efecte hivernacle representar¨¤ una contribuci¨® considerable a la reducci¨® de p¨¨rdues i danys ocasionats pels desastres, que en part estan impulsats per l'escalfament del planeta i per l'elevaci¨® del nivell del mar¡±, va proclamar la sueca Margareta Wahlstr?m, directora de la UNISDR.

L'informe de l'organisme de les Nacions Unides assenyala que entre el 2005 i el 2014 es va registrar una mitjana de 335 desastres meteorol¨°gics al m¨®n, gaireb¨¦ el doble que entre el 1985 i el 1995. Aix¨° vol dir que el canvi clim¨¤tic ha duplicat en 20 anys les inundacions, les tempestes, les onades de calor i les sequeres? Molt pocs membres de la comunitat cient¨ªfica s'atrevirien a respondre que s¨ª.

La b¨ªblia en aquest camp ¨¦s el Butllet¨ª de la Societat Meteorol¨°gica dels EUA, que cada any radiografia cat¨¤strofes naturals per esbrinar si no eren tan naturals com semblaven. L'informe d'aquest any, Explicant esdeveniments extrems del 2014 des d'una perspectiva clim¨¤tica, ha trobat 14 desastres vinculats probablement a l'escalfament global, d'un total de 28 analitzats per cient¨ªfics de tot el m¨®n.

L'onada de calor a l'Argentina ¡°va ser cinc vegades m¨¦s probable¡± pel canvi clim¨¤tic provocat per l'¨¦sser hum¨¤, segons aquest informe. El document tamb¨¦ alerta que el risc de temperatures anuals r¨¨cord a Europa ¨Ccom va passar el 2014¨C ¡°es va incrementar en gran mesura pel canvi clim¨¤tic¡±. A Espanya, el 2014 va ser extremament c¨¤lid, amb una temperatura mitjana de 15,96 graus, 1,33 graus per sobre dels valors normals, segons l'Ag¨¨ncia Estatal de Meteorologia. Va ser el segon any m¨¦s c¨¤lid des que hi ha registres.

L¡¯onada de calor a l¡¯Argentina ¡°va ser cinc vegades m¨¦s probable¡± pel canvi clim¨¤tic, segons un estudi

¡°La major part dels estudis que analitzen onades de calor conclou que els humans estem fent aquests esdeveniments m¨¦s probables o m¨¦s intensos¡±, explica Stephanie Herring, principal autora de l'informe i investigadora de l'Administraci¨® Nacional Oce¨¤nica i Atmosf¨¨rica dels EUA. ¡°No obstant aix¨°, en altres tipus d'esdeveniments, com les tempestes hivernals, no hi trobem l'empremta humana tan sovint¡±, reconeix Herring.

El seu equip s¨ª que creu que els inusuals tres huracans que van colpejar Hawaii el 2014 van ser ¡°substancialment m¨¦s probables a causa del canvi clim¨¤tic¡±. Entre aquests fen¨°mens va destacar el cicl¨® tropical Iselle, que va escombrar l'arxip¨¨lag a l'agost i va destruir el 60% dels cultius de papaia, fet que va arru?nar els agricultors m¨¦s pobres, sense asseguran?a contra desastres naturals.

Jakarta, la capital d'Indon¨¨sia, amb 10 milions d'habitants, tamb¨¦ va patir els efectes del canvi clim¨¤tic, segons els cient¨ªfics. La ciutat va rebre pluges ins¨°lites entre el 10 i el 20 de gener del 2014. Milers d'edificis i infraestructures van quedar inundats, fet que va paralitzar l'urbs. Un total de 26 persones va morir i les p¨¨rdues econ¨°miques van arribar als 384 milions de d¨°lars, segons les autoritats. ¡°Les inundacions devastadores a Jakarta s¨®n m¨¦s probables a causa del canvi clim¨¤tic¡±, sentencia l'informe, que es basa en registres hist¨°rics i models matem¨¤tics complex¨ªssims.

Els cient¨ªfics tamb¨¦ creuen que l'escalfament global va estar darrere del diluvi caigut la tardor del 2014 a les muntanyes franceses Cevenes, de la sequera a l'?frica oriental i de les asfixiants onades de calor viscudes a Austr¨¤lia i l'?sia. Les regions pobres van registrar la major part de les v¨ªctimes. ¡°Els pa?sos en desenvolupament s¨®n sovint m¨¦s vulnerables als esdeveniments meteorol¨°gics extrems, perqu¨¨ estan m¨¦s mal adaptats¡±, lamenta Peter Stott, coautor de l'informe i climat¨°leg del Met Office, el servei meteorol¨°gic del Regne Unit.