La Filmoteca: un no parar

A la Filmoteca de Catalunya els aires del Raval li proven, i any rere any ¨Caquest ha estat el quart des que es va traslladar a Ciutat Vella¨C va sumant?m¨¦s cin¨¨fils. Si el 2014 ja en van ser 142.000 en 1.435 sessions; aquest any, el tancament es calcula amb 150.000 espectadors en 140 sessions menys. Uns n¨²meros que no estan malament?¨Cm¨¦s d'un centenar d'espectadors de mitjana en cada sessi¨®¨C i que confirmen una tend¨¨ncia a l'augment ¡°en un marc de caiguda general del cinema¡±, va voler destacar el director de la Filmoteca, Esteve Riambau. Tot i que la comparaci¨® amb les sales comercials ¨¦s complicada perqu¨¨ la Filmoteca ¨¦s una instituci¨® p¨²blica amb preus p¨²blics ¨Cla tarifa normal ¨¦s de 4 euros¨C, per als gestors del centre cultural hi ha una cosa que queda clara: si l'oferta ¨¦s atractiva i de qualitat i els preus s¨®n ajustats, la gent anir¨¤ al cinema: ¡°Nosaltres ho comprovem cada vegada que veiem la sala Chom¨®n amb les 360 butaques plenes¡±, afegeix Riambau, conven?ut que d'aquesta manera s'aconsegueix recuperar la m¨¤gia del cinema.

El p¨²blic el 2015 va assistir especialment als cicles dels cineastes Jarmusch, Lynch i Schrader, i tamb¨¦ al que es va dedicar a Ingrid Bergman per commemorar el seu centenari. Entre els festivals que ha acollit aquest any, el que va tenir m¨¦s p¨²blic va ser la Mostra de Cinema Alemany i el de Cinema d'Autor. Aquest centre cultural tamb¨¦ vol potenciar-se internacionalment i des del 2012 convida personalitats de la cinematografia, com directors reconeguts amb premis Oscar, com Pedro Almod¨®var, Costa-Gavras, Fernando Trueba i Jiri Menzel, i altres reconeguts amb la Palma d'Or de Canes.

A m¨¦s de la programaci¨® de cicles i retrospectives, l'edifici del Raval t¨¦ un servei de biblioteca especialitzada, una oferta educativa per a les escoles i una altra anomenada Aula de Cinema, destinada als joves universitaris que aquest any ha notat un descens: ¡°B¨¤sicament perqu¨¨ dep¨¨n que l'assist¨¨ncia sigui considerada un cr¨¨dit o no¡±, matisava Riambau. A m¨¦s de l'exhibici¨® i projecci¨®, l'altra funci¨® de la Filmoteca ¨¦s conservar i restaurar pel¡¤l¨ªcules b¨¤siques del cinema catal¨¤, tasca que es fa al 2CR (Terrassa),?en el qual aquest any s'han restaurat 12 t¨ªtols. Aquest treball ha estat objecte d'un curtmetratge de Francesc Bellmunt que reflecteix el delicat proc¨¦s de restaurar pel¡¤l¨ªcules antigues, la conservaci¨® de les pel¡¤l¨ªcules en rotllos, i el resultat final del proc¨¦s en format digital: ¡°Es tractava d'aprofundir en el concepte menys conegut de la Filmoteca, el de la preservaci¨® i difusi¨® del patrimoni. Per mi ha estat molt interessant tornar a estar en contacte amb les pel¡¤l¨ªcules anal¨°giques¡±.

I de cara a la temporada que ve, la Filmoteca repeteix la f¨®rmula de cinema cl¨¤ssic i contemporani. Arrenca el gener, per exemple, amb Isabel Coixet, amb el cicle Dones (bastant) perdudes, i continuar¨¤ amb tota la filmografia de cinema mut de Hitchcock, dos dedicats als 100 anys de m¨ªtics actors, Gregory Peck i Kirk Douglas (encara en vida); obres no vistes de Jean-Luc Godard, Bertrand Tavernier, Frederick Wiseman i Wim Wenders, i al juliol, un cicle dedicat a la censura al cinema des dels anys vint als setanta del segle passat.