Si mires molt

Fa uns mesos, un jugador argent¨ª va viatjar amb el seu equip a disputar un partit amist¨®s al nord de l'Argentina. Sembla que el que va veure no li va agradar gens. Va fer un comentari molt dur de caire social i es va organitzar un bon rebombori a les xarxes. Quan li van preguntar a qu¨¨ es devia la seva den¨²ncia (de pobresa i desatenci¨® extrema, entre la gent que va veure), va contestar amb una convicci¨® aclaparadora: ¡°?s que s¨®c de mirar molt¡±. La resposta em va deixar pensant i vaig arribar a la conclusi¨® que aquest jugador acabava d'inventar-se una teoria.

S¨®c dels que pensen que les xifres estad¨ªstiques estan molt b¨¦ per fer-te una idea del que passa al m¨®n. Jo acostumo a fer-ne molt cas. Si una dada estad¨ªstica em diu que d'aqu¨ª a una generaci¨® les dones entre 20 i 35 anys tindran el 30% de possibilitats de contreure un c¨¤ncer de pulm¨®, jo m'ho crec a ulls clucs. I per qu¨¨ m'ho crec? Perqu¨¨ jo, com aquell jugador, tamb¨¦ s¨®c de mirar molt. Posar¨¦ un exemple: si t'asseus en un banc del teu barri, podr¨¤s comprovar gaireb¨¦ exactament el que diuen les estad¨ªstiques sobre les dones fumadores.

Mirar al teu voltant d¨®na molt de si. Un altre exemple. Dilluns vaig mirar el debat entre Pedro S¨¢nchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias a EL PA?S. I el que la meva mirada d'aquest esdeveniment mediaticopol¨ªtic em va retornar ¨¦s que el l¨ªder de Podem va ser molt superior als seus contrincants. Hi insisteixo, mirar d¨®na per a molt, m¨¦s del que un es pot imaginar. Si vas amb metro i ets de mirar molt, podr¨¤s descobrir coses aparentment irrellevants, com per exemple, que cada vegada hi ha m¨¦s gent que badalla sense tapar-se la boca. O que es neteja les ungles sense cap objecci¨® davant de tothom. Si mantens la mirada en la gent que t'envolta, tamb¨¦ podr¨¤s observar que cada vegada hi ha m¨¦s nens petits que ploren a plena veu al mig del carrer perqu¨¨ els seus pares no els compren el que ells consideren que han de comprar-los.

Semblen coses trivials, fins i tot inversemblants perqu¨¨ al cap i a la fi no deixa de ser la teva paraula (o, m¨¦s ben dit, la teva mirada) contra les de resta. Per¨° comencen a adquirir import¨¤ncia quan es converteixen en mat¨¨ria estad¨ªstica. Quan es passa dels s¨ªmptomes a la malaltia. Un dia obres el diari i un reportatge t'ensenya que els alemanys llegeixen molt. Et quedes amb aquesta dada, per¨° si t'acostes a una platja del nostre litoral a l'estiu resulta que corrobores amb la mirada aquesta dada observant com una immensa majoria de turistes alemanys llegeixen (el que sigui) infinitament m¨¦s que qualsevol espanyol a la mateixa platja.

Camino pels carrers de Barcelona i miro aquests pares, allunyats dels seus nadons

Perdoni el lector aquesta extensa introducci¨® al que vull comentar avui. Com que tamb¨¦ s¨®c de mirar molt, ¨²ltimament he observat una cosa que comen?a a inquietar-me en gran manera. Em refereixo a les mares i els pares que porten els fills en cotxets i no els dirigeixen la paraula. I per qu¨¨ passa aix¨°? Perqu¨¨ aquests pares estan molt ocupats consultant els m¨°bils. Encara no ¨¦s una epid¨¨mia per¨° va cam¨ª de ser-ho.

Hi ha un web a Internet que es diu alguna cosa aix¨ª com Les primeres paraules. Aquesta p¨¤gina t'instrueix sobre com de crucial s¨®n per a un nounat les paraules. Les paraules que sent al seu voltant i, sobretot, les que els dirigeixen els seus progenitors. Mitjan?ant aquests paraules els nadons comencen a desxifrar el m¨®n, comencen a impregnar-se de l'amor dels pares. Gr¨¤cies a aquestes paraules que escolten amb tanta atenci¨® i amb tantes ganes de respondre-les, aquests nadons entren al m¨®n. Entren a la vida.

Camino pels carrers de Barcelona i miro aquests pares, allunyats dels seus fills. Muts, no fos cas que es perdin alguna cosa transcendent dels seus m¨°bils. Tamb¨¦ els veig allunyats dels fills quan els van a recollir a l'escola. No els pregunten com els ha anat el dia. Estan molt ocupats en el que veuen o llegeixen als m¨°bils d'alt standing. Un dia, no fa gaire, em vaig atrevir a comentar-los la q¨¹esti¨® a uns pares que manipulaven com possessos els seus aparells. Em van dir que em fiqu¨¦s en els meus assumptes. Els vaig fer cas i vaig continuar mirant. No em van fer ll¨¤stima, per¨° el nad¨® que portaven me'n va fer molta. Vaig pensar en el seu futur. I li desitjo el millor.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.