D¡¯una febre

L¡¯afany per capturar, gestionar i vendre la informaci¨® que es pot extreure del que es coneix com Big Data ja comen?a a donar s¨ªmptomes de constituir una nova febre de l¡¯or. Les empreses que s¡¯hi dediquen neixen com bolets i ja fa temps que s¡¯aplica amb un profit relatiu a les m¨¦s variades disciplines. Tamb¨¦ a la investigaci¨® m¨¨dica. Llegim, per exemple, al diari que els comentaris que es publiquen a Twitter poden servir per diagnosticar el risc de patir malalties cardiovasculars. Se sap de sempre que la crispaci¨® de l¡¯¨¤nim ¨¦s un factor important en el desencadenament d¡¯un ictus o un atac de cor, i els individus que, amb les frases que aboquen al ciberespai, mostren mal humor i hostilitat delaten la seva propensi¨® a sucumbir a aquesta classe d¡¯afeccions. Si vost¨¨ ¨¦s donat a descarregar el seu malestar a les xarxes socials, s¨¤piga que en un futur no gaire lluny¨¤ pot rebre la visita d¡¯un inspector sanitari. Ara b¨¦, si el sistema funciona, no cal sin¨® desitjar-li que salvi moltes vides d¡¯amargats i esperar al mateix temps que la febre del Big Data no arribi a l¡¯enginyeria social, una esperan?a que sembla condemnada al frac¨¤s: de moment, ja ha arribat a la producci¨® liter¨¤ria.

Efectivament, una empresa catalana de tecnologia acaba d¡¯anunciar que ha creat una aplicaci¨® inform¨¤tica per valorar i fabricar novel¡¤les susceptibles de convertir-se en best-sellers. El procediment ¨¦s senzill: es tracta de reunir i classificar les opinions i les emocions que els lectors d¡¯una obra d¡¯¨¨xit expressen a les xarxes socials; l¡¯aplicaci¨® emmagatzema aquests comentaris en un n¨²vol juntament amb les dades personals dels que els han em¨¨s (edat, sexe, proced¨¨ncia geogr¨¤fica) i l¡¯acc¨¦s a aquesta informaci¨® proporciona als editors un criteri de valoraci¨® infal¡¤lible per decidir-se a adquirir els drets de traducci¨® d¡¯una obra, i un banc de dades colossal per dissenyar i encarregar llibres que compleixin les exig¨¨ncies dels gustos populars.

Ja fa molt que Hollywood va reduir el seu cinema a la repetici¨® ad nauseam d¡¯una s¨¨rie d¡¯estereotips visuals i narratius, i un nombre creixent d¡¯editors no ha parat de fer esfor?os per aconseguir que la novel¡¤la agafi el mateix cam¨ª. La nova aportaci¨® tecnol¨°gica est¨¤ destinada a fer que la literatura de masses sigui l¡¯¨²nica ra¨® de ser de la producci¨® editorial i a emp¨¨nyer l¡¯ambici¨® liter¨¤ria ¡ªla narrativa concebuda com una forma de coneixement que neix de l¡¯exploraci¨® est¨¨tica del llenguatge¡ª al dip¨°sit de cad¨¤vers. Si se n¡¯arriba a generalitzar l¡¯¨²s, ser¨¤ la voluntat popular la que a partir d¡¯un moment decidir¨¤ els arguments i l¡¯estil de les obres de ficci¨®. Perqu¨¨ d¡¯aix¨° es tracta: de sotmetre la literatura a un plebiscit. Sembla mentida com de vegades els interessos mercantilistes poden coincidir amb la democr¨¤cia assemble¨¤ria.