Judicis po¨¨tics contra la banalitat

Al cap dels anys i dels llibres publicats ¡ªels de narrativa i, sobretot, els d¡¯assaig i els dietaris¡ª, hi ha el perill de veure la poesia de Valent¨ª Puig (Palma de Mallorca, 1949) com un entreteniment menor, un treball al marge d¡¯obres m¨¦s conegudes i m¨¦s generadores de debat. Tanmateix, la seva poesia t¨¦ una entitat pr¨°pia, i no es pot dir que sigui el refugi de les reflexions que no encaixen en altres bandes; en t¨¦ perqu¨¨ no s¡¯assembla a la de ning¨² altre, i, malgrat la seva aparent facilitat, ¨¦s inimitable; en t¨¦ perqu¨¨, des del lluny¨¤ L¡¯estiu madur (1985) fins a aquest el seu sis¨¨ poemari, ha anat construint una s¨°lida obra l¨ªrica que combina evocacions del passat, a vegades eleg¨ªaques, sovint desenganyades, amb reflexions intel¡¤lectuals h¨¤bilment concentrades fins a reduir-les a idees for?a que v¨¦nen ganes de subratllar.

En un poema de Molta m¨¦s tardor (2004) que es titula Tres parts es pot constatar la import¨¤ncia que concedeix l¡¯autor a la poesia en el conjunt de la seva obra: la poesia ¨¦s una de les ¡°tres parts¡± al costat de la novel¡¤la i de l¡¯assaig. ¡°Arriba quan ets sota la dutxa o mig adormit¡±, i la compara al naixement d¡¯un nou ¨¦sser. La poesia, doncs, dep¨¨n en bona mesura de l¡¯atzar, i ¨¦s un do al qual assistim meravellats. Entremig diu tamb¨¦ que ¡°tot plegat ¨¦s una manera de fer l¨ªnies m¨¦s curtes¡±, com reconeixent que el grau de formalitzaci¨® de la seva poesia ¨¦s comparable al de la seva prosa, ¨¦s a dir, que malgrat l¡¯aparen?a no hi trobarem cap vers i ens far¨¤ aproximadament el mateix efecte. Per¨°, sense voler portar l¡¯analogia b¨ªblica gaire lluny, els diguem-ne poemes de Puig s¨®n m¨¦s propers als textos sapiencials que no pas als salms; els llegim, i sobretot els rellegim ¡ªi no ¨¦s f¨¤cil avui dia trobar novetats que demanin la relectura¡ª, perqu¨¨ contenen observacions pertinents sobre el comportament i les idees dels nostres contemporanis, i judicis que ultrapassen la banalitat ambiental.

La dimensi¨® religiosa ¨¦s singularment m¨¦s remarcable en aquest recull que en altres, per¨° sense cap connotaci¨® militant i des d¡¯un fons d¡¯escepticisme. Com diu en el dietari de l¡¯any 1989 ¡ªpublicat enguany a Dones que dormen¡ª, ¡°no creure, per¨° fer com si tingu¨¦ssim fe perqu¨¨ aix¨° ¨¦s fonamental per a l¡¯estabilitat del m¨®n¡±. Un poema de Dormir mil anys d¨®na voltes sobre aquest creure que s¡¯ha de creure: ¡°No sabem si creiem perqu¨¨ ¨¦s l¨°gic o perqu¨¨ ¨¦s absurd¡±; per¨°, si no ho f¨¦ssim, ¡°com administrar¨ªem la gl¨°ria de les naus rom¨¤niques, el pas dels pelegrins, l¡¯harm¨°nium?¡± ?s a dir, sense la fe que li d¨®na sentit, com ens podr¨ªem fer c¨¤rrec de l¡¯her¨¨ncia rebuda, ara que encara estem en condicions d¡¯apreciar-la?

Altres temes habituals s¨®n els estralls del pas del temps, amb les preguntes conseg¨¹ents, que no tenen resposta, i els sentiments de culpa perqu¨¨ ¡°som sols l¡¯ombra del que volgu¨¦rem ser i no serem¡±; les evocacions del paisatge, els costums i els sabors de la inf¨¤ncia i l¡¯adolesc¨¨ncia ¡ªja que ¡°les abstraccions del paladar no suplanten la cuina de l¡¯¨¤via¡±, i aix¨° no ¨¦s sols una observaci¨® culin¨¤ria, es podria aplicar tamb¨¦ a altres dimensions de l¡¯esperit¡ª; algunes an¨¨cdotes de caire sentimental que contenen un relat en pot¨¨ncia.

Puig no escriur¨¤ mai ¡ªcom potser li agradaria¡ª ¡°com un riu que baixa d¡¯una muntanya¡±, en paraules d¡¯Horaci sobre P¨ªndar, sin¨® m¨¦s aviat a la manera de Catul, per¨° sense l¡¯acritud d¡¯aquest, fent epigrames en qu¨¨ uns pocs afortunats poden mirar de trobar senyals d¡¯orientaci¨® en la desgavellada vida del nostre temps.

?