Una espl¨¨ndida anomalia

Aquestes setmanes han aparegut diverses not¨ªcies sobre la Casa Terrades, la coneguda Casa de les Punxes de Barcelona, que est¨¤ en obres amb la finalitat de reformar una part de la planta baixa i dotar l¡¯edifici d¡¯un nou ascensor que permeti pujar al terrat per fer-lo accessible a les visites. Els promotors volen posar en el circuit tur¨ªstic de la ciutat aquest edifici de Puig i Cadafalch.

He llegit diverses coses sobre aquest vell immoble de la Diagonal; algunes proven de fer una restauraci¨® de la seva hist¨°ria i solen incloure un inventari de tots els elements simb¨°lics, fonamentalment de la fa?ana, tot donant una interpretaci¨® de cadascun d¡¯ells. Altres pertanyen al que podr¨ªem anomenar raons t¨¨cniques; aquestes semblen interessades a explicar innovacions constructives, com ara que la planta baixa estigui constru?da a base de columnes i pilars, cosa que per altra banda sembla justificar que s¡¯hagin enderrocat murs de la planta baixa per deixar-la di¨¤fana.

La Casa de les Punxes, ¡®castigada¡¯, no figura a la guia del CoAC elaborada el 2007

Aquest edifici ¨¦s contradictori i estrany, en bona part per la seva figura d¡¯aspecte medieval, i no crec que la manera de redimir-lo sigui tractant de demostrar les innovacions t¨¨cniques aplicades en la seva construcci¨®, especialment en els elements de ferro. Per a qui pensa que la hist¨°ria avan?a en una sola direcci¨® sense retrocessos, aquest edifici representa una anomalia, per la qual l¡¯han castigat sempre; per exemple, no figura a la guia del CoAC elaborada el 2007, malgrat que ¨¦s Monument Hist¨°ric Nacional des del 1976. Aquest ¨¦s un problema corrent, al qual m¡¯he referit altres vegades en aquestes mateixes cr¨ªtiques, perqu¨¨ l¡¯arquitectura moderna tendeix a desqualificar tot all¨° que no considera un progr¨¦s i ¨¦s sovint sect¨¤ria amb el que no coincideix amb els seus postulats.

?s un edifici amb un interior estrany i vulgar, per¨° duu un espl¨¨ndid vestit urb¨¤

La Casa Terrades ¨¦s, en realitat, tres cases, les quals s¨®n irreconeixibles si no fos per les tres entrades a les escales de cadascuna d¡¯elles des de la Diagonal. L¡¯edifici ocupa una illa sencera, a causa de la tra?a de la Diagonal sobre l¡¯Eixample, que d¨®na lloc a una an¨°mala illa m¨¦s petita que les regulars i que, per la seva grand¨¤ria, no t¨¦ pati interior d¡¯illa. Dit d¡¯una altra manera, la Casa de les Punxes ¨¦s edifici i illa al mateix temps, una illa compacta formada per un edifici que no t¨¦ davants ni darreres amb galeries. La forma exterior resulta un exemple molt interessant de com aconseguir formar una unitat sense regularitat. ?s un edifici unitari madur, sense els radicalismes propis de la uniformitat. La unitat li confereix la condici¨® de ser ¨²nic en el seu context, sense amagar el fet d¡¯estar format per diversos elements fins a semblar una reuni¨® de cases diferents, coronades per torres cil¨ªndriques o cossos de coberta a dues aig¨¹es amb pendents inusuals.

El m¨¦s estrany, contradictori i interessant d¡¯aquest edifici ho expressa la planta. En veure-la reconeixem les tres cases que la formen, cadascuna amb la seva escala, els patis de llums i l¡¯estructura regular i ortogonal de murs de c¨¤rrega; ¨¦s a dir, la gen¨¨tica tradicional de les cases de l¡¯Eixample barcelon¨ª. Per¨° ens adonem de seguida de les seves imperfeccions i deformacions. Les tres cases semblen estar encintades per una franja relativament homog¨¨nia d¡¯habitacions que segueixen una altra geometria, dictada pels carrers i els xamfrans que envolten l¡¯edifici pels seus sis costats, dels que tan sols dos s¨®n vagament paral-lels. Aquesta franja de peces regulars utilitza sales rodones a les cantonades per canviar de direcci¨®, i acoblar aix¨ª la franja perimetral a la capritxosa forma d¡¯hex¨¤gon irregular. S¨®n aquestes sales rodones les que formen la base de les torres coronades per les agulles que han inspirat el nom de l¡¯edifici.

Aquesta franja, que equival a dir la fa?ana de la Casa de les Punxes, est¨¤ dictada per la ciutat m¨¦s que no pas per l¡¯edifici. Les tres cases, per si soles, podrien ser un m¨¦s dels exemples a Barcelona de tres cases bessones, inserides entre mitgeres amb fa?anes al carrer i galeries a l¡¯interior d¡¯illa. Al carrer Mallorca, per exemple, n¡¯hi ha una d¡¯aquestes entre la rambla de Catalunya i el passeig de Gr¨¤cia. Per¨° aqu¨ª ¨¦s la ciutat la que sembla fer l¡¯edifici, i ¨¦s la descoordinaci¨® entre l¡¯interior del conjunt i la corona perimetral de la fa?ana l¡¯element clarament perfectible. T¨¦ un interior an¨°mal i vulgar, per¨° duu un espl¨¨ndid vestit urb¨¤.