Teatre sobre rodes

Durant el festival Grec 2015 de Barcelona, els espectadors van poder participar en una experi¨¨ncia ludicofiraire singular: un carrusel de cinc cotxes en l¡¯interior dels quals es representaven cinc petits espectacles diferents. Els autors dels textos, procedents del camp de la narrativa, es van avenir a escriure una hist¨°ria que ¡ªconditio sine qua non¡ª tingu¨¦s lloc dins d¡¯un cotxe. Carroussel recull, en una edici¨® molt acurada, les cinc peces dram¨¤tiques derivades d¡¯aquesta proposta.

Com acostuma a passar en les iniciatives d¡¯escriptura col¡¤lectiva, de vegades amb uns requisits de g¨¨nere, tem¨¤tics, de personatges, d¡¯espais o del que sigui, el resultat ¨¦s desigual. En conjunt, tenen l¡¯encert de tra?ar personatges i situacions amb poques pinzellades i, fent ¨²s d¡¯una llengua fluida i efectiva, abordar temes quotidians, de proximitat, des d¡¯una ¨°ptica contempor¨¤nia i des d¡¯una est¨¨tica realista. Sovint, amb un distanciament ir¨°nic o humor¨ªstic i, en alguns casos, amb una calculada dosificaci¨® de la tensi¨®, la intriga o el misteri.

¡®Carroussel¡¯, en especial els textos de Fonalleras i Ser¨¦s, oxigena la dramat¨²rgia actual

Taxista, de Josep Maria Fonalleras, ofereix una visi¨® esc¨¨ptica i sarc¨¤stica de la ind¨²stria funer¨¤ria, pel seu car¨¤cter espectacularitzat i mercantilista. M¨¦s trivial ¨¦s La reclusa, d¡¯Imma Mons¨®, que voreja el thriller de por i misteri per exemplificar la perversitat de les relacions amoroses. Tot trampejant amb prou feines la versemblan?a, Marta Rojals retrata a Punt mort el temps en suspens d¡¯una parella despr¨¦s de patir un accident de cotxe. Passatgers, de Francesc Ser¨¦s, exposa la precarietat del m¨®n laboral i les dificultats per trobar una feina digna. Tanca el volum Grecal¨°nia, de M¨¤rius Serra, que simula una visita guiada a una capital imagin¨¤ria d¡¯un pa¨ªs on no deixen conduir les dones. La cr¨ªtica subrept¨ªcia al model tur¨ªstic consumista i alienador que cont¨¦ Grecal¨°nia, aplicable al cas catal¨¤ com suggereix el t¨ªtol, es perd entre jocs de paraules i jogasseres puerilitats.

Dels cinc textos, dos mon¨°legs i tres di¨¤legs, els m¨¦s interessants s¨®n els d¡¯abast cr¨ªtic, m¨¦s acostats a la s¨¤tira social: Taxista i Passatgers. El de Fonalleras dissecciona, en boca d¡¯un conductor d¡¯un taxi especialitzat en funerals, la pompa al voltant de la mort. Amant del poeta Maragall i coneixedor del negoci funerari, el personatge s¡¯interessa vivament tant pel difunt com pels qui el vetllen. La pe?a de Ser¨¦s acara un taxista desagrad¨®s, extenuat per les hores de feina, amb una noia que es guanya la vida fent malabars i venent el que sigui. Sense miraments, hi mostra una realitat inc¨°moda i, tot queixant-se de la seva passivitat, hi interpel¡¤la el p¨²blic passatger.

La consist¨¨ncia liter¨¤ria, el dinamisme expressiu i la riquesa l¨¨xica de les peces breus publicades a Carroussel evidencien, per contrast, la migradesa i l¡¯esquifidesa d¡¯alguns dels textos que escriuen bona part ¡ªno pas tots¡ª dels dramaturgs actuals, de vegades parapetant-se en la col¡¤loquialitat. Si b¨¦ aquests darrers tenen m¨¦s hores d¡¯obrador dramat¨²rgic i dominen m¨¦s el codi, pequen, en canvi, d¡¯una eloq¨¹ent pobresa ling¨¹¨ªstica en alguns casos molt preocupant. Essent aix¨ª, doncs, la dedicaci¨® a l¡¯escriptura teatral de poetes, novel¡¤listes o assagistes podria contribuir qui-sap-lo a oxigenar i a sedimentar una dramat¨²rgia massa ancorada en f¨®rmules estereotipades i d¡¯una inquietant primor tem¨¤tica i liter¨¤ria.