Tu, femen¨ª

El passat 14 de novembre, el mat¨ª seg¨¹ent dels atemptats de Par¨ªs, l'escriptora Laura Freixas escrivia a Twitter: ¡°Horroritzada per aquesta nova mostra de viol¨¨ncia masculina¡±. Les reaccions no es van fer esperar, de desafortunat a coses que no val la pena repetir. Pot argumentar-se que no era el moment i que Twitter ¨¦s m¨¦s un lloc de contraatac que de construcci¨® de joc. I moltes m¨¦s coses, segur que s¨ª, per¨° a partir de les reaccions, els contraarguments tamb¨¦ parlen, tamb¨¦ signifiquen.

Que quedi clar que no conec personalment Laura Freixas, que no comparteixo el seu posicionament en altres temes i que crec que ¨¦s dif¨ªcil estar d'acord o en desacord amb una piulada en un tema tan complex. No obstant aix¨°, la seva afirmaci¨® no nom¨¦s no em molesta sin¨® que la considero correcta, tan correcta com pot ser una piulada.

Podem aplicar un biaix de g¨¨nere a la viol¨¨ncia terrorista de l'ISIS? Si s'ha de jutjar per la informaci¨® que rebo, diria que s¨ª, com passa en el cas de Boko Haram. Hi ha hagut altres grups terroristes que tenien dones a les seves files, en llocs destacats, fins i tot n'hi ha hagut que han recollit ideals feministes, per¨° no crec que sigui el cas del terrorisme islamista. El biaix de g¨¨nere existeix perqu¨¨ tamb¨¦ existeix un dolor espec¨ªfic de g¨¨nere i negar-ho ¨¦s el mateix que amagar que determinats col¡¤lectius pateixen m¨¦s que d'altres. Al cap i a la fi del que es tracta, en qualsevol cas, ¨¦s de determinar com s'exerceix el poder i quines difer¨¨ncies crea.

Hem acceptat, tot i que seria llarg discutir quina part de projecci¨® i de desig cont¨¦ la nostra percepci¨® sobre aquest fet, que les dones kurdes han tingut un rol fonamental en la resist¨¨ncia d'aquest poble. I a aquest biaix li podem afegir altres capes que segur que ens donen una imatge m¨¦s completa del que passa al Kurdistan, el biaix racial, el cultural, ling¨¹¨ªstic, religi¨®s i l'econ¨°mic. El biaix fonamental, el de ser una naci¨® sense Estat, que no ha d'amagar per for?a altres enfocaments ni altres descriptors.

?s equ¨ªvoc el llenguatge? Podem fer-lo ballar entre paradoxes i expressions pol¨ªticament correctes i incorrectes?

Deixar de banda qualsevol punt de vista que pugui explicar un conflicte evita la seva compressi¨®. Evidentment es tracta de viol¨¨ncia masculina i evidentment ¨¦s un debat que s'ha d'afrontar. ?s equ¨ªvoc, el llenguatge? Podem fer-lo ballar entre paradoxes i expressions pol¨ªticament correctes i incorrectes? Discutim si una expressi¨® ¨¦s m¨¦s o menys adequada perqu¨¨ sabem que ens endinsem en un terreny on la sem¨¤ntica tamb¨¦ serveix per delimitar formes de dominaci¨® i submissi¨®. Diguem-ne com vulguem, a veure si el problema ser¨¤ el diccionari, per¨° les que moren s¨®n dones i, en un ampli percentatge, v¨ªctimes d'agressions continuades i repetides.

?s cert, als homes les successives denominacions o els sin¨°nims de la viol¨¨ncia de g¨¨nere ens poden incomodar perqu¨¨ la generalitzaci¨® ¨¦s injusta i ens converteix en culpables en pot¨¨ncia. Res comparat amb les xifres de morts, que nom¨¦s s¨®n la punta visible d'un iceberg format per desenes de formes de viol¨¨ncia i desigualtat. I, ¨¦s cert, la denominaci¨® del gen¨¨ric totes o la repetici¨® del tots i totes arriba a l'absurditat, per¨°, no s¨®n l'expressi¨® d'una falta total de context i d'un temps de consolidaci¨® i assumpci¨®?

El llenguatge pot ser rid¨ªcul, s¨ª, per¨° tornem al punt de partida. All¨° risible de les paraules ha de deixar en tercer pla la reflexi¨® sobre la desigualtat passada, present i futura? La correcci¨® pol¨ªtica, la perversi¨® dels estudis culturals que en ocasions tan b¨¦ han descrit Philip Roth o Harold Bloom ¨¦s emprenyadora i de vegades est¨¨ril i esterilitzadora. La negaci¨® del problema, tamb¨¦, amb l'agreujant que es fa des d'una posici¨® de poder. Utilitzar el llenguatge com a escut o com a excusa ¨¦s un dels molts s¨ªmptomes de creure's a resguard de biaixos de classe, cultura, llengua, religi¨® i del llarg etc¨¨tera que se suma per crear qualsevol tipus d'identitat.

?s la temptaci¨® de creure's que ning¨² et podr¨¤ qualificar de quota. Els biaixos deixen de veure's quan es creu que es t¨¦ una visi¨® pan¨°ptica de la societat. Doble falsedat, la visi¨® i la sensaci¨®: la majoria formem part d'una minoria o d'una altra.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.