Una legislatura (gaireb¨¦) constituent

Per primera vegada des del 1978 l'aritm¨¨tica parlament¨¤ria pot emp¨¨nyer a crear, en aquest proper mandat, una pon¨¨ncia al Congr¨¦s que estudi? una ¨¤mplia reforma constitucional i, finalment, fins i tot pot acabar la legislatura amb la convocat¨°ria d'un refer¨¨ndum per a la seg¨¹ent. Aix¨ª ser¨¤ si a les eleccions del 20-D es compleixen les previsions de les enquestes i si els partits engeguen els seus programes.

Totes les formacions que, previsiblement, estaran representades al proper Congr¨¦s, excepte el PP, porten als seus programes reformes de la Constituci¨®?i, en la majoria dels casos, de profunditat; ¨¦s a dir, de les que exigeixen dissoluci¨® posterior de les Corts i refer¨¨ndum. I, si es compleixen els resultats de les enquestes, ¨¦s possible que el PP i el PSOE ja no aconsegueixin junts els 210 diputats que marquen la majoria precisa per a grans decisions com la reforma constitucional. Necessitarien altres partits per primera vegada.

A m¨¦s, grups com Podem tindran capacitat per for?ar en tot cas la celebraci¨® d'un refer¨¨ndum, encara que es tracti d'una reforma senzilla.

L'acidentada hist¨°ria d'Espanya ha fet que totes les constitucions hagin estat derogades i mai reformades. Fins al moment, la del 1978 nom¨¦s ha estat retocada en dues ocasions, per la via r¨¤pida i senzilla i perqu¨¨ aix¨ª va ser imposat des d'Europa. Es va fer el 1992 per permetre el vot de comunitaris en eleccions municipals i el 2011 per incloure el pagament del deute a l'article 135. La segona la van fer sols el PP i el PSOE, una situaci¨® que podria ser impossible aritm¨¨ticament aquesta propera legislatura.

M¨¦s del 60% dels electors actuals no va tenir ocasi¨® de votar la Constituci¨® del 1978, la qual cosa pot explicar part del distanciament ciutad¨¤ de la Llei Fonamental. Alberto Garz¨®n (IU) va citar ahir Thomas Jefferson i la seva reflexi¨® que cada generaci¨® mereix una Constituci¨® perqu¨¨ les lleis fonamentals ¡°expiren naturalment al cap de 19 anys¡±.

L'¨²nic intent seri¨®s de reforma va ser el de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero, que el 2004 va arribar a demanar informe al Consell d'Estat?sobre quatre canvis limitats: reforma del Senat, introduir el nom de les comunitats aut¨°nomes, fer refer¨¨ncia a Europa i eliminar la preemin¨¨ncia de l'home en la successi¨® de la Corona.

El Govern del PSOE no va seguir endavant entre altres coses per l'oposici¨® del PP a aquestes modificacions. Aquest estiu, Mariano Rajoy va rectificar i va considerar raonables aquestes propostes i l'informe de Francisco Rubio Llorente, president llavors del Consell d'Estat, per¨° va deixar en suspens la futura reforma.

Aquesta posici¨® del PP no ¨¦s inamovible. Ministres com Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa-Margallo i Rafael Catal¨¢ han defensat obertament la possibilitat de reforma. Fins i tot, en una convenci¨® celebrada el desembre del 2006 i organitzada per l'ara vicepresidenta del Govern, Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa, el PP (llavors a l'oposici¨®) va arribar a defensar fins a una desena de reformes constitucionals. Passat aquest acte no se'n va tornar a parlar m¨¦s.

Responsables del PSOE, Ciutadans i Podem asseguren que en iniciar la legislatura demanaran al Congr¨¦s la creaci¨® d'una pon¨¨ncia constitucional que treballi en la reforma. El PP ja no podr¨¤ bloquejar la iniciativa perqu¨¨, segons el reglament, aquestes peticions han d'estar subscrites ¡°per dos Grups Parlamentaris o per una cinquena part dels diputats (70 escons)¡±. Per exemple, Podem i Ciutadans ja podran unir forces per engegar el procediment. Aquesta pon¨¨ncia treballaria amb el mateix esquema que la que va elaborar la del 1978 i en la qual hi van participar els coneguts com a ¡°pares de la Constituci¨®¡±.

Tots els partits parlen de la necessitat de buscar el mateix consens que llavors, tot i que el PP (llavors AP) no va donar suport el 1978 al T¨ªtol VIII, el referit a l'organitzaci¨® territorial. La necessitat d'aquest consens ¨¦s, de fet, la barrera rere la qual s'ha protegit sempre Rajoy per frenar qualsevol intent de reforma. Al final dels treballs, la reforma pot seguir dos camins: reforma senzilla o agreujada. La primera s'aprovaria amb majoria de tres cinquens de cadascuna de les Cambres (210 diputats), tal com es va fer amb els dos canvis puntuals del 1992 i el 2011.

No obstant aix¨°, la mateixa Constituci¨® estableix que, malgrat que es faci una reforma senzilla, ¡°ser¨¤ sotmesa a refer¨¨ndum per a la seva ratificaci¨® quan aix¨ª ho sol¡¤licitin, dins dels quinze dies seg¨¹ents a la seva aprovaci¨®, una desena part dels membres de qualsevol de les Cambres¡±. ?s a dir, si Podem arriba a 35 diputats tindr¨¤ capacitat per for?ar aquesta consulta despr¨¦s del proc¨¦s de reforma, cosa que ning¨² va poder fer per falta d'escons quan es va canviar l'article 135.

Si la reforma afecta drets fonamentals o a cap¨ªtols essencials com la sobirania nacional, la unitat d'Espanya o la monarquia, llavors caldria el refer¨¨ndum, pr¨¨via dissoluci¨® de les Corts i celebraci¨® d'eleccions. En aquest cas la majoria necess¨¤ria ¨¦s de dos ter?os, ¨¦s a dir, 234 diputats i, per tant, ¨¦s molt possible que el PP tingui capacitat per vetar la reforma.

PSOE, Ciutadans i Podemos coincideixen nom¨¦s en la seva proposta de reforma a actualitzar el cap¨ªtol de drets, encara que discrepen notablement pel que fa al disseny territorial i l'institucional, incl¨°s el Senat. Les seves propostes suposen reforma agreujada amb refer¨¨ndum. Podem ha deixat la seva idea del proc¨¦s constituent, per¨° mant¨¦ la idea d'una reforma profunda. El mateix Pablo Iglesias va utilitzar el debat d'EL PA?S una expressi¨® molt gr¨¤fica: ¡°Gr¨¤cies, 1978; hola, 2016¡±.

Sumats els articles que podrien veure's afectats pels programes de PSOE, Podem i Ciutadans, el resultat ¨¦s que el debat en aquesta hipot¨¨tica reforma afectaria almenys mig centenar d'articles (d'un total de 169); ¨¦s a dir, seria un proc¨¦s gaireb¨¦ constituent.

S'afegeixen els anomenats articles morts, ¨¦s a dir, els que ja no tenen sentit com els que fan refer¨¨ncia a la creaci¨® de les comunitats aut¨°nomes que es van engegar el 1978.