La negociaci¨® del clima de Par¨ªs queda en mans dels ministres

Les negociacions a?la Cimera del Clima de Par¨ªs per tancar un acord global contra el canvi clim¨¤tic, que van arrencar dilluns, han fet el pas dels t¨¨cnics als pol¨ªtics. Els negociadors t¨¨cnics dels 195 pa?sos reunits a Par¨ªs han estat llimant l'esborrany del pacte durant els ¨²ltims cinc dies. Finalment, aquest esborrany consta de 48 p¨¤gines, plenes de claud¨¤tors. La gran quantitat de claud¨¤tors apunta que segueixen existint molts punts de desacord entre els Estats.

El finan?ament per als pa?sos en desenvolupament i la vinculaci¨® jur¨ªdica del pacte segueixen en discussi¨®. I tots dos punts estan vinculats al concepte de diferenciaci¨®, que fa refer¨¨ncia al fet que els pa?sos desenvolupats, responsables d'haver iniciat l'escalfament global amb les seves emissions durant d¨¨cades, han d'assumir m¨¦s responsabilitats que els Estats en vies de desenvolupament.

A partir de dilluns ¨Cencara que durant el cap de setmana hi haur¨¤ reunions informals¨C els ministres agafaran el relleu per intentar tancar el pacte, que en teoria ha d'estar llest el divendres 11. "?s un text m¨¦s concret i permet visualitzar l'estructura de l'acord", ha assenyalat Valvanera Ulargui, directora de l'Oficina Espanyola del Canvi Clim¨¤tic. No obstant aix¨°, admet, "totes les opcions pol¨ªtiques estan sobre la taula". Fins i tot el nom est¨¤ en discussi¨®. Encara que el text s'encap?ala amb el terme "acord", encara no hi ha consens sobre si ser¨¤ un tractat, un protocol o un acord. "Tot est¨¤ per negociar", assenyala Ulargui.

Respecte als punts que m¨¦s tensi¨® generen, Ulargui indica que "la diferenciaci¨® est¨¤ per tot el text". ?s a dir, est¨¤ en discussi¨® si la major part de les c¨¤rregues, de reducci¨® d'emissions i de finan?ament, ha de ser assumida pels pa?sos desenvolupats o compartida tamb¨¦ pels que estan en vies de desenvolupament. Per delimitar quins pa?sos estan en un grup o un altre s'empren els annexos de la convenci¨® marc de l'ONU sobre canvi clim¨¤tic. Aquest text data de 1992 i, com argumenta la Uni¨® Europea, el m¨®n ha canviat i hi ha altres economies ¨Ccom la Xina i Sud-¨¤frica¨C que tamb¨¦ haurien d'aportar, per exemple, en finan?ament. "Hi ha pa?sos en desenvolupament que s'han desenvolupat", ha assenyalat aquest dissabte Miguel Arias Ca?ete, comissari europeu de Clima i Energia. "El panorama ha canviat", ha insistit. "Els pa?sos en desenvolupament s¨®n els primers interessats en qu¨¨ s'ampli? la base de donants", ha afegit el comissari.?

Todd D. Stern, l'enviat especial per Canvi Clim¨¤tic dels EUA, assenyalava aquesta setmana que el comprom¨ªs "pre2020" ¨Cels 100.000 milions que hi ha d'haver d'aqu¨ª a cinc anys¨C ¨¦s una q¨¹esti¨® sobre la qual no sembla que hi haur¨¤ dificultats. Per¨° reconeixia que el problema pot sorgir sobre el que passa despr¨¦s del 2020, alguna cosa que est¨¤ en discussi¨® ara.?

Copenhaguen

Respecte a l'esborrany aprovat aquest dissabte, el representant su¨ªs ha assenyalat que "a difer¨¨ncia de Copenhaguen, ara hi ha bases s¨°lides". A Copenhaguen, el 2009, es va intentar tancar un acord contra el canvi clim¨¤tic com el que es busca ara, i es va fracassar.

Martin Kaiser, de Greenpeace, ha mostrat aquest dissabte l'"optimisme" de la seva organitzaci¨® sobre el "proc¨¦s" de negociaci¨®. "En aquest punt a Copenhaguen hi havia 300 p¨¤gines". En aquests moments, en l'esborrany 20 p¨¤gines corresponen a l'acord i 22 m¨¦s s¨®n de desenvolupament d'aquest pacte. Quatre p¨¤gines m¨¦s inclouen temes que els negociadors de cada pa¨ªs consideren que s'han quedat fora i han d'entrar. Malgrat aquesta retallada en el nombre de p¨¤gines, Greenpeace sost¨¦ que no est¨¤ garantit que s'arribi a "un acord decent". "Hi haur¨¤ acord", vaticinen fonts de la Uni¨® Europea, "una altra cosa ¨¦s el grau d'ambici¨®".

S'est¨¤ treballant en l'esborrany presentat aquest dissabte des del 2011, quan es va acordar en una altra cimera clim¨¤tica que l'any 2015 hauria d'aprovar-se l'acord global que ara es negocia. La cita de Par¨ªs es va iniciar amb un esborrany de 55 p¨¤gines, que ara han passat a 48.

"Ara s'ha de demostrar l'habilitat de la presid¨¨ncia", assenyala Teresa Ribera, assessora de Fran?a. Aquest pa¨ªs, precisament, ¨¦s el que ostenta la presid¨¨ncia de la cimera i l'encarregat de posar sobre la taula el m¨¨tode de treball per anar llimant el text.

Vinculaci¨® jur¨ªdica

El grau de vinculaci¨® jur¨ªdica ¨¦s una altra de les q¨¹estions que estan obertes. Els EUA ja han deixat clar que no poden ratificar un text en el qual se'ls obligui internacionalment a retallar les seves emissions. Per a aquest pacte de Par¨ªs s'ha optat per la f¨®rmula de les contribucions nacionals. 185 pa?sos dels 195 participants en les negociacions han presentat abans de la cimera plans per reduir les seves emissions entre 2020 i 2030.?

En l'esborrany d'aquest dissabte, en l'article tercer, hi ha una possible sortida per als EUA. S'indica que els signants de l'acord hauran d'aprovar lleis nacionals en les quals es fixin les metes de reducci¨® d'emissions. ?s a dir, el compliment d'aquests objectius no vindria fixat per un acord internacional, sin¨® que dependria d'una llei nord-americana. Encara que aquesta ¨¦s una opci¨® que tamb¨¦ figura entre claud¨¤tors.