Paci¨¨ncia estrat¨¨gica

Aquesta vegada tamb¨¦ comptaran vots i escons. Sumaran junts els sufragis als partits que porten la independ¨¨ncia al seu programa i tamb¨¦ els que porten el dret a decidir o els que ofereixen una reforma de la Constituci¨®. Hi haur¨¤ lectures plebiscit¨¤ries i, segons apunten les enquestes, ¨¦s probable que la independ¨¨ncia retrocedeixi respecte al 27-S. Ser¨¤ dif¨ªcil que els resultats d'aleshores, aquest 47,8% de vots independentistes, no apareguin com el cim que precedeix al descens.

De moment, a difer¨¨ncia del que va passar a les auton¨°miques, en totes les enquestes sumen menys Esquerra i Democr¨¤cia i Llibertat (l'antiga Converg¨¨ncia) ¡ªel s¨ª a la independ¨¨ncia¡ª, que Ciutadans, PP i PSC ¡ªel no¡ª. La millor lectura per a l'independentisme ser¨¤ rebutjar tota clau plebiscit¨¤ria i treure la conseq¨¹¨¨ncia que cal evitar la celebraci¨® de noves eleccions al mar?. Tres derrotes seguides certificarien la defunci¨® del proc¨¦s per una llarga temporada.

Ser¨¤ un magre consol per als esperits conservadors, perqu¨¨ l'immobilisme en sortir¨¤ derrotat. Seguint sempre les enquestes, qui s'apropar¨¤ a la majoria ser¨¤ la suma dels vots a partits que propugnen el dret a decidir: En Com¨² Podem, ERC i DiL sumaran entre 48 i 49 per cent segons diversos instituts de sondejos. La lectura plebiscit¨¤ria quedaria assegurada des de l'independentisme si superessin el 50 per cent i amb ella la reculada de l'actual pantalla de l'independentisme expr¨¦s a la pantalla anterior de la consulta pactada a l'estil d'Esc¨°cia.

L'addici¨® ser¨¤ aclaparant, malgrat l'heterogene?tat dels sumands, respecte a la reforma de la Constituci¨®: els partits que la propugnen enfilen resultats per sobre del 60%. Apartem-ne el PP, que no la vol encara que no la descarti, i ERC, que nom¨¦s t¨¦ inter¨¨s en la Constituci¨® de la Rep¨²blica Catalana. No n'apartem de moment DiL, que vol negociar la independ¨¨ncia i la consulta legal i pactada que la inclogui com a opci¨®. L'important d'aquest bloc ser¨¤ el pes de cadascun dels seus components: des dels que voldran una Constituci¨® que tanqui definitivament l'Estat auton¨°mic fins a als qui voldran que quedi permanentment obert amb el dret a decidir.

Tot apunta que el 20-D afeblir¨¤ l'independentisme, refor?ar¨¤ el dret a decidir i fixar¨¤ la reforma de la Constituci¨® en l'horitz¨® de la legislatura. Encara que l'optimista incansable que ¨¦s Quico Homs vol conv¨¨ncer els espanyols dels beneficis de la independ¨¨ncia, l'¨²nica batalla viable girar¨¤ entorn del dret a decidir, en la qual ERC i CiL trobaran aliats en un bon bloc parlamentari, encap?alat per Podem, tot i que en evident desavantatge respecte al bloc format per PP, PSOE i C's, obertament contrari a la seva inclusi¨® en la reforma.

El proc¨¦s, ara encallat, ha impartit algunes lli?ons ¨°bvies?als seus seguidors: les presses s¨®n males conselleres, tot ¨¦s reversible menys la mort, mala cosa ¨¦s cremar les naus perqu¨¨ despr¨¦s cal tornar a casa. Surten del passat, per¨° poden servir per a un futur, en el qual no est¨¤ garantit que l'independentisme precipitat trobi el ritme i la velocitat que necessita. Si l'independentisme vol canviar sense m¨¦s la independ¨¨ncia r¨¤pida i feli? que no ha aconseguit per una consulta a l'escocesa igual de r¨¤pida i feli?, es trobar¨¤ de nou amb un mur insalvable i no ¨¦s segur que pugui sostenir una nova derrota.

La paci¨¨ncia estrat¨¨gica requereix jugar a aquesta reforma de la Constituci¨® que els partits m¨¦s crispats contra el proc¨¦s independentista no voldran adaptar a les reivindicacions m¨¦s populars a Catalunya. No importa, perqu¨¨ la major virtut d'una reforma constitucional ¨¦s que, finalment, tamb¨¦ es posa a votaci¨® de tots els ciutadans en un plebiscit aut¨¨ntic, en el qual nom¨¦s compten els vots, per¨° es compten separadament en cada circumscripci¨® electoral.

Perqu¨¨ sigui ¨²til, la reforma haur¨¤ de donar satisfacci¨® a una majoria dels catalans: quants m¨¦s siguin a partir del 50 per cent de vot afirmatiu, millor. I si el Congr¨¦s no ¨¦s capa? d'oferir al conjunt dels espanyols el que una majoria de catalans pugui acceptar, llavors s'obriran de bat a bat les portes al dret a decidir, ¨¦s a dir, a una consulta sobre la independ¨¨ncia, pactada i acordada.

Tot aix¨° ¨¦s una legislatura m¨¦s, ¨¦s veritat. I tornar a comen?ar, certament. Per¨° aix¨ª ¨¦s com s¨®n les coses i no com ens volen fer creure alguns, com si la voluntat i els desitjos democr¨¤tics tinguessin efectes autom¨¤tics i immediats.