La Pur¨ªssima Concepci¨®

El 8 de desembre l'Esgl¨¦sia cat¨°lica celebra el misteri de la Pur¨ªssima Concepci¨® de Maria, miraculosament concebuda sense pecat per la seva mare, l'est¨¨ril i anciana Santa Anna, segons relata el protoevangeli ap¨°crif de Jaume, text no reconegut com a sagrat per l'Esgl¨¦sia. Aquest relat amplia i adorna el de l'escarit Evangeli de Lluc, recollint la tradici¨® d'Anna i Joaquim, pares de Maria, en un bell¨ªssim relat d'ing¨¨nua simbologia, cr¨ªptica i po¨¨tica. No cal confondre la concepci¨® de Maria per la seva anciana mare, Anna, amb la tamb¨¦ miraculosa concepci¨® de Jes¨²s per la seva verge mare, Maria, que va concebre ¡°sense con¨¨ixer home¡±, despr¨¦s de l'aparici¨® d'un ¨¤ngel que li va anunciar que ¡°l'Esperit Sant vindr¨¤ sobre tu i el poder de l'Alt¨ªssim et cobrir¨¤ amb la seva ombra¡±, segons relata l'Evangeli de Lluc.

Des que l'Esgl¨¦sia es va oficialitzar amb Constant¨ª, aquests textos religiosos es van convertir en documents oficials. Els ingenus i po¨¨tics s¨ªmbols religiosos tradicionals van anar, des de llavors, inseparablement units als s¨ªmbols b¨¨l¡¤lics i regis, com a doble expressi¨® del poder, garantint l'adhesi¨® inq¨¹estionable i acr¨ªtica dels fidels s¨²bdits. L'antiqu¨ªssima tradici¨® va trigar molts segles a aconseguir la categoria de dogma, ¨¦s a dir, a oficialitzar-se can¨°nicament. Va ser el 8 de desembre del 1854 quan el papa Pius IX va promulgar l'ep¨ªstola Ineffabilis Deus, en qu¨¨ al par¨¤graf 18 afirma que ha estat revelat per D¨¦u, i ¨¦s d'obligat¨°ria convicci¨® per als cat¨°lics, que Maria ¡°va ser preservada de tota taca de culpa original des del primer instant de la seva concepci¨®¡±.

No obstant aix¨° la seva oficialitzaci¨® pol¨ªtica i militar va tenir menys traves, va ser m¨¦s primerenca. El 8 de desembre del 1585 un destacament dels ter?os espanyols que combatien a Flandes es va veure tancat i en risc imminent de ser irremissiblement aniquilat en un illot del riu Mosa, prop d'Empel. En cavar una trinxera van descobrir una imatge de la Immaculada. Aquella nit un canvi meteorol¨°gic va congelar l'aigua del riu i aix¨° els va permetre eludir el setge caminant sobre el gel, i contraatacar per sorpresa eliminant els seus enemics.

La Constituci¨®, del 1978, no afirma el la?cisme de l¡¯Estat, com la francesa, per¨° a l¡¯article 16 diu que cap confessi¨® tindr¨¤ car¨¤cter estatal

Per a la fe acr¨ªtica i inq¨¹estionable d'aquells soldats no va ser un fenomen meteorol¨°gic del desembre n¨°rdic, va ser un miracle. Per aix¨° la Immaculada va ser declarada protectora i patrona del batall¨® i, despr¨¦s, de molts altres. Per exemple, un dels sis batallons de la mil¨ªcia de gremis que va defensar Barcelona el 1714 era el batall¨® de la Immaculada Concepci¨®. Carles III va sol¡¤licitar al papa Climent XIII que la Immaculada Concepci¨® de Maria fos proclamada patrona d'Espanya, i aix¨ª es va fer en la butlla Quantum Ornamenti, el 25 de desembre del 1760. I, completant la militaritzaci¨® patri¨°tica, una reial ordre del 1892, signada pel general Azc¨¢rraga, ministre de la Guerra del govern conservador de C¨¢novas, declarava ¡°Patrona de l'Arma d'Infanteria Nostra Senyora la Pur¨ªssima i Immaculada Concepci¨®¡±, considerant-ho convenient per mantenir viu el sentiment religi¨®s de l'Arma d'Infanteria. Estava en vigor la Constituci¨® del 1876, que afirmava que la religi¨® cat¨°lica, apost¨°lica, romana, era la de l'Estat.

L'actual Constituci¨®, del 1978, no afirma el la?cisme de l'Estat, com la francesa, per¨° a l'article 16 diu que cap confessi¨® tindr¨¤ car¨¤cter estatal. Amb aquest rotund principi haurien de quedar neutralitzats o derogats tots aquells nomenaments de patronats celestials castrenses i patri¨°tics, i els representants de les institucions exclosos de la seva pres¨¨ncia oficial en actes religiosos. No obstant aix¨°, a continuaci¨®, la Constituci¨® imposa als poders p¨²blics que tinguin en compte les creences de la societat espanyola i mantinguin les conseg¨¹ents relacions de cooperaci¨® amb l'Esgl¨¦sia cat¨°lica i les altres confessions. Aquest afegit¨® a l'article 16, agregat per imposici¨® de Fraga despr¨¦s d'una pol¨¨mica fort¨ªssima, ens retorna als ancestres. ?s una altra mostra de les peculiaritats de la Transici¨®. I, aix¨ª, avui encara seguim veient els pol¨ªtics, i els militars amb uniforme de gala, en misses, processons, etc¨¨tera.

No seria sobrer que, en ocasi¨® d'aquestes dates que uneixen amb un pont festiu la Constituci¨® amb la Immaculada Concepci¨®, els nostres pol¨ªtics en campanya abordessin el sempitern problema. En ple segle XXI "ja toca" distingir entre el mandat constitucional de cooperaci¨® amb l'Esgl¨¦sia des de la independ¨¨ncia aconfessional de les institucions, i les mostres inacceptables de comprom¨ªs confessional i lit¨²rgic, ¨²ltima seq¨¹ela d'aquella tradici¨® ing¨¨nua paleocristiana desvirtuada i hipertrofiada despr¨¦s de segles d'oficialitzaci¨® can¨°nica, militar i pol¨ªtica.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.