L¡¯artista d¡¯un altre m¨®n contra l¡¯alcalde

Edith Schaar ¨¦s una artista d'un altre m¨®n. Nascuda el 1926 a la part polonesa de Pomer¨¤nia, Schaar ¨¦s una alemanya que fa 26 anys que resideix a la Floresta, municipi de 164 habitants de les Garrigues. Crea peces d'art inspirades en una relaci¨® m¨ªstica amb la naturalesa. Quan se li pregunta pels seus actuals problemes burocr¨¤tics, ella respon amb reflexions sobre les habilitats t¨¨xtils dels indis de l'Amazones, maneres de fer compostatge o l'¨²s dels pesticides per part dels pagesos de la zona. Gaireb¨¦ no parla cap altre idioma que no sigui l'alemany. El seu millor amic al poble ¨¦s l'Emil, un roman¨¨s, ve¨ª i membre de l'associaci¨® que s'ha creat entorn d'ella, el Laberint Blau. Schaar viu penjada en una altra dimensi¨® i ara n'ha baixat per enfrontar-se a l'alcalde.

Schaar i el seu fill Werner ¨Cen t¨¦ tres; dos viuen a Alemanya i n'hi ha un del qual no se'n sap res¨C van firmar el 2007 la donaci¨® de la casa d'ella a l'Ajuntament. La casa ha de convertir-se en un museu i resid¨¨ncia per a artistes quan ella mori. L'¨²nica condici¨® no escrita per a la donaci¨®, segons Schaar, ¨¦s que el consistori havia de cuidar-la en vida. Schaar assegura que aquesta part del pacte no s'ha complert. Amics i familiars ho corroboren. El seu estimat jard¨ª est¨¤ deixat de la m¨¤ de D¨¦u. L'interior de la casa evoluciona en un perfecte desordre. Schaar vol recuperar la propietat de la casa i per aix¨° ha demandat l'Ajuntament.

Edith Schaar ¨¦s el paradigma d¡¯un m¨®n prehippy que va sorgir de la generaci¨® de joves que van sobreviure a la II Guerra Mundial

Schaar ofereix als visitants unes galetes cuinades per ella que es desfan nom¨¦s tocar-les. Damunt la taula t¨¦ el darrer llibre que ha escrit, Pr?historisches Weben, un manual sobre com elaborar la teva roba a partir de t¨¨cniques prehist¨°riques, experi¨¨ncia apresa per ella durant els quatre anys que va viure al Brasil. A tocar d'on s'asseu t¨¦ una capsa que li acaben de portar de Correus: s¨®n unes mostres de compostatge que li ha enviat una familiar des d'Alemanya, de fulles de roure i de xicoia. Schaar est¨¤ acompanyada d'una amiga, tamb¨¦ alemanya, que la visita des d'Alacant. Totes dues m'il¡¤lustren sobre la biodin¨¤mica i el seu teoritzador, el fil¨°sof i esoterista Rudolf Steiner. El jard¨ª ¨Cel Laberint Blau¨C est¨¤ dissenyat a partir de les idees de la biodin¨¤mica i de les figures geom¨¨triques del matem¨¤tic medieval Fibonacci.

Schaar ¨¦s el paradigma d'un m¨®n prehippy sorgit de la generaci¨® de joves que van sobreviure a la II Guerra Mundial. Farts de la viol¨¨ncia de la civilitzaci¨®, Schaar va seguir les passes de referents com Joseph Beuys i es va refugiar en la naturalesa i en el primitiu. Un dels seus amics d'aleshores va ser l'escriptor G¨¹nter Grass. Schaar va tenir mestres de prestigi com Willi Baumeister o Friedrich Karl Gotsch. El 1989 es va mudar a la Floresta seguint la crida d'un altre ap¨°stol, l'historiador Diether Rudloff, que s'havia instal¡¤lat al poble per restaurar el castell del poble. Rudloff i els seus hereus van donar el castell a l'Ajuntament. Avui serveix de sala d'actes i les depend¨¨ncies de Rudloff s¨®n una casa rural gestionada pel consistori.

El castell dels alemanys

La col¨°nia alemanya va desapar¨¨ixer, excepte Schaar, que s'hi va quedar allunyada dels seus per¨° amb un entorn que li servia com a inspiraci¨®. Al cat¨¤leg de la seva obra publicat el 2011 per l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Schaar confessa: ¡°Ho deixava tot de banda, i no nom¨¦s em buidava, sin¨® que m'alliberava de les circumst¨¤ncies exteriors. Primer feia art i despr¨¦s complia les meves obligacions¡±. Les seves pintures s¨®n un retrat de l'espiritualitat m¨¦s essencial de l'¨¦sser hum¨¤. Els darrers anys s'ha centrat en el tap¨ªs, pintats amb tints naturals elaborats per ella. Bona part dels tapissos han estat cedits al Museu del Tap¨ªs Contemporani de Sant Cugat. L'Institut de Recerca Biom¨¨dica de Lleida ha acollit els tapissos de Schaar inspirats en la recerca del sistema nervi¨®s de Ram¨®n y Cajal. Altres obres de Schaar han estat donades i comprades a Alemanya, sense inter¨¨s pecuniari, seguint el lema que ¡°¨¦s m¨¦s important l'ombra de l'arbre del meu jard¨ª que tots els meus estalvis¡±.

Fins ara Schaar estava capficada en com canviar l'ecologia local i en la limitada difusi¨® de les seves obres ¨C¡°el meu art ¨¦s dif¨ªcil d'entendre¡±¨C; ara ha hagut de tocar de peus a terra per enfrontar-se a Jaume Set¨®, alcalde de la Floresta des de fa vint anys. L'advocat de Schaar considera que pel desconeixement del castell¨¤ i del catal¨¤ d'ella i del seu fill, la donaci¨® no s'hauria d'haver firmat sense l'assist¨¨ncia d'un int¨¨rpret. Schaar est¨¤ nerviosa, la situaci¨® no li fa el pes; ella assegura que van pactar amb Set¨® que l'Ajuntament cuidaria d'ella. Set¨® diu que encara no ha rebut la notificaci¨® de la demanda. Confirma que la donaci¨® no inclo?a cap cl¨¤usula de tenir cura d'ella i de la casa. Tot i aix¨°, explica l'alcalde, van enviar uns jardiners fa sis anys i ella els va despatxar ¡°perqu¨¨ no arreglaven el jard¨ª com ella volia¡±. Set¨® afegeix que van acordar amb el Consell Comarcal que una assistenta an¨¦s a cuidar-la, per¨° Schaar no en va voler saber res. L'artista insisteix que mai s'ha fet res per atendre-la. Set¨® tamb¨¦ recorda que, a petici¨® de Schaar, se li va cedir un espai municipal perqu¨¨ el fes servir de taller i galeria, per¨° ella el va rebutjar perqu¨¨ no tenia calefacci¨®, segons l'alcalde.

L'alcalde vol la casa

Set¨® reafirma la voluntat de l'Ajuntament de mantenir la casa sota titularitat municipal, entre d'altres coses ¡°perqu¨¨ hi ha unes despeses de les quals ens hem hagut de fer c¨¤rrec¡±, sense especificar-ne l'origen. ¡°Nosaltres volem que la casa sigui un museu i taller de l'Edith, per¨°, esclar, si ens deixa sense obres, no s¨¦ qu¨¨ en farem d'ella¡±, afegeix Set¨®.

Set¨® creu que darrere el canvi de parer de Schaar hi ha Jannik B¨¹ddig, el seu nebot. B¨¹ddig ¨¦s un jove director de cinema que est¨¤ rodant un documental sobre Schaar. El vol tenir llest per al 90¨¨ aniversari de la seva tieta-¨¤via. El primer cop que es van con¨¨ixer va ser a L¨¹beck, en una reuni¨® familiar per al 80¨¨ aniversari de Schaar. Des de fa dos anys la visita regularment per filmar el documental i interessar-se per la seva salut i patrimoni. B¨¹ddig va con¨¨ixer l'alcalde aquest novembre. El va veure distant i no van parlar del problema de cuidar Schaar. Un dels protagonistes del documental ser¨¤ un noi de 14 anys de la Floresta que ha apr¨¨s t¨¨cniques art¨ªstiques al Laberint Blau. ?s l'¨²ltim deixeble de Schaar, una d'aquelles persones que, explica, l'han fet arrelar en aquesta terra aspra de les Garrigues.