La mirada exterior

Esmorzo dilluns amb un periodista franc¨¨s, enviat per un prestigi¨®s setmanari de Par¨ªs. Comprovo que coneix molt b¨¦ la pol¨ªtica espanyola i catalana. Per¨° d'entrada, potser preocupat pels vots aconseguits pel Front Nacional de Marine Le Pen el dia anterior, m'expressa la seva admiraci¨®, i tamb¨¦ la seva estranyesa, per l'envejable situaci¨® pol¨ªtica d'Espanya: ¡°No teniu partits populistes d'extrema dreta, no han quallat partits antieuropeus ni xen¨°fobs antiimmigraci¨®, els vostres partits emergents s¨®n moderns, amb l¨ªders joves molt capa?os, molt propers, molt bons comunicadors¡±.

Admet que potser Podem pot ser populista per¨° tamb¨¦ afegeix que despr¨¦s dels seus or¨ªgens antisistema s'ha centrat, ja no planteja pol¨ªtiques extravagants i demag¨°giques sin¨® molt m¨¦s realistes i pragm¨¤tiques. Tamb¨¦ m'explica que el dia anterior havia assistit a un m¨ªting de Rivera a Nou Barris de Barcelona i li va sorprendre que el jove l¨ªder no tingu¨¦s el to engolat i buit tan propi d'un m¨ªting, sin¨® que la seva intervenci¨® consist¨ªs en una explicaci¨® molt pedag¨°gica, plena d'arguments i dades concretes, sobre les reformes que necessiten l'economia i les institucions pol¨ªtiques espanyoles. ¡°Aix¨° no ¨¦s freq¨¹ent en els altres pa?sos europeus!¡±, em confessa.

El mateix dia a la nit llegeixo a EL PA?S un article de John Carlin amb el suggestiu t¨ªtol L'envejable pol¨ªtica espanyola. Carlin diu: ¡°Arrenca la campanya electoral espanyola i hi ha raons per alegrar-se'n. (...) El m¨®n pol¨ªtic a Espanya comen?a a gaudir no nom¨¦s de bona salut sin¨® d'un grau de maduresa, dec¨¨ncia i racionalitat que deixa en evid¨¨ncia les democr¨¤cies m¨¦s antigues¡±.

Referint-se al debat sostingut a EL PA?S per Iglesias, Rivera i S¨¢nchez, diu Carlin: ¡°La serietat, la rapidesa mental, l'¨²s de les dades, l'agilitat verbal i, malgrat les seves difer¨¨ncies, el tracte mutu respectu¨®s que van exhibir els joves dirigents indica que estem enfront d'una nova realitat, que el futur de la democr¨¤cia a Espanya est¨¤ en bones mans¡±. I afegeix, referint-se al nostre sistema democr¨¤tic: ¡°Es detecta no nom¨¦s un salt de qualitat (¡­) sin¨® un nivell de sensatesa i seny dif¨ªcil de trobar avui en qualsevol altre lloc del m¨®n. (¡­) Els mateixos que abans veien Espanya des de fora amb menyspreu avui haurien de mirar-la amb un punt d'enveja¡­¡±.

La iniciativa de les reformes no poden provenir dels poders p¨²blics, sin¨® que han d'impulsar-se des de la societat

Dues mirades exteriors ¨Cencara que Carlin resideixi ara a Espanya¨C confirmen una doble sensaci¨® que em volta pel cap des de fa un temps.

Quant a la primera, crec que Espanya ha passat per una etapa excessivament depressiva. Des d'una euf¨°ria desmesurada provinent dels anys noranta es va passar el 2009 a un pessimisme exagerat. Semblava que hav¨ªem tornat a la cua de la UE; junt amb Portugal i Gr¨¨cia ¨¦rem de nou l'excepci¨® despr¨¦s de fer-nos falses il¡¤lusions d'avan?ar a Fran?a i Alemanya, unes expectatives per descomptat inassolibles que, en no complir-se, sin¨® tot el contrari, van conduir a una onada de pessimisme, a la sensaci¨® de frac¨¤s col¡¤lectiu que ha dominat els ¨²ltims anys i de la qual comencem a sortir.

La segona sensaci¨® ¨¦s d'un altre ordre: la iniciativa de les reformes no pot provenir dels poders p¨²blics, ¨¦s a dir, de l'Estat i de les comunitats aut¨°nomes, sin¨® que han d'impulsar-se des de la societat perqu¨¨, en certa manera, s¨®n reformes que reduiran el poder dels grans partits, els que gestionen els poders p¨²blics. En el pla institucional, pensem en la necessitat de reformar el Senat o el Consell General del Poder Judicial: si realment canvien, si el primer passa a ser un ¨°rgan ¨²til i el segon a un d'imparcial, perden els qui fins ara s'han repartit el poder. Les organitzacions no es reformen gaireb¨¦ mai a si mateixes, sin¨® des de l'exterior, en aquest cas des de la societat. L'objectiu de posar fi a la partitocr¨¤cia no el tindran mai els grans partits tret que siguin derrotats.

Els nous partits no haurien sorgit mai sense les televisions privades i sense la llibertat que donen les xarxes socials; sense EL PA?S i Atresmedia, no hi hauria hagut en aquestes eleccions veritables debats electorals. La setmana vinent, S¨¢nchez i Rajoy debatran a duo i suscitaran menys inter¨¨s que els dos debats anteriors; ser¨¤ la imatge antiga, d'una ¨¨poca passada, del que ha de renovar-se. La mirada exterior ens ho confirma, la interior ho evidencia: qui no canvi?, no sortir¨¤ a la foto.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.