La desobedi¨¨ncia ens far¨¤ feli?os

Gabriela Serra (Matar¨®, 1951) ¨¦s una diputada inusual a la CUP. No nom¨¦s per l'edat, tamb¨¦ perqu¨¨ tot el que diu ¨¦s collita pr¨°pia, a difer¨¨ncia dels l¨ªders del partit i el seu recurs ret¨°ric favorit, el discurs Larousse ¨Ccom m¨¦s cites hist¨°riques s'inclouen en un discurs, millor¨C. Excel¡¤lent oradora, pel to, la gesticulaci¨®, la construcci¨® argumental, Serra podria ser actriu de teatre. ?s f¨¤cil imaginar-se-la fent el paper de la Carbonell, la minyona amb mala llet de Plats Bruts. Serra t¨¦ el que els joves de la CUP no tenen: d¨¨cades d'experi¨¨ncia com a combatent antifranquista i militant anticapitalista ¡°a l'esquerra dels partits comunistes tradicionals¡±.

La frase anterior ¨¦s d'una exhaustiva entrevista que va concedir a?Cr¨ªtic?l'agost passat. En aquesta entrevista, Serra repassa la seva vida com a filla de fam¨ªlia benestant de Matar¨® i com a activista en tota mena de causes socials: lluita contra l'ingr¨¦s d'Espanya a l'OTAN, lluita per la dignificaci¨® de Santa Coloma de Gramenet, missions de pau a Guatemala i al Salvador, formaci¨® comunista a It¨¤lia i l'activisme feminista. Serra explica a?Critic que David Fern¨¤ndez ¨¦s ¡°el vehicle¡± que va acostar-la a la CUP. Serra i Fern¨¤ndez es van con¨¨ixer durant les mobilitzacions contra la visita de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar del 1999 a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona.

Serra s'ha destacat per no voler fer cap concessi¨® en els seus dogmes socials per afavorir la revoluci¨® nacional. Per aix¨° no compartiria la petici¨® del seu amic Fern¨¤ndez de permetre que dos dels deu diputats de la CUP s'abstinguin per facilitar que Artur Mas sigui investit president: ¡°Aqu¨ª no es mou ning¨². Cap individualitat per sobre de la col¡¤lectivitat. El 27-D, decidirem¡±. Amb aquest tuit va respondre Serra el 2 de desembre l'article de Fern¨¤ndez a l'ARA?que demanava l'abstenci¨® de dos dels seus companys. El 31 d'octubre, Serra va piular-ho encara m¨¦s transparent: ¡°Que no ens vinguin amb amenaces. Hem estat transparents durant tota la campanya: no investirem Mas. M¨¦s clar, impossible¡±.

Sabotatges al cine Princesa

No ¨¦s la primera vegada que Serra concorria a unes eleccions catalanes. El 1983 va formar part de les llistes del Moviment Comunista de Catalunya. El 2014 va compar¨¨ixer al Parlament com a representant de l'Assemblea Bolivariana de Catalunya per donar suport a les transformacions socials i pol¨ªtiques del chavisme a Vene?uela. Ha estat investigadora del Centre Del¨¤s d'Estudis per la Pau. Com a tal va participar en una confer¨¨ncia a la Llagosta durant les mobilitzacions del 15-M, el 2011. En aquella xerrada a peu de carrer, Serra va impartir una classe magistral sobre el seu tema estrella: la desobedi¨¨ncia civil. A partir de la figura ¡°del company Gandhi¡±, Serra va detallar com s'ha de ¡°resistir amb no viol¨¨ncia activa contra el poder¡±. A la Llagosta va recordar quan el 1996 es va cimentar el cos per evitar el desallotjament del cine Princesa.

Tamb¨¦ li agrada evocar quan, a la d¨¨cada dels 70, va participar en el segrest de dos autobusos de l¨ªnia per denunciar la manca de transport p¨²blic a Santa Coloma. Algunes frases destacades d'aquell discurs del 2011 ¨Cconsultable a Youtube¨C que expliquen b¨¦ la mentalitat de Serra: ¡°La llibertat s'assoleix trencant la por. Perdre la por al poder, perdre la por a desobeir lleis¡±. ¡°Les lleis han d'existir, per¨° quan aquestes s'oposen al b¨¦ com¨², cal desobeir-les¡±. ¡°Ning¨² ens pot obligar a fer alguna cosa que no volem fer¡±. ¡°S'han de fer sabotatges. El sabotatge est¨¤ summament perm¨¨s en la desobedi¨¨ncia civil¡±.

En un m¨ªting de les eleccions del 27-S a Badalona, Serra es va disfressar de treballadora de f¨¤brica amb un mono blau i un mocador vermell al coll. Va assegurar que era un homenatge ¡°a la classe treballadora de Santa Coloma que ens va ensenyar a lluitar segrestant autobusos¡±. Per molta bona fe que tingu¨¦s la performance, la fila que feia era m¨¦s adient per a una alumna dels v¨ªdeos d'aer¨°bic de Jane Fonda que d'una empleada de f¨¤brica metal¡¤l¨²rgica.

La felicitat ¨¦s lluitar

La vida de Serra ha estat la lluita i per aix¨° va dir a Cr¨ªtic que la CUP no ¨¦s un partit per guanyar eleccions sin¨® ¡°per lluitar, resistir, transformar¡±. En la lluita, el cam¨ª, trobem el sentit de la vida. On va explicar millor aquest objectiu va ser en un acte de les eleccions municipals del 2015 a Granollers: ¡°Els pobles, quan s'autogovernen, viuen millor. Aconsegueixen persones amb un nivell superior de felicitat. Per ser feli?os hem de desobeir¡±. Igual que a Junts pel S¨ª, el dret a la felicitat ¨Cinspiraci¨® de la Constituci¨® americana¨C ¨¦s cabdal per a Serra. La difer¨¨ncia rau que per ella, aquesta felicitat s'aconsegueix lluitant, mentre que per Mas i companyia, la felicitat es troba a ?taca.