Vella lluna de Bilbao

Prenc el t¨ªtol de l'¨²ltim llibre de Joseba Zulaika (Deba, 1948), que al seu torn el pren de Bertolt Brecht en la seva ¨°pera amb Kurt Weill Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny, de 1930. Brecht mai va ser a Bilbao, per¨° aqu¨ª va quedar aix¨°: ¡°Aquella vella lluna de Bilbao¡­ / Era la m¨¦s bella! / Era la m¨¦s bella! / Era la m¨¦s bella! / Del m¨®n!¡± Que ha guiat Zulaika, amb gener¨®s do de donar la paraula, per compondre un poder¨®s cant a la ciutat basca subtitulat Cr¨®nicas de mi generaci¨®n.

Vieja luna de Bilbao (Nerea, 2014) ha merescut l'¨²ltim premi Euskadi d'assaig. La seva millor qualitat ¨¦s per mi la llibertat expressiva i compositiva. ?s un llibre de mem¨°ries i alhora una psicogeografia urbana del sostingut anhel col¡¤lectiu de canviar la vida i transformar la ciutat que es llegeix com una novel¡¤la; un assaig constru?t amb tot tipus de materials de la intrahist¨°ria i de la cultura, la m¨¦s alta i la m¨¦s baixa; un relat que d¨®na veu a centenars de bilba?nes i bilba?ns que Zulaika ha entrevistat durant vint anys, en tant que etn¨°graf, com a observador participant que ¨¦s en tot aix¨°, sense por de ser el testimoni excessiu que exigeix el quefer antropol¨°gic si no vols quedar-te en un relat que no compromet gens la marxa de les coses ni retorna res a les persones que t'han donat la seva hist¨°ria i les seves paraules. El llibre rastreja aix¨ª la consci¨¨ncia d'una generaci¨®, la nascuda sota el signe del bombardeig de Guernika i crescuda en els anys de r¨¤bia i foc que van seguir en la postguerra, que per fi s'han acabat.

?s alguna cosa m¨¦s, damunt, aquest llibre. La tapa ho expressa amb una precisi¨® tal que em limito a transcriure-ho: ¡°Un manifest per a una nova ciutat i un nou subjecte despr¨¦s del naufragi¡±. Perqu¨¨ Zulaika fa anys que parla d'aix¨°, de l'Euskadi que reneix a partir de Polvo de ETA (Alberdania, 2007), un altre dels seus llibres, valent al¡¤legat a reconstruir les coses, escrit quan es va donar l'alto el foc que per desgr¨¤cia no va ser definitiu fins al 2011, fet que nom¨¦s aparentment va deixar el llibre enrere. Val la pena tornar-hi.

La tapa ho expressa amb una precisi¨® tal que em limito a transcriure-ho: ¡°Un manifest per a una nova ciutat i un nou subjecte despr¨¦s del naufragi¡±

Zulailka ¨¦s, des del 1990, un cert tipus d'exiliat, el transterrat que continua la seva feina fora de la seva terra. Ensenya des de llavors al Centre d'Estudis Bascos de la Universitat de Reno, Nevada, que actualment dirigeix. Amics bascos em diuen que a Euskadi ¨¦s considerat com un heterodox, per defensar la desmitificaci¨® de l'essencialisme cultural i, ja que ha escrit molt sobre la viol¨¨ncia, per parlar del Gran Altre d'ETA (el pes d'all¨° etarra en la consci¨¨ncia pol¨ªtica de l'esquerra basca, quan encara no se n'havia desfet) i del Gran Altre de l'Estat: l'Estat com a antagonista o com a desig imprescindible per a aquesta mateixa esquerra. Alhora que posa en solfa la ¡°mitologia de l'Estat¡± vehicula un concepte que m'agrada en particular, el de ¡°s¨²bdits ressentits¡±, que va de primera davant segons quines conductes i arguments.

Tamb¨¦ a?Vieja luna de Bilbao hi ha tot aix¨°. Sense manies, amb aud¨¤cia i sentit de l'escriptura com a espai de di¨¤leg que s'ofereix als lectors amb una mena de puresa intocada, mostrant sense m¨¦s ni m¨¦s que per establir di¨¤leg nom¨¦s cal practicar-lo amb netedat. Va ser escrit en angl¨¨s (la traducci¨® d'ara ¨¦s de Carlos Herrero Quir¨®s), per a un p¨²blic embadalit als Estats Units per l'aparici¨® fulminant de Bilbao al mapa amb el Guggenheim. Zulaika abans?havia dedicat al museu un llibre rigor¨®s i am¨¨, Cr¨®nica de una seducci¨®n (Nerea, 1997), recomponent com es va gestar i va aixecar aquest vaixell de titani encallat a la ria. La seva icona, l'edifici de l'arquitecte Gehry, Zulaika el presenta a la llum de les formes del Guernika de Picasso, l'escultura d'Oteiza i els volums del modista Balenciaga, ironitzant amb finor sobre el cr¨ªtic americ¨¤ per qui les formes del museu s¨®n una variant de l'ic¨°nic vol de les faldilles de Marilyn Monroe en un carrer de Nova York. En fi, que ¨¦s un gust llegir aquest llibre. Que tamb¨¦ et llan?a a l'abisme quotidi¨¤ de la droga i de les armes i et rescata a la llum del cant dels bertsolaris i el ¡°corre la brama que encara hi ha miracles¡­¡±.

Una altra cosa ¨¦s que h¨¤gim de trigar tant a con¨¨ixer Joseba Zulaika, aix¨ª com tantes altres veus basques, gallegues, aragoneses o d'on sigui que no sigui d'on sempre, que compten molt a la seva terra i que no compten per res en aix¨° que anomenem Espanya i que sovint, veuran, em pregunto si de bo de bo existeix.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF