Lletres consagrades

Curiosa la lectura socioliter¨¤ria que donava aquest divendres a Tortosa la 65a edici¨® de la Nit de Santa Ll¨²cia, la gran i hist¨°rica vetllada liter¨¤ria de les lletres catalanes: mentre Quim Torra, president d'?mnium Cultural, entitat convocant, demanava al poble catal¨¤ ¡°esperan?a i persist¨¨ncia¡± i als pol¨ªtics ¡°sentit d'Estat¡±, la majoria dels vuit guardons requeien en autors amb tasca i traject¨°ria s¨°lida, com si es tract¨¦s de consagrar o donar suport en moments convulsos.

Aix¨ª poden llegir-se, almenys, els tres grans premis. El primer, el 56¨¨ Sant Jordi de novel¡¤la, va recaure en La vida sense la Sara Amat, quarta obra de Pep Puig, els llibres anteriors del qual van ser ben rebuts per la cr¨ªtica per¨° que no havia passat de ser Talent FNAC. Amb el conjunt de relats Tot aix¨° ho faig perqu¨¨ tinc molta por, Empar Moliner es va emportar el 18¨¨ Merc¨¨ Rodoreda de contes, nom¨¦s el tercer guard¨® de la ja llarga carrera de la tamb¨¦ televisiva autora. M¨¦s cridaner ¨¦s, en aquesta l¨ªnia, el 57¨¨ Carles Riba de poesia, que va ser per a Dret al miracle, de V¨ªctor Obiols, home de producci¨® pausada, al peu del can¨® des dels 14 anys, fundador del grup musical Bocanega per¨° tamb¨¦ amb nom¨¦s dos reconeixements fins ara, l'¨²ltim, del 1996.

Demanant disculpes a la seva editora de sempre, Eug¨¨nia Broggi, que ha publicat tota la seva obra fins avui a Emp¨²ries i L¡¯Altra editorial (L¡¯home que torna; Les ll¨¤grimes de la senyoreta Marta i L¡¯amor de la meva vida de moment, aquesta de fa uns mesos), Puig (Terrassa, 1969) va admetre que va optar al Sant Jordi (60.000 euros i 25 originals presentats, la xifra m¨¦s baixa de les tres ¨²ltimes edicions) perqu¨¨ tenia ¡°una novel¡¤la popular, com ho pot ser una de Rodoreda o una can?¨® de Serrat, amb prou for?a per commoure des d'un noiet a un lletraferit de 50 anys¡±.

La hist¨°ria, fruit d'un fet real que li va explicar el seu pare, ¨¦s el combat que muda en amor entre un nen sempre conforme amb el m¨®n i les regles que accepta amagar una nena de 13 anys, d¨ªscola i que ha acumulat una r¨¤bia secreta contra el poble, que acabar¨¤ desapareixent.

En cinc de les sis categories liter¨¤ries s¡¯han presentat menys originals que l¡¯any passat?

¡°Els personatges corren, mengen o beuen per no tenir por, aquella que paralitza qualsevol pare de mitjana edat que creu que tots els perills del m¨®n es confabulen per atacar els seus fills. ?s un carpe diem modern¡±, va definir Moliner el seu llibre de contes amb el qual es va emportar el Rodoreda (6.000 euros).

Deia Horaci que un poema havia d'estar almenys nou anys en un calaix abans de ser publicat. I aquesta regla estricta que recordava Obiols (Barcelona, 1960) se la va aplicar ell mateix amb el seu poemari guanyador del Riba (3.000 euros), amb composicions que freguen la d¨¨cada de vida. ¡°Hi he apostat molt; hi ha molta subst¨¤ncia¡±, admetia qui aquest mateix any ja ha reunit bona part de la seva obra des del fundacional Opus Zero (1974) a Sol de Lluna ple. Poesia 1974-1999. Aix¨ª es despr¨¨n de l'estructura del llibre guanyador: una primera part sobre una ruptura amorosa; renaixement i certa tristesa pel que apunta a la desaparici¨® d'una generaci¨®.

Qui sembla tornar, en aquest cas al m¨®n del teatre despr¨¦s del seu llarg segrest televisiu (¨¦s el cap de guionistes de La Riera), ¨¦s David Plana, que amb Els encantats (dur enfrontament entre un pare i els seus dos fills sota l'ombra de la mare i esposa absent) va obtenir el segon premi Frederic Roda de teatre. El guard¨® (13.000 euros) el va compartir ex aequo amb el dramaturg i director teatral Josep Maria Mic¨®, que planteja a La travessia la cara fosca dels cooperants a partir d'una monja testimoni d'un crim en una zona b¨¨l¡¤lica.

En la narrativa infantil, el ja 53¨¨ Folch i Torres (7.000 euros) va recaure en La nena que es va convertir en m¨°bil, del tamb¨¦ ja veter¨¤ Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959). Amb cinc guardons previs, des d'Apocalipsi blanc (premi Pla, 1999), torna a fer gala del domini narratiu contraposant fantasia i realitat i tradici¨® i modernitat amb la hist¨°ria de la Mukele, una nena pastora que viu als peus del Kilimanjaro i a la qual un bruixot converteix en tel¨¨fon m¨°bil.

Santi Bar¨® (Olesa de Montserrat, 1965) va preferir posar tota la seva experi¨¨ncia en el g¨¨nere juvenil (ha guanyat dues vegades els premis Gran Angular i Barcanova) reivindicant el seu admirat autor Pere Calders, a qui fa amic del protagonista del seu L¡¯efecte Calders, amb el qual va obtenir el 42¨¨ Joaquim Ruyra (9.000 euros).

L'espai de divulgaci¨® cient¨ªfica Qu¨¨quicom de TV3, dirigit per Jaume Vilalta, i un article del periodista alemany Alex R¨¹hle al S¨¹ddeutsche Zeitung sobre les aspiracions pol¨ªtiques catalanes van aconseguir, respectivament, el 7¨¨ ?mnium de Comunicaci¨® i el 29¨¨ Joan B. Cendr¨®s (3.000 euros). Entre jotes de l'Ebre i dansa contempor¨¤nia es va tancar una Festa de les Lletres Catalanes al cartell de la qual s'han presentat menys escriptors en cinc de les seves sis categories liter¨¤ries comparat amb l'any passat.