El preludi del canvi

Las eleccions del 20-D s¨®n tan transcendentals com es diu? Estem assistint a tantes nits qualificades d'hist¨°riques que l'endem¨¤ ja han estat eclipsades per una altra de m¨¦s hist¨°rica encara, que tendeixo a desconfiar de les grans paraules. Des del 1975 hem tingut tres eleccions que han marcat un abans i un despr¨¦s. El 1977, el resultat va convertir en constituent un parlament que en principi no estava designat per ser-ho i es va iniciar la construcci¨® del nou r¨¨gim. El 1982, l'arribada de l'esquerra al poder, un any i mig despr¨¦s de l'intent de cop d'Estat, va tancar el per¨ªode provisional i va permetre la consolidaci¨® de la democr¨¤cia. I, el 1996 (amb el preludi del 93), la vict¨°ria d'Aznar va significar l'entrada en un per¨ªode marcat per l'hegemonia ideol¨°gica neoconservadora, que segueix vigent, malgrat el par¨¨ntesi Zapatero i els seus ¨¨xits en mat¨¨ria de llibertats personals.

El 20-D ¨¦s equiparable als tres moments descrits? La novetat que ha animat la pol¨ªtica espanyola ha estat la ruptura del bipartidisme. En l'escena hi han irromput nous actors, que no formaven part de l'elenc consolidat. El PP i el PSOE han vist amena?at el binomi de poder. No ¨¦s un canvi menor. El bipartidisme era el s¨ªmbol de la solidesa d'un r¨¨gim que des del 82 havia superat l'estat d'inestabilitat dels anys de la UCD, viva expressi¨® de les contradiccions d'una transici¨® sense ruptura. Si el bipartidisme decau, si al final el PP i el PSOE no sumen la meitat dels vots, el sistema haur¨¤ mutat. La p¨¨rdua de credibilitat dels dirigents pol¨ªtics ¨Cassetjats per una corrupci¨® estructural en el cas del PP¨C, la seva incapacitat per crear vincles de confian?a sobre la base de propostes pol¨ªtiques clares i comprensibles i la seva manifesta falta d'autonomia respecte dels poders econ¨°mics als quals cada vegada estaven m¨¦s adossats han anat minant la seva legitimitat. I el 2011, el carrer va esclatar quan la crisi va fer visibles les destrosses produ?des per la incapacitat dels governants de controlar la impunitat dels diners durant les dues d¨¨cades de bogeria anteriors. La inesperada decisi¨® dels moviments socials de fer el pas a la pol¨ªtica va obrir la bretxa en la fortificaci¨® bipartidista. I va haver-hi p¨¤nic en les altures.

La gran difer¨¨ncia amb el 1982 i amb el 1996 ¨¦s que no hi ha canvi d'hegemonia ideol¨°gica a la vista. El model anomenat neoliberal segueix tenint una posici¨® dominant, l'esquerra socialdem¨°crata, que no l'ha contestat mai, no est¨¤ en condicions d'apar¨¨ixer com a alternativa, com ho va ser el PP d'Aznar respecte al felipisme. La nova esquerra encara ha de rec¨®rrer molt cam¨ª ¨Ca Espanya com a Europa¨C per conquistar l'hegemonia. En aquestes circumst¨¤ncies, sempre apareix la q¨¹esti¨® generacional com a succedani. La ruptura no ¨¦s ideol¨°gica sin¨® de generacions, i aix¨° els tranquil¡¤litza a tots: els uns, perqu¨¨ veuen que el relleu no amena?a res essencial, i els altres, perqu¨¨ els permet dissimular les manques ideol¨°giques i mantenir vives les expectatives, mentre guanyen temps. Si el canvi es planteja en termes generacionals m¨¦s que ideol¨°gics, el resultat probable ¨¦s que la dreta trobi en Ciutadans un complement que li permeti rejovenir-se sense grans riscos. I comen?ar a guanyar el car¨¤cter perdut de la m¨¤ de l'impassible Rajoy.

I, no obstant aix¨°, el factor generacional no ¨¦s irrellevant. Primer, perqu¨¨ respon a par¨¤metres culturals diferents que s¨®n l'embri¨® de canvis m¨¦s profunds. Segon, perqu¨¨ col¡¤loca els partits tradicionals molt deutors del vot dels grans i, per tant, amb menys capacitat per anticipar el futur. I tercer, perqu¨¨ les noves generacions s'enfrontaven a desafiaments cabdals ¨Cel futur de la feina, el primer¨C que obligaran a replantejar nous horitzons pol¨ªtics i ideol¨°gics. El 2015 potser s'assemblar¨¤ m¨¦s al 1993 (preludi) que al 1996 (canvi). Amb una difer¨¨ncia, que llavors el nacionalisme catal¨¤ va apuntalar les majories de govern i aquesta vegada hi pintar¨¤ poc. I aix¨° no impedir¨¤ que la m¨²sica catalana, en sordina en aquesta campanya, sigui so de fons permanent. Anem a una legislatura curta en la qual es dirimir¨¤ si el relleu queda circumscrit a una renovaci¨® de la dreta o si, en canvi, l'esquerra ¨¦s capa? de reconstruir-se com a alternativa, no nom¨¦s com a alternan?a. Cal apuntalar el canvi, si no volem tornar a ballar-la.