Kilian Jornet: ¡°La meitat de les vegades, la por em fa fer mitja volta¡±

El pare, guarda de muntanya; la mare, mestra d'escola. Ell: corredor, esquiador, alpinista, escriptor, dibuixant i documentalista. Kilian Jornet (Sabadell, 1987) ¨¦s aquell nen que amb cinc anys va tocar el sostre de l'Aneto i amb 10 va travessar de punta a punta els Pirineus. Avui, mentre polvoritza r¨¨cords a pujar i baixar els grans cims del planeta (ha deixat el seu segell a l'Aconcagua, el Kilimanjaro i l'Everest), s'ha coronat tres vegades campi¨® del m¨®n de skyrunning. ¡°S¨®c un home de muntanya¡±, afirma Jornet, aventurer de l'any el 2014 per National Geographic. Quan mana el protocol posa un peu a la ciutat: estrena el documental Langtang, que narra el seu viatge personal a aquesta ciutat nepalesa, destru?da despr¨¦s del terratr¨¨mol de l'abril passat. ?s divendres al mat¨ª, el Kilian arriba abans que ning¨² a la cita i espera al carrer. El reconeixen i li demanen fotos. No es queixa. Ho accepta, somriu i mira cap endavant.

Pregunta. Quina relaci¨® t¨¦ amb el reconeixement?

Resposta. S¨¦ que quan s¨®c a Barcelona, o quan vaig a d'altres ciutats, ¨¦s una cosa per la qual he de passar. Em costa una mica perqu¨¨ s¨®c una persona introvertida, per¨° no em desagrada. T¨¦ una cosa bona: ning¨² se t'acostar¨¤ per dir-te que ets un idiota. Per¨° el que a mi m'agrada ¨¦s anar a la muntanya. Perdre l'anonimat m'incomoda.

P. Qu¨¨ ¨¦s la solitud per vost¨¨?

Hi ha gent que nom¨¦s pensa a pujar a una muntanya per fer-se una foto

R. ?s molt important i, personalment, crec que cal viure-la. ?s imprescindible. Quan est¨¤s sol ¨¦s com un mirall on et pots veure. Analitzes quines coses et preocupen, pots destriar entre el que ¨¦s important i el que no. En societat ¨¦s dif¨ªcil fer-ho perqu¨¨ sempre est¨¤s comunicant i t'est¨¤s projectant en altres persones. Jo puc estar un mes sol, sense veure ning¨², i estic b¨¦. Estic amb el meu flow (el meu rotllo) i reflexiono sobre el que vull ser, sobre les meves pors¡­

P. De qu¨¨ t¨¦ por?

R. De moltes coses, de morir¡­

P. ?s estrany en alg¨² que viu temptant la mort.

R. No, no ¨¦s que temptis la mort, ¨¦s que t'hi acostes. ?s un joc. En l'esport de risc t'aproximes a situacions on la possibilitat de mort hi ¨¦s, per¨° has d'arribar a una zona de confort, a prop del l¨ªmit. Mai has de passar aquest l¨ªmit perqu¨¨, si ho fas, ets mort. El gladiador ho tenia clar: si guanyava, vivia; si perdia, era mort. En el futbol passa el mateix per¨° metaf¨°ricament. En el nostre cas ¨¦s real, si perdem, som morts. I aix¨° fa que el proc¨¦s de reflexi¨® i de presa de decisions sigui molt real i important. Quan has de triar entre girar enrere o seguir endavant, el que hi ha en joc ¨¦s molt. I ¨¦s llavors quan cal escoltar la por.

P. Com conviu amb la por?

R. La meitat de les vegades que vaig a la muntanya faig mitja volta per por. S¨¦ que o t¨¨cnicament no estic preparat, o que les condicions no estan b¨¦, o hi ha ics risc. Hi ha moltes coses que a les muntanyes no podem controlar. Aquesta por ¨¦s el que ens mant¨¦ vius.

P. Com va sorgir la idea de fer el documental Langtang, el seu tercer projecte amb Summits of my life?

R. La nostra idea era anar a l'Everest i filmar-ho, per¨° ens vam assabentar del terratr¨¨mol al Nepal quan ¨¦rem a l'aeroport abans de viatjar i vam pensar: ¡®Anem a veure en qu¨¨ podem ajudar¡¯. Era la primera vegada que vivia un terratr¨¨mol (hi va haver dos sismes, el primer el 25 d'abril i el segon, el 12 de maig), i el que m¨¦s et xoca ¨¦s trobar els cossos. Per¨° al final ja saps qu¨¨ hi vas a fer i amb l'adrenalina del moment nom¨¦s penses en el que has de fer: trobes un cos, en fas fotos i avises les ambaixades.

P. Es naturalitza, la mort?

R. S¨ª, per¨° ¨¦s com quan hi ha un accident a la muntanya. Fins i tot si li passa a un amic, els primers moments s¨®n d'acci¨®. Penses: qu¨¨ puc fer? ?s viu? No hi ha sentiment en els primers instants. Aix¨° arriba quan tot ha passat, quan ets a l'hospital o quan vas en l'helic¨°pter. I al Nepal ens va passar el mateix. Vam tornar aqu¨ª i vam pensar: ¡®Collons, i jo em preocupo per unes ximpleries...¡¯.

P. Qu¨¨ va ser el que m¨¦s li va impactar?

R. Que es viuen les crisis de manera diferent. Vam arribar a un poble i ens vam trobar un home que havia perdut tota la seva fam¨ªlia, i al cap de tres dies ja estava pensant qu¨¨ faria. Tenia dolor, per¨° no era un drama. Pensava a seguir endavant.

Al Nepal, viuen les crisis d¡¯una altra manera. Tenien dolor, per¨° no era un drama

P. I a vost¨¨, qu¨¨ l'angoixa?

R. En situacions com les del Nepal, la corrupci¨® que hi ha. No ¨¦s que el que passa all¨¤ sigui una excepci¨®, per¨° en situacions tan extremes ¨¦s quan les coses haurien de funcionar. Per exemple, hi havia associacions que volien entrar menjar i els deien que havien de pagar impostos. No confio gaire en l'home.

P. A qu¨¨ es refereix?

R. Desconfian?a, no, per¨° al final t'adones que ¨¦s molt f¨¤cil pervertir-nos, que hi hagi corrupci¨® o que no s'ajudi a l'altre. ?s curi¨®s com estem vivint: nosaltres som d'una generaci¨® que quan va comen?ar a viure encara no hi havia tel¨¨fons m¨°bils, i Internet era una cosa rudiment¨¤ria. Hi havia m¨¦s interacci¨® amb la gent i amb la naturalesa. Ara vivim en un gran Matrix [realitat paral¡¤lela]. Vivim m¨¦s a la xarxa que a la realitat. La vida s¨®n les relacions entre els homes i el medi, i quan viatges a d'altres llocs perceps que hi ha molta m¨¦s interacci¨® humana. Per¨° ara, vas a un poble perdut i tothom t¨¦ Facebook.

P. Aix¨° li fa pena?

R. Les xarxes socials s¨®n eines molt bones, per¨° el problema ¨¦s utilitzar-les per viure all¨¤ dins. Hi ha gent que nom¨¦s pensa a pujar al cim de la muntanya per fer-se una foto, i si es queda sense bateria ja no hi puja perqu¨¨ ning¨² ho veur¨¤.

P. Corre per escapar del que veu al m¨®n?

R. Tots correm per alguna cosa, i el m¨®n en qu¨¨ vivim l'estem espatllant. Visc a la vall de Chamonix, que ¨¦s una de les m¨¦s contaminades. Tamb¨¦ sento que ¨¦s una paradoxa que faci discursos sobre la conservaci¨® del medi ambient i d'altra banda no s¨¦ quants vols agafo a l'any.

Una hora despr¨¦s d¡¯arribar a la meta, la cursa te la bufa

P. Se sent un hip¨°crita?

R. S¨ª, em sento un hip¨°crita. Tinc aquesta paradoxa i hi he de conviure. Intento prendre'n consci¨¨ncia. A casa faig servir la m¨ªnima calefacci¨®, tinc un hort i faig la major quantitat de les reunions i les entrevistes possibles per Skype.

P. Qu¨¨ li grinyola?

R. La informaci¨® constant que ens arriba. Un dia ¨¦s un atemptat, l'altre que Rajoy va dir tal cosa, i despr¨¦s una altra not¨ªcia. I al final, ja has oblidat el que va passar fa dos dies, fa una setmana o fa cinc minuts. Per mi ¨¦s important el silenci, ¨¦s el meu temps per reflexionar.

P. Qu¨¨ li agradaria com a epitafi?

R. Res. Al final, les coses que fem han de tenir un valor intr¨ªnsec. M'agrada la met¨¤fora dels mandales tibetans: l'art ef¨ªmer. Les pintures de sorra que es destrueixen quan s'han acabat. Quan fas una activitat ¨¦s aix¨°: la fas i ja est¨¤. ?s sentir l'emoci¨® del moment. Quan fas una cursa, arribes a la meta i sents una emoci¨®, per¨° una hora despr¨¦s la carrera te la bufa. ?s igual si has guanyat, si has perdut, si era el Campionat del M¨®n o la cursa del teu barri. Avui tot es mesura en marques personals, sembla que hem de tenir un gran curr¨ªculum. Estem donant-li valor a coses i, al final, nom¨¦s som humans. I aix¨° vol dir que no som gaire. Hem de fer coses importants per a nosaltres, que ens omplin.