Una guineu al jard¨ª

"Tinc una guineu al jard¨ª, per si vols passar a veure-la". El missatge d'Evelio P. era conc¨ªs, com ell, per¨° llegit entre l¨ªnies resultava d'all¨° m¨¦s eloq¨¹ent. El que volia dir era "tinc una guineu al jard¨ª, i tu no" (la cursiva ¨¦s meva). Vaig sospirar pensant que l'Evelio, reconegut fabulador d'oriols, probablement era incapa? de distingir una guineu d'una mofeta. En fi, tot podia ser, em vaig dir posant-me resignadament l'abric. Vaig conduir el jeep fins a l'egr¨¨gia mansi¨® de l'aficionat naturalista mirant el fred cel del Montseny engalonat de brillants estels i conven?ut que estava perdent el temps. Si de deb¨° tenia una guineu al jard¨ª segurament ja se n'hauria anat. I ¨¦s que les guines s¨®n una bona pe?a. S¨ªmbols universals de l'ast¨²cia nociva, associades en moltes tradicions amb el diable i les bruixes, expressen, segons Cirlot (per marcar aqu¨ª una anotaci¨® culta), les aptituds inferiors i les tretes de l'Adversari. De fet, sobrenomenaven Magua, l'¨ªndia fura dolenta de L'¨²ltim dels mohicans Le Renard Subtil. Michel Pastoreau apunta que el pelatge vermell¨®s del Vulpes vulpes?s'identificava a l'Edat Mitjana amb Judes, a qui es considerava p¨¨l-roig. I, b¨¦, "guilla" no ¨¦s una paraula amable. El terme,?per cert ¡ªde Guilleries¡ª, el fa derivar Coromines del nom de la dona de Guifr¨¦ II de Cerdanya, Guisla (i no dir¨¦ res m¨¦s).

Vaig aparcar fora i vaig entrar al jard¨ª de l'Evelio ¡ªprocurant trepitjar-li els rosers, insultantement en flor al desembre¡ª i em vaig trobar amb una escena inenarrable. El meu amic estava escarxofat en una butaca al porxo mentre sostenia un got de whisky de malta en una m¨¤ i amb l'altra assenyalava cap a la seva cuidad¨ªssima gespa. Vaig seguir la direcci¨® de la seva autosatisfeta mirada i all¨¤ hi havia la guineu, s¨ª senyor. Un tros de guineu. Pur mestre guillot.

La bestiola s'havia estirat tan espl¨¨ndidament a l'herba amb les potes de davant estirades i encreuades i ens observava amb una expressi¨® d'intel¡¤lig¨¨ncia que hauria fet les del¨ªcies de La Fontaine. Semblava esperar alguna cosa. "?s que li he donat menjar", em va explicar l'Evelio. El molt rufi¨¤ ¡ªem refereixo al guillot¡ª es va llepar en sentir parlar de menjar com si anomen¨¦ssim la gallina Pinte, la mig germana de Chantecler al?Roman de Renart. "Doncs s'ha cruspit la botifarra que ten¨ªem per a tu, qu¨¨ hi farem, tot sigui per la ci¨¨ncia", va afegir el meu amic amb una ganyota compungida d'all¨° m¨¦s falsa. Un guineu que es recolzava a pocs metres d'uns humans i es deixava alimentar amb la meva botifarra! La cosa era realment extraordin¨¤ria. No recordava tanta familiaritat amb un guillot des que Jorge Trias, el germ¨¤ de l'exalcalde, se'ns va presentar un dia molt agitat dient que havia atropellat una guineu amb el seu Seat 1430 FU de ral¡¤li als revolts del canvi de prov¨ªncies. L'havia deixat sec, va explicar, i, despr¨¦s de recollir-la de la carretera, l'havia posat al maleter, amb la pelegrina idea de fer-ne un barret amb la pell. En obrir-lo per ensenyar-nos-la, la guineu, que encara bellugava, va brollar com un monstre i va sortir disparada cap al bosc despr¨¦s de mostrar-nos les seves molt¨ªssimes dents. Recordo tamb¨¦ de nen haver vist una guineu captiva a Can Gat que nom¨¦s tenia tres potes perqu¨¨ una se l'havia arrencat ella mateixa tractant de alliberar-se d'un cep.

Vaig comen?ar esborrant el somriure de sufici¨¨ncia del meu amfitri¨® recordant-li que una guineu no ¨¦s un llop per¨° no deixa de ser un animal salvatge, malgrat El petit pr¨ªncep. A?Deadly animals, Gordon Grice apunta que les guineus s¨®n massa petites per veure'ns com a preses per¨° que poden ser perillosos, sobretot si tenen la r¨¤bia. En aquest cas, fins i tot entren als patis ¡°i jardins¡± ¡ªvaig subratllar alegrant-me ¨ªntimament amb la cara de preocupaci¨® de l'Evelio¡ª per atacar la gent. Embalat, vaig explicar el cas de la guineu grisa que el 2007 va envair una casa de New Kensignton, Pennsilv¨¤nia, i va tractar de mossegar una dona que es va defensar amb el pal de fregar mentre el seu marit es refugiava al bany. El meu amic ja no semblava tan content. "Si vols te la pots emportar, pateixo pel Dickens". Dickens ¨¦s el seu yorkshire terrier, un petit i covard bastard que es creu Lassie i sempre em borda.

Mentrestant la guineu havia avan?at cap a nosaltres i mirava amb entusiasme un platet amb rodanxes de llonganissa que el senyor de la casa havia disposat per acompanyar el seu whisky i que li devien semblar, no ho s¨¦, ra?m. Vaig agafar-ne una i vaig allargar el bra?. La guineu es va acostar acuradament i amb delicadesa va prendre dels meus dits el tros de llonganissa mentre jo admirava el seu sed¨®s pelatge i la lluentor dels seus ulls saga?os. Havia donat menjar a una guineu amb la m¨¤! El mateix Evelio estava estupefacte. Vam passar una bona estona aix¨ª. Gaud¨ªem el portent¨®s privilegi d'observar al nostre aire un dels animals m¨¦s secrets i elusius de la naturalesa (encara no se sap, per exemple, com coi cacen eri?ons).

A la seva indispensable monografia sobre la guineu (Tundra, 2015), plena d'assumptes tan interessants com la seva faceta de serial killer de gallines o les revelacions sobre la manera en qu¨¨ se salten la monog¨¤mia, Joan Barrull i Isabel Mate, de la UB, subratllen la sorprenent variabilitat del comportament d'aquests animals. Pel que fa a la nostra guineu, llegeixo, resulta que no ¨¦s tan estrany que es tornin comensals dels humans i ja Dimitry Belyaev, aquella autoritat, va demostrar el 1958 que s¨®n domesticables. No m'importa, per a mi segueix sent una meravella que una guineu hagi abandonat els boscos del seu misteri i les p¨¤gines de les rondalles per, embolicada en l'excitant aroma de la seva ¨¤nima salvatge, menjar una nit inoblidable de la meva m¨¤.