El ciutad¨¤ transparent

El desembre de l'any passat, el Parlament va aprovar la llei catalana de Transpar¨¨ncia. El text va obtenir llum verda de tots els grups excepte Ciutadans, Iniciativa i la CUP. La propaganda oficial la va posar d'exemple de com Catalunya era capa? de donar una altra petita lli?¨® m¨¦s enll¨¤ de l'Ebre. L'Administraci¨® catalana, la nostra, pretenia col¡¤locar-se aix¨ª entre les m¨¦s pr¨ªstines d'aquesta Europa amb la qual somiem assemblar-nos el dia que la independ¨¨ncia s'encarni entre nosaltres. En aquest trajecte, ens vanem d'estar a l'avantguarda: hem inventat l'ag¨¨ncia tribut¨¤ria ¡°col¡¤laborativa¡±, no coercitiva, que generar¨¤ tan bon rotllo entre administrador i administrat que els ciutadans s'amuntegaran davant les finestretes per ser els primers a pagar impostos. Tot s¨®n exemples de com de b¨¦ fem les coses en aquest petit pa¨ªs. ?s paradoxal que els qui apuntalen aquest discurs autocomplaent siguin capa?os de pontificar sobre les mis¨¨ries que s'amaguen darrere de la pretesa superioritat moral de l'esquerra.

Trenta anys despr¨¦s de construir una Administraci¨® auton¨°mica tan inefica? i napole¨°nica com l'espanyola, Catalunya assegura que vol posar la bondat humana al centre de la seva pol¨ªtica. Segons el discurs hegem¨°nic del sobiranisme, la naci¨® catalana ¨¦s un referent: som un poble exemplarment solidari ¡ªla Marat¨® de TV3¡ª; pagarem impostos per simpatia ¡ªAg¨¨ncia Tribut¨¤ria Catalana¡ª; gaudim d'una Administraci¨® a l'altura de les nostres expectatives ¡ªllei de Transpar¨¨ncia¡ª. Per descomptat que tot aix¨° s'arrodonir¨¤ amb l'adveniment de la independ¨¨ncia, que allunyar¨¤ la crisi i far¨¤ empal¡¤lidir d'enveja les societats m¨¦s pr¨°speres d'Europa.

La realitat mostra, no obstant aix¨°, la debilitat d'aquest discurs. Res es tradueix en fets quotidians. Segurament al cap¨ªtol de pobles triats per la seva solidaritat, el lideratge catal¨¤ no estaria tan clar al costat de ciutadans de Lesbos, Lampedusa o Alemanya. El mercat ¡ªquant a virtuts¡ª est¨¤ m¨¦s competit del que s'aprecia a vista d'ocell nacionalista. Aix¨° de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria, millor que quedi per als anals de les ocurr¨¨ncies d'aquells que fins ahir nom¨¦s veien un enemic all¨¤ on hi havia un inspector d'Hisenda. En fi, sorpr¨¨n que aquestes coses puguin passar en un pa¨ªs que ha tingut durant 23 anys com a president un defraudador fiscal i com a hegem¨°nic un partit amb 15 seus embargades pel cas Palau i que ha cobrat, suposadament, comissions del 3% a costa d'encarir l'obra p¨²blica.

Amb aquest ambient contaminat es va arribar a aprovar una llei de Transpar¨¨ncia que en realitat i amb dades a la m¨¤ segueix frenant l'acc¨¦s dels ciutadans a la informaci¨®. La llei catalana ¨¦s millor que l'espanyola, per complir la m¨¤xima que en terra de cecs el borni ¨¦s el rei.

En qualsevol cas, el funcionament del text aprovat pel Parlament no est¨¤ a l'altura de la civilitzada Europa. Per exemple, a petici¨® d'aquest diari ¡ªtal com es va publicar fa uns dies¡ª, l'Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona es va negar a facilitar la relaci¨® de restaurants amb problemes d'higiene, perqu¨¨ ¡°podria interferir en la investigaci¨® de les infraccions administratives que se'n puguin derivar¡±. Al Regne Unit, aquest pa¨ªs que tant agrada quan fa refer¨¨ndums, es considera d'inter¨¨s p¨²blic que els ciutadans accedeixin directament a la qualificaci¨® que la inspecci¨® sanit¨¤ria d¨®na als restaurants.

Aquesta mateixa llei catalana no obliga als partits a fer p¨²blic d'on procedeixen les donacions econ¨°miques que reben les seves fundacions. L'oblit en el text s'ha convertit en els ¨²ltims anys en una mena d'estructura d'Estat a trav¨¦s de la qual alguna formaci¨® pol¨ªtica ha obtingut finan?ament.

I finalment permetin una experi¨¨ncia directa. L'autor d'aquestes l¨ªnies va sol¡¤licitar en qualitat de subdirector d'aquest diari informaci¨® sobre contractes subscrits entre TV3 i productores privades entre 2013 i 2015. La resposta va ser que fer p¨²bliques aquestes dades podia afectar ¡°drets o interessos de tercers¡±. No obstant aix¨°, les productores van ser informades per escrit de la identitat del peticionari ¡ªamb nom i dos cognoms¡ª i la seva responsabilitat redaccional. L'Administraci¨® continua sent bastant opaca, per¨° ¨¦s infal¡¤lible a l'hora de convertir en transparents els qui sol¡¤liciten informaci¨®.