Per qu¨¨ es presenten?

Fa unes quantes setmanes, acabada d'anunciar la seva candidatura al Senat per ERC, el jutge Santiago Vidal era entrevistat per M¨°nica Terribas al seu programa matinal. La pregunta que, inevitablement, va sorgir en el transcurs de la conversa va ser la de per qu¨¨ es presentava al Senat un partit que apostava per la desconnexi¨® immediata amb Espanya i, m¨¦s en concret, qu¨¨ tenia previst fer quan fos senador, tenint en compte el programa de la formaci¨® que representava. La resposta em va cridar l'atenci¨®. Em dedicar¨¦, va dir el jutge, a conv¨¨ncer els senadors de la inutilitat del Senat i a defensar la necessitat que es dissolgui.

Francament, em va semblar poca feina per a tota una legislatura. Perqu¨¨, un cop hagu¨¦s comunicat als seus futurs companys de cambra aquests convenciments, es dedicaria a repetir el mateix totes les ocasions en les quals fes ¨²s de la paraula? Per¨° ¨¦s que, a m¨¦s d'escassa, la tasca que declarava haver-se autoimposat el jutge tamb¨¦ em resultava for?a contradict¨°ria. Perqu¨¨, a veure, qu¨¨ li va i qu¨¨ li ve a un partit com ERC, que declara que est¨¤ a punt de separar-se d'Espanya, que a l'Espanya que abandonar¨¤ sobrevisqui una cambra de representaci¨® territorial m¨¦s o menys obsoleta? "Bon profit li faci" seria l¨°gic que pens¨¦s aquesta formaci¨® i, a continuaci¨®, que decid¨ªs no malgastar recursos i diners p¨²blics en una instituci¨® tan in¨²til.

No ha estat gaire m¨¦s consistent la resposta que Esquerra ha proporcionat quan se li ha formulat la mateixa pregunta, nom¨¦s que en relaci¨® amb les candidatures al Congr¨¦s. "Aquesta ¨¦s l'¨²ltima vegada que ens presentem al Congr¨¦s", va ser l'esl¨°gan-justificaci¨® que els republicans reiteraven el dia de la presentaci¨® de les candidatures. Per¨° no quedava clar qu¨¨ implicava una afirmaci¨®?semblant. Si nom¨¦s pretenia indicar que ja no hi hauria ocasi¨® que es presentessin m¨¦s vegades perqu¨¨, quan tornessin a tocar eleccions generals, Catalunya ja seria independent, pel mateix argument podien haver anunciat que no es presentaven, ja que la independ¨¨ncia ja era tan imminent (faltarien, en concret, nom¨¦s divuit mesos) que no valia la pena l'esfor?. I si el que pretenia assenyalar era que desenvoluparien una activitat que possibilit¨¦s que aquest fos l'¨²ltim Congr¨¦s dels Diputats amb representaci¨® catalana, haurien d'haver explicat a continuaci¨® el contingut d'aquesta ignota activitat parlament¨¤ria (nom¨¦s sabem que, segons les paraules textuals de Gabriel Rufi¨¢n, el grup d'ERC t¨¦ previst actuar com una "legaci¨® diplom¨¤tica de la rep¨²blica catalana") que permetria garantir la independ¨¨ncia de Catalunya.

No obstant aix¨°, la candidatura "germana" (la de Democr¨¤cia i Llibertat) ha preferit, enfront del to desdeny¨®s i sobrat d'Esquerra, subratllar la import¨¤ncia d'aquestes eleccions amb l'argument que per al que haurien de servir ¨¦s per revalidar el que es va aconseguir el passat 27-S. L'argument resulta, sens dubte, m¨¦s consistent que el dels seus antics aliats a Junts pel S¨ª, per¨° molt m¨¦s perill¨®s per als seus propis interessos. Perqu¨¨ i si resulta que els resultats del 20-D no serveixen per revalidar els de les ¨²ltimes auton¨°miques?

Si m¨¦s no, el que es pot dir ¨¦s que, de complir-se el que indiquen la major part d'enquestes, que no donen majoria a la suma dels partits obertament independentistes, el resultat del 27-S no quedaria revalidat. L'abast pol¨ªtic d'aquest canvi resulta evident. Diversos articulistes, simpatitzants de les m¨¦s variades opcions pol¨ªtiques, han assenyalat el fosc horitz¨® que se li dibuixaria a l'independentisme de complir-se aquests auguris, sense que hi hagi gaire marge per rebaixar la import¨¤ncia d'aquest hipot¨¨tic resultat negatiu.

Repassin, si no, els arguments que utilitzava l'independentisme per sostenir, contra vent i marea, que les passades auton¨°miques havien de ser llegides en clau plebiscit¨¤ria. Tots i cadascun d'ells (comen?ant pel "ens comptaran") podria ser utilitzat ara per qualsevol altre partit de tend¨¨ncia oposada per refor?ar la interpretaci¨® d'aquestes generals en aquesta mateixa clau i, assumint la valoraci¨® ¨Ccom a rev¨¤lida¨C que els exconvergents han fet de la seva import¨¤ncia, concloure que el seu resultat, en canviar de signe, posa encara m¨¦s en dubte el ja poc reeixit plebiscit de setembre.

Al final, la pol¨ªtica acaba per venjar-se i jugar aquestes males passades als qui pretenen burlar-se'n. Heus aqu¨ª el que passa finalment per jugar a fer d'aprenent de bruixot... quan es desconeixen els m¨¦s elementals principis de la bruixeria.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la Universitat de Barcelona.