Fer cinema a Catalunya

Aquest barcelon¨ª de 87 anys va comen?ar a dirigir pel¡¤l¨ªcules a finals dels cinquanta despr¨¦s d'haver-se format al llarg de tot l'escalaf¨® professional. Josep Maria Forn ¨¦s responsable de 16 llargmetratges que han tocat diversos g¨¨neres i ha produ?t m¨¦s de 30 pel¡¤l¨ªcules alienes. Per si fos poc, va crear l'Institut de Cine Catal¨¤ i va ser president del Col¡¤legi de Directors de Catalunya. Una carrera heterog¨¨nia, per¨° ell mateix sap que, sobretot, ¨¦s reconegut per La pell cremada, que el 1967 plantejava el problema dels emigrants andalusos, els xarnegos, en una Catalunya pr¨°spera.

¡°Al m¨®n s¨®c assenyalat com el director de La pell cremada, una pel¡¤l¨ªcula que va canviar la meva vida per b¨¦, aix¨° que es diu el triomf. 50 anys despr¨¦s, continua completament viva. Me la demanen de molts llocs del m¨®n. Amb aquest ¨¨xit jo em vaig creure all¨° d'ampla ¨¦s Castella i que, per tant, podia v¨¨ncer la censura franquista. Per¨° no va ser aix¨ª. Tinc una pel¡¤l¨ªcula male?da, La resposta, que tant de bo no hagu¨¦s fet. No me'n penedeixo, l'estimo molt, per¨° tamb¨¦ va canviar la meva vida per¨° en sentit contrari. La resposta va ser la pel¡¤l¨ªcula m¨¦s prohibida: va passar 24 vegades per la comissi¨® de censura. Per¨°, esclar, ¨¦s que parlava d'un assassinat pol¨ªtic, i en aquell moment, el 1968, havia esclatat la revoluci¨® estudiantil i la censura era m¨¦s r¨ªgida de l'habitual. M'hauria agradat veure com un policia pega al protagonista i com ell li roba la porra amb la qual despr¨¦s mata el prebost de dretes, per¨° no es va arribar a filmar. Es va rodar el 1967 i no es va estrenar fins al 1976, amb Franco mort. Quantes vegades va passar per censura!¡±.

La resposta es va poder projectar al festival de Molins de Rei, tot i que en una ¨²nica projecci¨®. ¡°Ho vaig acceptar amb la condici¨® de dir el que jo volgu¨¦s. I desbarrar tant com vaig poder, tot i que la sala era plena de policies. Em vaig guanyar l'aplaudiment m¨¦s gran de la meva vida, per¨° l'endem¨¤ em van citar al Ministeri de Cultura i el director general em va dir que el cinema se m'havia acabat per a tota la vida. De fet, vaig trigar 10 anys a fer una altra pel¡¤l¨ªcula, i va ser Companys, proc¨¦s a Catalunya. Mentrestant, em vaig dedicar a produir, entre d'altres, Oca?a, de Ventura Pons, o La ciutat cremada, d'Antoni Ribas. Va haver-hi un moment en qu¨¨ tots els directors joves de Catalunya passaven pel meu despatx, fins que feli?ment va morir Franco i vaig poder reprendre la meva feina com a director¡±.

¡°Un episodi de la meva vida ¨¦s quan em va trucar Jordi Pujol, a qui li havia agradat molt La pell cremada, per fer alguna cosa pel cinema catal¨¤. Com que jo tenia bona relaci¨® amb tothom, vaig acceptar el c¨¤rrec de subdirector general. L'endem¨¤, tots els directors catalans em van titllar de tra?dor perqu¨¨ deien que me n'havia anat amb CiU, quan no tenia carnet de res. El temps que vaig estar a l'Administraci¨® ho vaig passar fatal, entre altres raons perqu¨¨ no hi havia diners per a res. Despr¨¦s de dos anys al c¨¤rrec, em vaig preguntar qu¨¨ coi estava fent all¨¤. I em vaig llan?ar a fer una com¨¨dia, ?Lo sabe el ministro?, que ja en aquella ¨¨poca [1991] parlava de la corrupci¨®. ?s una pel¡¤l¨ªcula que encara t¨¦ recorregut per a aquests catalans que v¨¦nen a Madrid a fer tripijocs¡±.

No va ser aquesta la primera com¨¨dia de Forn. Abans, havia rodat La vida privada de Fulano de Tal, en la qual Fernando Fern¨¢n G¨®mez ¨¦s un jove amb dificultats econ¨°miques per satisfer els capritxos de la seva dona, encara que a Forn el que li ha interessat sempre ¨¦s ¡°el tema de la culpabilitat i la innoc¨¨ncia¡±. Va dirigir Yo mat¨¦, Los culpables, El inocente ¨Cque va acabar titulant-se Muerte al amanecer¨C, ?Pena de muerte?, modificada per la censura, ¡°que deia que a Espanya mai hi havia hagut errors judicials¡±, amb films per enc¨¤rrec com La ruta de los narc¨®ticos o La barca sin pescador, sobre l'obra teatral d'Alejandro Casona, que havia tornat de l'exili.

Fins que el 1979 va rodar Companys, proc¨¦s a Catalunya, sobre el president de la Generalitat afusellat el 1940. ¡°?s una vergonya que ni el Govern espanyol ni el Rei que va nomenar Franco hagin demanat perd¨® per un assassinat; a Companys el van assassinar¡±, opina. ¡°Aquell judici no s'aguanta. Va ser la Gestapo la que va detenir Companys a Fran?a i el van enviar a Espanya. Per¨° el Govern espanyol mai ha demanat perd¨®, i aquest tema est¨¤ sortint molt amb tot l'embolic pol¨ªtic. No li quedar¨¤ m¨¦s remei a no s¨¦ quin Govern que demanar-ne¡±, afegeix.

El proc¨¦s sobiranista

Forn va rodar despr¨¦s El coronel Maci¨¤, sobre qui va ser president de la Generalitat fins que va morir el 1933 despr¨¦s d'haver proclamat la Rep¨²blica catalana.

I ara, ¡°com a contribuci¨® al proc¨¦s¡± sobiranista, ha filmat El somni catal¨¤, utilitzant ¡°part de Companys, una altra part del coronel Maci¨¤, junt amb un m¨ªting que vaig rodar quan es va morir Franco, i amb tot aix¨° ha sortit una pel¡¤l¨ªcula que es basa en la poesia de Ventura Gassol, que va ser conseller de Cultura de Maci¨¤. Hem organitzat un embolic que no s¨¦ com s'acabar¨¤, per¨° en aquesta generaci¨® o en la seg¨¹ent, en un moment determinat, la independ¨¨ncia de Catalunya sortir¨¤. Hi ha un sentiment molt arrelat que creix. He trobat un text del pol¨ªtic de dretes Francesc Camb¨® que el 1903 li va dir a Alfons XIII: ¡®Passaran els pol¨ªtics aqu¨ª presents, cauran r¨¨gims, en vindran d'altres, per¨° el fet viu de Catalunya romandr¨¤¡¯. I aix¨° va passar amb Maci¨¤, amb Companys, i ara amb Mas. A Madrid hi ha molta gent que no ho ent¨¦n¡­ malgrat que a Catalunya es diguin algunes ximpleries¡±.