El Banc Mundial i l¡¯Ar¨¤bia Saudita ¡°rescaten¡± un Egipte en dificultats

Una vegada m¨¦s, davant d'una situaci¨® econ¨°mica cr¨ªtica, Egipte rep un salvavides estranger. El Govern egipci acaba de signar un nou acord amb el Banc Mundial per disposar, durant els propers tres anys, de m¨¦s de 4.500 milions d'euros. La xifra se suma als gaireb¨¦ 7.300 milions en ajudes que li concedir¨¤ l'Ar¨¤bia Saudita fins al 2020, amb els quals espera poder evitar una devaluaci¨® de la moneda de conseq¨¹¨¨ncies imprevisibles enmig d'una crisi econ¨°mica que va comen?ar el 2011 i que no aconsegueix remuntar.

A causa del dur¨ªssim cop que va rebre el sector tur¨ªstic egipci amb el recent sinistre d'un avi¨® civil rus al Sina¨ª, Egipte necessita l'entrada de divises estrangeres de manera urgent. Malgrat que durant els ¨²ltims mesos el Banc Central ha devaluat la lliura eg¨ªpcia, les reserves de divises del Banc Central han caigut a nom¨¦s 16.000 milions d'euros, el llindar considerat cr¨ªtic pels experts. Una nova caiguda de la lliura podria encarir el preu del pa en un pa¨ªs que ¨¦s el primer importador mundial de blat i que t¨¦ un 40% de la poblaci¨® que viu amb menys de dos d¨°lars al dia.

Ni tan la pedra angular del programa econ¨°mic d'Al-Sisi, la construcci¨® d'una ramificaci¨® del canal de Suez pot aportar un bal¨® d'oxigen a la maltractada economia eg¨ªpcia, minada per la inestabilitat cr¨°nica que arrossega el pa¨ªs des de la revoluci¨® del 2011. Inaugurat el passat mes d'agost, el nou canal no ha aconseguit evitar la caiguda dels ingressos derivats de les tarifes de pas com a conseq¨¹¨¨ncia de la frenada del comer? internacional a causa de la crisi global.

D'aqu¨ª ve la import¨¤ncia del suport del Banc Mundial. Dels 4.500 milions d'euros en nous cr¨¨dits recentment signats, uns 2.700 milions aniran destinats a cobrir el d¨¨ficit pressupostari del pa¨ªs, que l'any passat va superar el 10% del PIB per quart any consecutiu. La resta anir¨¤ destinada a projectes en regions i barris marginats, aix¨ª com a la creaci¨® d'un parc industrial a la zona del canal de Suez i al desenvolupament del sector privador. Els primers 900 milions milions arribaran a les arques eg¨ªpcies abans de final d'any.

D'acord amb la ministra eg¨ªpcia de Cooperaci¨® Internacional, Sahar Nasser, entre els nous i els anteriors compromisos, la instituci¨® internacional invertir¨¤ m¨¦s de 7.200 milions d'euros en els propers cinc anys ¡°per donar suport al Govern en l'aplicaci¨® de canvis essencials¡±. Una altra organitzaci¨® internacional, el Banc Afric¨¤ de Desenvolupament, li va concedir recentment 450 milions d'euros m¨¦s.

La naturalesa i fins i tot la quantia de l'ajuda de l'Ar¨¤bia Saudita, un estret aliat del r¨¨gim del mariscal?Abdel Fattah al-Sisi des de la seva gestaci¨®, no ¨¦s tan clara. Segons els mitjans de comunicaci¨® saudites, el rei?Salman bin Abdulaziz va ordenar ¡°incrementar les inversions a Egipte en m¨¦s de 30.000 rials (uns 7.300 milions d'euros), a m¨¦s de satisfer les seves necessitats en petroli¡± durant els propers cinc anys.

Alian?a estrat¨¨gica

Un responsable saudita va filtrar a l'ag¨¨ncia de not¨ªcies Bloomberg que Riad es plantejava fer una compra de bons del Tresor egipci. Per la seva banda, el primer ministre egipci va apuntar la possibilitat que l'aliat saudita envi? fons directament al Banc Central, tal com ja va fer el passat mes d'abril. Llavors, tant l'Ar¨¤bia Saudita com Kuwait van atorgar cadascun 2.000 milions de d¨°lars al Banc Central, elevant les seves reserves de divises a 20.000 milions de d¨°lars.

Des de l'any 2013, les petromonarquies del Golf han mantingut a flotaci¨® l'economia d'Egipte gr¨¤cies a la transfer¨¨ncia de milers de milions d'euros. A causa de l'opacitat de les seves finances, es desconeix la xifra exacta, per¨° les estimacions m¨¦s conservadores la situen per sobre dels 20.000 milions d'euros. El seu suport es deu a l'hostilitat que aquests adinerats Estats professen cap als Germans Musulmans, el moviment islamista enderrocat pel mariscal Al-Sisi en un cop d'Estat.

L'¨²ltima promesa d'ajudes, feta amb el preu del barril de petroli molt baix, mostra fins a quin punt ¨¦s estrat¨¨gica per a Riad l'alian?a amb el Caire. Aquesta no ¨¦s la primera vegada que Egipte rep una ajuda substancial de l'exterior en la seva hist¨°ria contempor¨¤nia, ja que t¨¦ un gran pes al tauler geoestrat¨¨gic de la regi¨®.