Un Josep Pla postelectoral

No seria el primer cas d'unes eleccions generals que provoquen m¨¦s problemes dels que la ret¨°rica electoral es proposava solucionar. En aquest aspecte les recents eleccions auton¨°miques de Catalunya, convocades anticipadament per Artur Mas, serien d'una exemplaritat incomod¨ªssima perqu¨¨ dif¨ªcilment poden concebre's m¨¦s obstacles al fair play, el pluralisme, l'estabilitat i el desenvolupament raonable de la cosa p¨²blica. ?s molt aventurat suposar que amb el recompte de diumenge passat el ciutad¨¤ tindr¨¤ les coses m¨¦s clares. Molt al contrari, la confusi¨® anir¨¤ en augment, la desconnexi¨® entre el llenguatge i la realitat ser¨¤ flagrant i presenciarem com en la societat catalana la pol¨ªtica es regeix per impulsos irrealistes, mentre que la vida social i econ¨°mica procura eludir el desgovern resultant, buscant solucions pr¨¤ctiques per a les urg¨¨ncies pendents.

Entre les auton¨°miques i les legislatives, els interrogants ens desborden. Amb Josep Pla ens preguntem com ¨¦s possible que la franja liberal conservadora de Catalunya, de matriu catalanista, no nom¨¦s no exerceixi la influ¨¨ncia que li seria pr¨°pia sin¨® que ja estigui evaporada. A qu¨¨ ve que el que queda d'una burgesia amb sentit de la responsabilitat hagi preferit l'eclipsi a la postura clara? Confiat en el pujolisme, aquest m¨®n liberal conservador va decidir no influir, ni marcar territori. Va delegar. Havia contribu?t a la lenta sedimentaci¨® catalanista per¨° despr¨¦s de la Guerra Civil no va tornar a ser el que havia estat. Catalunya continua sent ¡°rica i plena¡±, per¨° per obra d'una societat activa i no per les noves elits nacionalistes. Per aix¨°, en aquests instants i malgrat el que ha significat, l'opci¨® liberal conservadora a Catalunya sona a dinastia xinesa.

Amb les eleccions consecutives, la solidesa institucional i la credibilitat que s¨®n necess¨¤ries per a la Generalitat tampoc en surten refor?ades, sin¨® m¨¦s aviat al contrari. En una altra dimensi¨® hist¨°rica, Pla recorda que amb la dictadura de Primo de Rivera el fet que la Lliga no pogu¨¦s salvar la Mancomunitat va produir una gran commoci¨® en la gent sensible del pa¨ªs. La Lliga rebia la seva pitjor envestida. Ara, ¨¦s amb Artur Mas que la Generalitat transmet a tota la societat catalana una creixent crisi d'autoritat institucional i no nom¨¦s per haver-se convertit en el baluard dels secessionistes davant d'amplis sectors socials que no desitgen una ruptura amb Espanya. Certament, ni la Catalunya d'avui ni tot Espanya tenen a veure amb el regnat d'Amadeu de Savoia, la Primera o la Segona Rep¨²blica, per¨° la hist¨°ria ¨Cen aquest cas, la hist¨°ria segons Pla¨C sempre ensenya alguna cosa.

Passa, per exemple, amb la pretensi¨® de tunejar el federalisme. Encara no sabem en qu¨¨ consisteix concretament la noci¨® federal excepte com a excusa per distanciar-se de l'autonomisme cl¨¤ssic i remodelar gaireb¨¦ a cegues la millor constituci¨® que ha tingut Espanya. El referent era Pi i Margall. Pla parla de la intranscend¨¨ncia total dels federals, pimargallians i sinalagm¨¤tics. Com a president de la tan pintoresca Primera Rep¨²blica, Pi i Margall va instaurar a Espanya el cantonalisme su¨ªs i l'anarquia ¨Csegons l'adjectivaci¨® planiana¨C va ser inenarrable. En definitiva, va destruir aquella rep¨²blica advinguda despr¨¦s de la partida del rei Amadeu de Savoia, al qual el general Prim ¨Cde qui suposar que va ser un estadista ¨¦s molt suposar¨C va anar buscant d'una cort europea a una altra.

Un altre aspecte digne d'estudi ¨¦s la personalitat pol¨ªtica d'Artur Mas. El seu afany de superviv¨¨ncia ha generat inestabilitat, desinter¨¨s inversor, inseguretat jur¨ªdica, orfandat electoral i la pr¨¤ctica destrucci¨® del catalanisme hist¨°ric, sense crear una substituci¨® operativa. La possibilitat de refer el catalanisme cl¨¤ssic ¨¦s remota, i el precedent d'Acci¨® Catalana ¨Cun invent de poetes¨C al separar-se de la Lliga de Camb¨® ¨¦s m¨¦s aviat negatiu.

Artur Mas en aix¨° s'assembla a Companys, al Companys descrit per Pla, l'advocat dels sindicats anarcosindicalistes ¨Cara en forma de CUP¨C, un orador que canvia de principis d'un dia per l'altre. En fi, un advocat sense clients normals. La defecci¨® dels seus m¨¦s pr¨°xims queda expressada v¨ªvidament en cenacles pol¨ªtics a porta tancada. Mas ha perdut dosis considerables de confian?a. ?s d'un calculisme sense visi¨®, saltant d'un toll a l'altre per esquivar les allaus d'una corrupci¨® l'expressi¨® emblem¨¤tica de la qual ¨¦s la fam¨ªlia Pujol. Si Mois¨¨s va indicar al seu poble el cam¨ª de la terra promesa, Mas proposa saltar-se en vermell els sem¨¤fors de la constitucionalitat.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.