Els eixos dels vots

?s costum recent, en analitzar el sentit dels vots, distingir entre l'anomenat eix social i el denominat?eix nacional. En el primer, s'etiqueten els votants com de dretes, d'esquerres o de centre. Les etiquetes de l'altre eix s¨®n menys clares: nacionalistes, sobiranistes, federalistes, unionistes¡­ Crec que es pot parlar de m¨¦s de dos eixos i penso que de tots, n'hi ha un, el que t¨¦ a veure amb la just¨ªcia social, que ¨¦s m¨¦s important que tots els altres. M'explico.

1. Eix economicosocial.??s el m¨¦s comprensible perqu¨¨ ¨¦s el que ha existit sempre. Es pot situar en un extrem la llibertat i, en l'altre, la igualtat; es pot anteposar l'inter¨¨s individual o el benestar general; es pot buscar una societat m¨¦s polaritzada o m¨¦s cohesionada; es pot prioritzar l'esfor? individual o lluitar contra les desigualtats socials. Durant moltes ¨¨poques hist¨°riques, i especialment durant els dos ¨²ltims segles, sobre aquest eix s'han desenvolupat, i espero que es continu?n desenvolupant, els enfrontaments pol¨ªtics als pa?sos democr¨¤tics. Llibertat, progr¨¦s, desigualtat, equitat i solidaritat s¨®n els seus conceptes clau.

2. Eix nacional. En algunes ¨¨poques i en alguns pa?sos, el panorama es torna m¨¦s complex en apar¨¨ixer potents impulsos per canviar les relacions entre territoris. Aquests impulsos poden tendir cap a la separaci¨®, com en el cas catal¨¤ o escoc¨¨s, o cap a l'acostament, com passa en el proc¨¦s de construcci¨® de la Uni¨® Europea. Sorgeixen partits nacionalistes i unionistes, i tamb¨¦ partits europeistes o antieuropeistes. Aquests moviments van sempre acompanyats d'elements emocionals de tipus hist¨°ric, identitari i cultural; per¨° el que els pot donar for?a majorit¨¤ria ¨¦s el convenciment que la nova organitzaci¨® territorial pot augmentar la capacitat de millorar l'economia i de disminuir les injust¨ªcies socials existents.

Dit m¨¦s clar, crec que la import¨¤ncia de l'eix nacional s'ha de mesurar en funci¨® de la seva capacitat per millorar les din¨¤miques econ¨°miques i socials del territori. Veuria molt dif¨ªcil estructurar majories sota l'objectiu de ¡°ser independent, encara que suposi ser m¨¦s pobre¡±; o del desig de ¡°pert¨¤nyer a la UE, encara que suposi ser m¨¦s pobre¡±. Crec que aix¨° s'est¨¤ posant de manifest, i entenent, al nostre entorn.

3. Eix verd. L'aparici¨® i el creixement a Europa, durant les ¨²ltimes d¨¨cades, de partits verds ha estat important. Malgrat que en una primera etapa molts van creure que l'ecologisme obe?a a uns impulsos idealistes o ¨¨tics, a poc a poc s'ha anat acceptant que la necessitat d'actuar davant la degradaci¨® del planeta, l'esgotament de recursos, les conseq¨¹¨¨ncies del canvi clim¨¤tic, o la sostenibilitat futura dels nostres sistemes econ¨°mics, ¨¦s un dels principals reptes de la nostra generaci¨®. No prendre les mesures necess¨¤ries perjudicar¨¤ les futures generacions, per¨° ¨¦s f¨¤cil entendre que perjudicar¨¤ sobretot les persones m¨¦s pobres i els pa?sos m¨¦s pobres. La insostenibilitat ¨¦s un perill per a tothom, per¨° tamb¨¦ ¨¦s una exig¨¨ncia per evitar incrementar encara m¨¦s les desigualtats. Novament, aquest eix ens remet a l'eix social.

4. Forma d¡¯estat. Va haver-hi un temps que hi havia un eix monarquia/rep¨²blica. Crec que les monarquies ja s¨®n una instituci¨® en declivi, per¨° pot haver-hi pobles que acceptin un r¨¨gim mon¨¤rquic, si ¨¦s indiscutiblement democr¨¤tic. No penso que h¨¤gim de perdre gaire temps debatent aquest eix, per¨° haur¨ªem d'ajudar a transformar alguns regnes no europeus clarament desp¨°tics.

5. Novetat. La corrupci¨®, les males pr¨¤ctiques pol¨ªtiques, i sobretot la percepci¨® creixent que en tenen els ciutadans han portat a la formulaci¨® d'un nou eix: la nova i la vella pol¨ªtica. Crec que la pol¨ªtica actual necessita una reforma urgent, i m'alegra que apareguin forces noves amb estils nous, que intentin regenerar-la. Nom¨¦s un advertiment: no hi ha res que nom¨¦s per ser nou sigui bo, ni que per ser vell sigui dolent; i tampoc, no hi ha res que nom¨¦s per ser vell sigui bo, ni que per ser nou sigui dolent. Cal jutjar all¨° vell i all¨° nou amb el mateix rigor i amb els mateixos par¨¤metres, especialment els que es deriven de l'eix social. El benestar material i immaterial de les persones ¨¦s la fi de la pol¨ªtica.

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre.