Ruiz presumeix que la salut no ha empitjorat durant la crisi

"L'envergadura de la crisi no s'ha tradu?t de forma proporcional en l'empitjorament de la salut [dels catalans] ni del sistema sanitari". El conseller de Salut de la Generalitat en funcions, Boi Ruiz, s'ha mostrat satisfet durant la presentaci¨® de l'informe Efectes de la crisi econ¨°mica en la salut de la poblaci¨® a Catalunya. L'estudi mostra com els grans indicadors de salut ¨Ccom l'esperan?a de vida o la mortalitat, que milloren¨C "resisteixen" l'impacte de la crisi, tot i que tamb¨¦ assenyala que les rendes m¨¦s baixes utilitzen els serveis amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia i tenen m¨¦s sensaci¨® de tenir mala salut.

Els responsables de Salut passen de puntetes sobre les dades d¡¯augment dels su?cidis

L'estudi l'ha presentat el director de l'Ag¨¨ncia de Qualitat i Avaluaci¨® Sanit¨¤ries de Catalunya, Josep Maria Argimon, que ha insistit a "no fer causa-efecte" en la relaci¨® entre crisi i salut. Argimon ha recordat a m¨¦s que el 80% de factors determinants de la salut recauen fora dels serveis sanitaris.

Tenint en compte les dades, el secretari de Salut P¨²blica, Joan Puigdollers, s'ha congratulat que "el model sanitari catal¨¤ ha donat resposta a les necessitats dels ciutadans de Catalunya", de la bona relaci¨® entre departaments, i ha celebrat que "la cohesi¨® social funciona de meravella".

Tant Puigdollers com Argimon han passat de puntetes sobre les dades que hi ha referents a su?cidis, les ¨²ltimes del 2013, que indiquen que Salut va comptabilitzar 537 morts per su?cidi, la xifra m¨¦s alta registrada. Aquesta dada suposa un increment del 6% respecte del 2012 i fins a un 44,7% des de l'inici de la crisi el 2007 (quan es van registrar 371 defuncions per aquesta causa, segons el Registre de Mortalitat de Catalunya).

En l'aspecte en el qual han reconegut un empitjorament de la situaci¨® ¨¦s en la poblaci¨® m¨¦s vulnerable, que Salut pot comptabilitzar fixant-se en les 300.000 persones de menys renda, que s¨®n les que estan exemptes del copagament sanitari: aturats de llarga durada o perceptors de rendes d'inserci¨®. En aquest sentit, han reconegut que presenten pitjors indicadors de ¡°salut autopercebuda¡±, que van m¨¦s al metge ¨Cprecisament per preguntar si estan malalts¨C, els ingressos hospitalaris s¨®n superiors (un 1,5% m¨¦s) i la xifra d'atesos d'aquest segment en centres de salut mental es multiplica per 3,5%. L'estudi tamb¨¦ constata que la poblaci¨® aturada presenta m¨¦s consum de tabac i alcohol.

A manera de s¨ªntesi, el conseller ha concl¨°s que ¡°la crisi es tradueix en dos elements: menys renda de la poblaci¨® i menys recaptaci¨® p¨²blica¡±. I ha resolt: ¡°El pitjor problema sanitari que tenim es diu atur¡±.