Fora de la bombolla

Al seu llibre La estetizaci¨®n del mundo (Anagrama, 2014), Gilles Lipovesky i Jean Serroy estableixen les quatre lleis de bronze del capitalisme art¨ªstic: embellir, seduir, innovar i distreure. ¡°Actualment hi ha infinitament m¨¦s revoluci¨® en l¡¯economia que en l¡¯art: ¨¦s el capitalisme art¨ªstic, i no l¡¯art d¡¯avantguarda, el que pot reivindicar la idea de canviar el m¨®n¡±, adverteixen els te¨°rics francesos. I ¨¦s aix¨ª. L¡¯imperatiu est¨¨tic ¨¦s capa? d¡¯intervenir en totes les fases i esferes de la vida humana, ¨¦s el mitj¨¤ que presta tota la seva for?a per augmentar el benefici econ¨°mic mentre esclerotitza el sistema educatiu i el pensament cr¨ªtic. Un panorama dissuasiu i molt poc rendible en termes d¡¯emancipaci¨® social que avui ens porta a preguntar-nos el sentit de l¡¯art i dels artistes ¡°prou bons¡±.

Despr¨¦s del crac financer del 2008, la publicaci¨® anglesa Q-Art va preguntar a una vintena de docents universitaris per a qu¨¨ servia l¡¯art. John Timberlake, professor de la prestigiosa Middlesex (quin nom tan meravell¨®s!), va presentar la resposta seg¨¹ent: ¡°A la vista de la nostra cultura predominantment utilit¨¤ria, crec que la qualitat radical de l¡¯art ¨¦s no tenir cap ¨²s¡±. En la banda oposada, el professor de la Middlesbrough Institute of Modern Art, Alistair Hudson, advocava per la concepci¨® d¡¯un ¡°museu ¨²til¡± l¡¯imperatiu categ¨°ric del qual seria ¡°demostrar l¡¯¨²s real de l¡¯art en la societat¡±. Hudson no parlava d¡¯altra cosa que de promulgar nous b¨¦ns socials que rebentin la imatge que ha tingut l¡¯art des del Romanticisme: un objecte votiu tancat en una urna sense que amb prou feines li toqui la vida. Fi de la modernitat.

Aquesta proposta out of the bubble (fora de la bombolla) introdueix el concepte d¡¯¡°ideologia ¨²til¡±, que a poc a poc est¨¤ fent els seus primers passos no nom¨¦s en la pol¨ªtica, sin¨® tamb¨¦ en centres d¡¯art i premis prestigiosos ¡ªo desprestigiats, segons l¡¯ull cr¨ªtic amb qu¨¨ es miri¡ª, com ara el Turner, que en els ¨²ltims anys s¡¯havia abonat a l¡¯espectacle a for?a de designar guanyadors que tanquen en formol animals biseccionats, o altres m¨¦s ¡°minimalistes¡±, com el concedit a 2001 a Martin Creed per una habitaci¨® buida amb llums que s¡¯encenen i s¡¯apaguen. Nick Serota, president dels museus Tate, es va atrevir a comparar l¡¯obra de Creed amb una pintura impressionista, mentre un lector de The Times es preguntava en una brev¨ªssima carta: ¡°Si hi ha un tall de llum, deixar¨¤ d¡¯haver-hi art?¡±. El premi atorgat en aquesta ¨²ltima edici¨® al col¡¤lectiu de joves arquitectes i dissenyadors Assemble, pel projecte de rehabilitaci¨® d¡¯uns antics habitatges a Liverpool, demostra, en uns moments d¡¯important crisi d¡¯habitatge, que l¡¯art oficial entra en una nova ¨¨poca en la qual es privilegia la utilitat davant de la criticitat.

En Koestner, la m¨¤quina serveix per inscriure tr¨¤nsit i alienaci¨® en el cos

A mig cam¨ª entre la meravellosa inutilitat de la qual parlava Timberlake i una utilitat de biaix m¨¦s espiritual, sorgeixen els treballs de Joachim Koester (Copenhaguen, 1962) i Patricia Dauder (Barcelona, 1973). El primer, a les sales de la BlueProject Foundation, planteja com, a partir de la m¨¤quina, s¡¯inscriuen en el cos formes de tr¨¤nsit o alienaci¨®. No es tracta nom¨¦s d¡¯escapar del cos i de la ment, sin¨® tamb¨¦ dels altres sistemes de tancament que produeixen els mecanismes socials, econ¨°mics i pol¨ªtics. La fugida d¡¯aquest cos es produeix a trav¨¦s d¡¯un ¨¤udio hipn¨°tic ¡ªmolt recomanable per als que estiguin sotmesos a l¡¯estr¨¨s emocional en aquestes festes¡ª, una m¨¤quina de cosir o el cinema, aquesta m¨¤quina perfecta de producci¨® d¡¯afectes i conductes. En concret, Koestner distorsiona sobre una pantalla la coreografia de les pel¡¤l¨ªcules de l¡¯Oest. ?s l¡¯emancipaci¨® de la m¨¤quina per la m¨¤quina, un mecanisme que ens tanca i allibera, com el pharmakon homeop¨¤tic del demolidor Derrida.

Patricia Dauder tra?a a ProjecteSD un entorn simb¨°lic definit per rastres, decoloracions, marques i trencaments. Si, en lloc d¡¯homuncle, Frankenstein fos pintura, tindria aquesta aparen?a ¡°monstruosa¡±, indefinible: un cos viu buidat o saturat, del rev¨¦s o del dret, pell i v¨ªsceres, negatiu i positiu. El cos de la pintura, finalment desfeta despr¨¦s de rebentar la pompa, apareix recol¡¤lectada en les seves parts, que recobren el seu aspecte m¨¦s primitiu. Una forma absent i in¨²til que, no obstant aix¨°, demana ser de nou habitada. L¡¯¨²ltima bombolla d¡¯aquest Nadal.