Els enemics de la modernitat
Boada tra?a a 'Els l¨ªmits del nostre m¨®n' la genealogia de la modernitat des de la seva irrupci¨® fins als nostres dies
Les guerres de religi¨® que tenen ocupats els europeus en un per¨ªode de m¨¦s de cent anys a cavall dels segles XVI i XVII ¡ªguerres de poder desencadenades per una crisi d¡¯ordre institucional; lluites fan¨¤tiques per imposar veritats irreconciliables¡ª deixen al descobert la incapacitat de les religions per guiar les inquietuds espirituals i morals del continent. La veritat ja no es pot anar a buscar a les confessions en pugna, que han demostrat ser m¨¤quines d¡¯odi i de destrucci¨®, i en aquest pas per la incertesa el racionalisme troba el seu moment hist¨°ric. La possibilitat d¡¯abordar el coneixement amb les eines de l¡¯empirisme, la deducci¨® l¨°gica i les matem¨¤tiques va adquirint un prestigi creixent, i aviat d¨®na fruits en el Dret, en la recerca d¡¯una moral emancipada del dogma i en la concepci¨® d¡¯una teologia que allibera D¨¦u del pes d¡¯intervenir en els assumptes terrenals i permet, en conseq¨¹¨¨ncia, l¡¯exploraci¨® d¡¯un coneixement positiu estrany a la revelaci¨®. Per adonar-se de l¡¯¨¨xit colossal d¡¯aquesta empresa, nom¨¦s cal recordar que el XVII ¨¦s el segle de Hobbes, Locke, Descartes, Spinoza, Pascal, Leibniz; ¨¦s tamb¨¦ el segle en qu¨¨ la consci¨¨ncia individual arriba a un estat de maduresa ¡ªel que veu apar¨¨ixer la pintura de Rembrandt i de Vel¨¢zquez¡ª, i ¨¦s finalment el segle en qu¨¨, amb l¡¯obra d¡¯Isaac Newton, la ci¨¨ncia far¨¤ valdre la seva autoritat per donar compte dels fen¨°mens naturals. Tot aquest moviment desbrossa el cam¨ª cap a la Il¡¤lustraci¨®, estableix els fonaments de l¡¯Estat de dret i condueix a un m¨®n nou regit per la confian?a absoluta en la ra¨® i el pensament cient¨ªfic que se¡¯n deriva.
Ni la imatge ni l¡¯allau de missatges digitals poden substituir el discurs verbal
Aquest ¨¦s l¡¯estat de coses que constitueix el punt de partida d¡¯Els l¨ªmits del nostre m¨®n, el nou llibre de l¡¯assagista i professor universitari Ignasi Boada. Amb una prosa clara i precisa i una tria rigorosa de les fonts que impulsen el seu discurs, Boada tra?a la genealogia de la modernitat des de la seva irrupci¨® fins als nostres dies, i si el punt de partida ¨¦s el que he assenyalat, el d¡¯arribada es troba anunciat al subt¨ªtol de l¡¯obra: La insuperable fragilitat de la ra¨® moderna. En efecte, la modernitat, que ha donat al m¨®n occidental les eines necess¨¤ries per construir-se, ha tingut, des dels seus or¨ªgens, cr¨ªtics, detractors i enemics mortals que han posat en evid¨¨ncia els seus punts febles. Alguns d¡¯aquests enemics sorgeixen de les seves pr¨°pies entranyes: la ra¨®, desprove?da d¡¯una reflexi¨® profunda sobre els fonaments i les conseq¨¹¨¨ncies dels seus actes, va dur a Auschwitz i al gulag, i tamb¨¦ a la creaci¨® d¡¯una tecnologia que, a poc a poc, s¡¯ha anat convertint en una finalitat en ella mateixa. En el nostre temps, el principal enemic de la modernitat ¨¦s l¡¯home exigent i despreocupat que ens va presentar Ortega a La rebeli¨®n de las masas (1929) i que, al segle XXI, prove?t de totes les joguines tecnol¨°giques del present, pot enriquir el seu afany de despreocupar-se de les coses desviant cont¨ªnuament l¡¯atenci¨®. Els il¡¤lustrats estaven conven?uts que accedint a l¡¯educaci¨® i la informaci¨® es crearien ciutadans capa?os de garantir la democr¨¤cia, per¨° el primer requisit no ha sabut fer front a l¡¯esbojarrada hipertr¨°fia del segon: si fa tres-cents anys el problema era com fer circular la informaci¨®, ara el problema ¨¦s com aturar el torrent d¡¯informaci¨® in¨²til que t¨¦ ocupats els ciutadans les vint-i-quatre hores del dia. Com diu Boada, no hi ha fast-thinking. Ni la cultura de la imatge ni l¡¯allau de missatges digitals portadors d¡¯opinions cl¨°niques i en general alienes a tot ordre sint¨¤ctic poden substituir el discurs verbal com a font del pensament cr¨ªtic, i sense el pensament cr¨ªtic ens tornem a condemnar a la destrucci¨®.
ELS L?MITS DEL NOSTRE M?N
Ignasi Boada
Papers d'Estudi
150 p¨¤gines
Amb Els l¨ªmits del nostre m¨®n, Ignasi Boada s¡¯afegeix a una llista d¡¯excel¡¤lents assagistes que han identificat aquesta amena?a i les causes que l¡¯han fet possible sense trobar-hi una soluci¨®. No es pot demanar tant.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.