Cerd¨¤ i filla, units en l¡¯oblit

Barcelona ¨¦s ciutat de mala mem¨°ria ¡ªo de mem¨°ria ultraselectiva, si ho preferiu¡ª, per m¨¦s que tot sovint es vanti de tenir tanta mem¨°ria. Hi ha personatges o fets que han estat bandejats, d¡¯altres que han pujat al pedestal i que de tan reiterats han acabat convertits en llocs comuns, esllanguits i redu?ts a icones mudes. El cas de la fam¨ªlia Cerd¨¤ ¨¦s simptom¨¤tic. Reconeguts a l¡¯¨¨poca pels seus coetanis amb m¨¦s o menys passi¨®, i tamb¨¦ amb detractors aferrissats, abans de la seva mort van ser ignorats i, un cop morts i enterrats, interessos diversos els van difamar o silenciar; fins que Cerd¨¤ va tornar a la palestra en forma de pla?a a la Gran Via, el 1959 ¡ªcent anys despr¨¦s de l¡¯aprovaci¨® del seu Pla d¡¯Eixample de Barcelona¡ª, per¨° no pas la seva filla, arpista, compositora, feminista i antiesclavista, que continua en els llimbs de l¡¯oblit.

Amb motiu, ara, del bicentenari del naixement d¡¯Ildefons Cerd¨¤, autor del Pla d¡¯Eixample de Barcelona, ve a tomb parlar d¡¯ell. I, aix¨ª, tenim finalment motiu de parlar de la filla, Clotilde Cerd¨¤ i Bosch, coneguda internacionalment com Esmeralda Cervantes. Els Cerd¨¤ no te¡¯ls acabes mai. Quan creus que ja ho saps tot ¡ª¨¦s un dir¡ª hi tornes, a l¡¯un o a l¡¯altra, i et deixes enlluernar per la proposta d¡¯habitatges populars, dotats de serveis col¡¤lectius de cuina, menjador i banys, o per la seva concreci¨® en la localitzaci¨® dels serveis en la trama que va dissenyar Ildefons i que no havies capit en una lectura anterior. O t¡¯inquietes per les amenaces que Clotilde Cerd¨¤ va rebre de Morphy, secretari de la reina d¡¯Espanya, en una carta on li retreu que ¡°un d¨ªa aparece V. en Cuba, como queriendo resolver por su influencia el problema de la esclavitud; y presidiendo manifestaciones y juntas que nada tienen que ver con el arte, y ahora la veo a V. erigida en protectora de la clase obrera catalana y de la educaci¨®n de la mujer¡±.

Recordem la seva hist¨°ria, de l¡¯un i de l¡¯altra. Ildefons Cerd¨¤ va n¨¦ixer al mas Cerd¨¤ de Centelles, el 23 de desembre de 1815, i la filla 46 anys despr¨¦s a Barcelona, concretament el 28 de febrer de 1861, a les 8 del mat¨ª, a la pla?a de Medinaceli, segons consta al registre, com a filla d¡¯Ildefons Cerd¨¤ i de Clotilde Bosch i Carbonell, un altre personatge apassionant de la nissaga i de qui haur¨ªem de parlar m¨¦s. Tot just un any abans, consta el naixement d¡¯un fill, Ildefons, que va morir poc despr¨¦s.

Els viatges. Ildefons Cerd¨¤ s¡¯apassiona per l¡¯urbanisme en un viatge que fa a Nimes el 1844, on queda atrapat per la imatge dels trens, despla?ant persones i mercaderies, ¡°y se me ocurre la primera idea de estudiar la influencia trascendental que al generalizarse han de ejercer sobre la urbanizaci¨®n¡±, escriu al seu diari, que es conserva a l¡¯Arxiu Hist¨°ric de la Ciutat de Barcelona. S¡¯adona que ben poc en sap, del tema. Busca si hi ha res escrit sobre la q¨¹esti¨®, ¡°y visto que nada se hab¨ªa hecho me ocurri¨® la idea de realizarlo. Vi que para desarrollarlo en debida forma, era necesario enterarse de todo cuanto se ha escrito¡± sobre arquitectura, dret, higiene, estad¨ªstica, geografia, administraci¨®, dret, pol¨ªtica moral o religi¨®, economia pol¨ªtica, filosofia... Davant la magnitud de la feina que es proposa, est¨¤ a punt de deixar-ho c¨®rrer, per¨° la for?a dels 27 anys i la consideraci¨® ¡°que no era necesario estudiar bajo el punto de vista especialista cada uno de los mentados ramos, bastando solamente conocer de cada uno de ellos la parte referente al trabajo especial que trataba de hacer, me alentaron a continuar¡±. Torna a Barcelona, la ciutat que encara viu emmurallada, i a partir d¡¯aquell moment, de manera sistem¨¤tica i met¨°dica, comen?a a obrir carpetes, una per a cada tema, una metodologia que li va donar molt bons resultats.

El mes d¡¯agost del 1848, anem resseguint el seu diari, es casa amb Clotilde Bosch Carbonell, filla del banquer Bosch Mustich, i amb graciosa imprecisi¨® anota: ¡°14 o 16. Me cas¨¦¡±. L¡¯any seg¨¹ent, neix la primera filla, Pepita, el 22 de juny; la segona, Rosita, neix un any despr¨¦s, i encara una altra, Sol, onze mesos despr¨¦s. El ritme de procreaci¨® dels Cerd¨¤-Bosch ¨¦s continuat, any rere any. Per¨° a partir de 1851 s¡¯atura en sec. Una intensa vida pol¨ªtica i professional es desencadena el mateix any. Primer, ¨¦s proclamat diputat a Corts pel Districte Segon de Barcelona, el 1854. Despr¨¦s, un cop autoritzada la demolici¨® de les muralles, ¨¦s nomenat per fer un estudi de l¡¯Eixample de la ciutat. En un any, aixeca el Plano de Barcelona y sus alrededores com a pas previ per elaborar el pla. Un cop enllestit, passa a dissenyar el pla general. En total, l¡¯enginyer Cerd¨¤ hi dedic¨¤ un total de ¡°4 a?os y 7 meses para el anteproyecto y para el proyecto¡±, anota al seu diari.

Un cop entregat i aprovat el projecte, nous natalicis apareixen en el diari de Cerd¨¤. El 1860, neix Alfonset, que mor poc despr¨¦s, i el 1862, anota: ¡°28 de febrero. Nacimiento de Clotildina¡±.

L¡¯enginyer ha errat l¡¯any de naixement de Clotildina. El registre civil d¨®na fe, tal com hem dit, que la nena va n¨¦ixer un any abans, exactament el 28 de febrer de 1861, i a la partida de naixement consta com a pare ¡°Ildefonso Cerd¨¤, de oficio ingeniero¡± i com a mare ¡°Clotilde Bosch Carbonell¡±. Diverses fonts, per¨°, entre d¡¯altres Fabi¨¤ Estap¨¦, autor d¡¯una excel¡¤lent biografia d¡¯Ildefons Cerd¨¤, afirmen que l¡¯enginyer-urbanista no va ser el pare de Clotilde.

¡°Trueno grande de familia¡±. El 27 de maig de 1864, Ildefons Cerd¨¤ escriu al seu diari: ¡°Trueno grande de familia. Marcha Clotilde con Coneny a Madrid¡± ¡ªConeny ¨¦s un cos¨ª d¡¯Ildefons Cerd¨¤¡ª. ?s la confirmaci¨® de la separaci¨® del matrimoni d¡¯Ildefons Cerd¨¤ i Clotilde Bosch. Una separaci¨® que no t¨¦ marxa enrere, entre Clotilde i el seu marit, ni en tindr¨¤ entre la filla Clotilde i el seu pare.

Despr¨¦s de Madrid, on viuran uns anys, mare i filla marxen a Par¨ªs i despr¨¦s a Viena, on la nena forma part de l¡¯orquestra de Strauss. Causa furor all¨¤ on toca, la nena. Un munt de distincions li cauen al damunt: arpista de cases imperials d¡¯arreu d¡¯Europa, d¡¯Am¨¨rica i d¡¯?sia i d¡¯associacions i entitats de tota mena, i tamb¨¦ li cau a sobre l¡¯altisonant nom art¨ªstic d¡¯Esmeralda Cervantes, sota el qual amagar¨¤, tant com podr¨¤, la seva experi¨¨ncia m¨¦s personal. Esmeralda li va posar Victor Hugo quan la va sentir tocar l¡¯arpa, i Cervantes, la reina Isabel II, segons llegim en una anotaci¨® al marge de la carta que Victor Hugo adre?¨¤ a Clotilde Cerd¨¤ el 27 d¡¯octubre de 1874, que es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Els concerts no paren, un darrere l¡¯altre. Les cr¨ªtiques s¨®n excel¡¤lents, gaireb¨¦ la tracten de geni, per¨° no ben b¨¦. El geni al segle XIX t¨¦ connotacions de g¨¨nere: la genialitat ¨¦s un atribut mascul¨ª; a ella, si de cas, se li reconeix talent, i en la gradaci¨® de l¡¯¨¨poca el geni era m¨¦s important que el talent. Genialitats a banda, entre concert i concert escriu al rei Alfons XII, el 1875, per demanar el perd¨® per a dos condemnats a mort a Barcelona, molt probablement presos pol¨ªtics. Ho aconsegueix. Aquell mateix any, empr¨¨n la primera gira per les Am¨¨riques: Rio de Janeiro ¡ªl¡¯emperador del Brasil la nomena Arpista de sa Imperial Casa¡ª, Montevideo, Buenos Aires, Valpara¨ªso, Lima, Nova York. El New York Times anuncia el concert programat pel 6 de juny al Chickering Hall ¡ªja som al 1876¡ª. ?xit aclaparador. De Nova York a Filad¨¨lfia, a la Fira Internacional, on fa tres concerts. Va ser a Filad¨¨lfia on mare i filla reben la not¨ªcia de la mort d¡¯Ildefons Cerd¨¤. La revista La Llumanera de Nova York dedica al pare i a la filla dos extensos articles i un retrat de Clotilde i d¡¯Ildefons, en el n¨²mero d¡¯octubre de 1876, quan ella ja ha continuat viatge cap a l¡¯Havana mentre l¡¯illa est¨¤ immersa en la primera guerra d¡¯independ¨¨ncia. Hi fa una llarga estada i una bona tanda de concerts. Els independentistes se la fan propera: ¡°La causa de la independencia de Cuba tuvo en ella una centinela avanzada¡±, escrivia Enrique Trujillo, membre de la Sociedad Literaria Hispano-Americana, de la que Jos¨¦ Mart¨ª era membre.

La primera gira per Am¨¨rica va durar gaireb¨¦ dos anys; la segona, m¨¦s curta, encara no un any. De retorn, les Clotildes s¡¯instal¡¤len a Barcelona, al carrer d¡¯Argensola n¨²mero 11, i es posen a organitzar l¡¯Academia de Ciencias, Artes y Oficios de la Mujer, que s¡¯inaugura el 2 de maig de 1885, a la Rambla de Barcelona. Les primeres paraules del discurs inaugural de Clotilde Cerd¨¤ s¨®n: ¡°Nuestra ¨²nica ambici¨®n al fundar esta Academia es abrir nuevos horizontes al porvenir de la mujer¡±.

Per posar en marxa l¡¯Acad¨¨mia, Clotilde Cerd¨¤ s¡¯envolta de dones que ja tenen una llarga traject¨°ria professional i un reconegut prestigi en els ¨¤mbits de la literatura, el periodisme i la medicina: Josefa Massan¨¨s, poeta vinculada a la Reinaxen?a; Ant¨°nia Opisso, periodista i autora de la moderna novel¡¤la antiesclavista Diario de un deportado, i Dolors Aleu i Riera, la primera doctora en medicina de l¡¯Estat espanyol. L¡¯Acad¨¨mia t¨¦ una exist¨¨ncia breu, ja que no troba el suport de les classes benestants. I la Casa Reial no veu de bon grat el comprom¨ªs pol¨ªtic de Clotilde. Recordem la carta de Morphy, secretari de la reina regent, i les seves amena?adores paraules: ¡°Si los peri¨®dicos dicen tonter¨ªas, no les haga V. caso, ni se meta a formular acusaciones, ni a hacer cargos o dar consejos, sin suficiente conocimiento del asunto; porque el resultado tendr¨¢ que ser contraproducente¡±.

Arru?nada i espantada, tanca l¡¯escola i mare i filla inicien una mena d¡¯exili que les portar¨¤ per mig m¨®n. Per continuar amb el fil de les seves vides, la de la mare i la de la filla, em remeto al llibre Els viatges de Clotilde Cerd¨¤ i Bosch, publicat per l¡¯editorial Tres i Quatre, el 2013. Remarcar¨¦ de nou aqu¨ª que no s¨®n dones excepcionals. Hi havia moltes Clotildes, a l¡¯¨¨poca.

La ciutat i els subjectes de la modernitat. Vides paral¡¤leles, obres paral¡¤leles. Ildefons Cerd¨¤ dissenya la ciutat moderna a trav¨¦s d¡¯una teoria general que concreta a Teor¨ªa de la Construcci¨®n de las Ciudades aplicada al Proyecto de Reforma y Ensanche de Barcelona, de 1859. Clotilde Cerd¨¤ participa en la construcci¨® de la dona moderna, un subjecte habitant de la ciutat que reclama el seu espai i exigeix l¡¯acord per crear un nou pacte social i sexual, un pacte inscrit en la modernitat que inclogui l¡¯abolici¨® de tota mena d¡¯esclavatges, l¡¯abolici¨® de la pena de mort, el dret a l¡¯educaci¨® i a l¡¯exercici d¡¯una professi¨®. El vincle entre l¡¯enginyer i l¡¯arpista l¡¯estableix la mare, Clotilde Bosch Carbonell, que no sols va procrear tants fills i filles sin¨® que tamb¨¦ es va implicar en la formulaci¨® d¡¯un conjunt de propostes adre?ades al rei. La primera, crear, entre l¡¯estat i els empresaris, un fons o caixa per a les pensions. La segona, la creaci¨® d¡¯un jurat format per obrers de cada ofici que hauria de fixar el preu del jornal i fer de mediador en el cas de desavinences entre les parts, anticipant-se a all¨° que, anys a venir, seran els convenis col¡¤lectius. Com a colof¨® escriu: ¡°Las mujeres tienen igual derecho¡±.

On ets Cerd¨¤, on ets?

I.S.

El 1959, Barcelona inicia la recuperaci¨® d'Ildefons Cerd¨¤, un segle despr¨¦s de l'aprovaci¨® del seu Pla d'Eixample i d'un silenci categ¨°ric i sistem¨¤tic instaurat tan bon punt la Restauraci¨® mon¨¤rquica posava fi a la Primera Rep¨²blica, el 1875. Perqu¨¨ aquella desaparici¨® fos real, i ben real, anys a venir Puig i Cadafalch, arquitecte i futur president de la Mancomunitat de Catalunya, va donar ordres de cremar tots els exemplars de la Teor¨ªa General de la Urbanizaci¨®n. Quina tradici¨® de cremar llibres que arrosega el pa¨ªs! Puig i Cadafalch, per¨°, no es va empastifar personalment amb la fumarada, segons explica Francesc Magriny¨¤, bon coneixedor de l'obra de l'enginyer i autor, amb Fernando Marz¨¢, de l'extraordin¨¤ria exposici¨® Cerd¨¤ 150 anys de modernitat i d'un cat¨¤leg que recomano de buscar o rellegir. L'autor material de la crema dels exemplars de la Teor¨ªa General de la Urbanizaci¨®n va ser un parent del futur president de la Mancomunitat, Puig i Alfonso.

Per si no n'hi havia prou, Puig i Alfonso havia estat tamb¨¦ l'autor de la reescriptura d'una cr¨°nica sobre el concurs de l'Eixample que situava l'aprovaci¨® del projecte de Cerd¨¤ en una imposici¨® de Madrid, Magriny¨¤ dixit. Si alg¨² es pensava que el relat de la hist¨°ria ¨¦s un¨ªvoc, objectiu i neutral, oblida qui escriu i des d'on s'escriu cada reconstrucci¨® hist¨°rica.

Bon coneixedor de la seva ¨¨poca, Cerd¨¤ ho sabia. Tenia clar qu¨¨ podia esperar, i sabia que estava a punt de caure-li a sobre un silenci sistem¨¤tic, prec¨ªs, sostingut en el temps. A les 2 i 45 minuts del dimarts 22 de juny de 1875 sortia de Barcelona, acompanyat de la seva filla Rosita, amb un vapor cam¨ª de Val¨¨ncia, deixant ¡°no s¨¦ si para siempre la ciudad de Barcelona en pro de la cual puedo asegurar haber hecho siempre cuanto me ha sido dable, a pesar de abrigar la convicci¨®n m¨¢s profunda de que nunca me lo sabr¨ªa agradecer¡±.

El ¡°nunca¡±, que preveia Cerd¨¤ es va comen?ar a relativitzar el 1959, quan Barcelona va decidir tornar a ser moderna. Una modernitat que s¡¯instal¡¤lava als suburbis, ¨¦s a dir, seguint els extrems del gran eix que havia dibuixat l¡¯Ildefons: la Gran Via. En un dels extrems, la ciutat li dedicaria al cap de poc una pla?a i una escultura feta amb els materials amb qu¨¨ es constru?a aquella modernitat, formig¨® i mecanotub. Una escultura bell¨ªssima, a¨¨ria, sense pedestal, l¡¯art¨ªfex de la qual va ser Antoni Riera Clavill¨¦, arquitecte. ¡°No gust¨® demasiado, era muy abstracta y se cuidaron de hacerla desaparecer¡±, deia l¡¯autor de l¡¯escultura.

La q¨¹esti¨® ¨¦s que als ve?ns de la zona s¨ª que ens agradava, i molt. Era l¡¯¨²nica escultura que hi havia al barri: contemplar-la des de la finestra de l¡¯autob¨²s quan encerclava la pla?a Cerd¨¤ era una dosi de bellesa matinal. Al vespre, de tornada, tenies l¡¯altra perspectiva. Cerd¨¤ ens donava la benvinguda a casa. I, un mal dia, l¡¯escultura va desapar¨¨ixer.

On ¨¦s l¡¯escultura d¡¯Ildefons Cerd¨¤? I, si no hi ¨¦s, si ha estat destru?da, per qu¨¨ no la reconstru?m?