Fran?a canviar¨¤ la Constituci¨® en resposta a la matan?a de l¡¯ISIS
El projecte inclou retirar la nacionalitat francesa als terroristes amb doble passaport
Tal com va anunciar solemnement el president franc¨¨s, Fran?ois Hollande, tot just tres dies despr¨¦s dels atemptats gihadistes del 13 de novembre, el Consell de Ministres va presentar aquest dimecres la seva proposta de revisi¨® constitucional per incloure l'estat d'excepci¨® en la llei fonamental. La reforma inclou tamb¨¦ una mesura altament simb¨°lica, i pol¨¨mica, tamb¨¦ anunciada per Hollande: la de retirar la nacionalitat als francesos amb doble passaport condemnats per terrorisme, encara que hagin nascut a Fran?a. El projecte, que ha d'aprovar-se amb una majoria de tres cinquens, es debatr¨¤ a partir del febrer.
Malgrat els rumors dels ¨²ltims dies, el president Hollande va optar finalment per incloure la retirada de la nacionalitat tamb¨¦ als terroristes nascuts a Fran?a que tinguin una segona nacionalitat en la seva proposta de reforma constitucional, una reivindicaci¨® hist¨°rica de l'extrema dreta i de la dreta que t¨¦ dividit el Govern socialista.
L¡¯Estat Isl¨¤mic (ISIS, en les seves sigles en angl¨¨s) va assassinar 130 persones en diversos atemptats simultanis el 13-N. La proposta ¨¦s que es retiri la nacionalitat despr¨¦s d'una condemna per terrorisme ferm, que el terrorista haur¨¤ de complir en la seva integritat a Fran?a abans de ser eventualment expulsat del pa¨ªs, segons va detallar el primer ministre, Manuel Valls, despr¨¦s del Consell de Ministres. Fins ara ja s'aplicava als binacionals naturalitzats (¨¦s a dir, estrangers que han adquirit la nacionalitat francesa): set persones han perdut la nacionalitat des del 2007 per aquest motiu.
¡°?s el primer efecte dels 6,8 milions¡± d'electors que en les regionals dutes a terme aquest mes van votar pel Front Nacional, es va felicitar aquest dimecres la seva presidenta, Marine Le Pen. En l'altre extrem, l'antic l¨ªder del Front d¡¯Esquerres i eurodiputat Jean-Luc M¨¦lenchon va definir la iniciativa com ¡°un atemptat contra la identitat nacional¡± en crear ciutadans sota sospita.
La ministra de Just¨ªcia queda en dubte
La decisi¨® d'incloure en la reforma constitucional la retirada de la nacionalitat als ciutadans amb doble nacionalitat nascuts a Fran?a posa en una situaci¨® delicada la ministra de Just¨ªcia, Christiane Taubira, que havia anunciat la retirada d'aquesta mesura i ha estat desautoritzada. El primer ministre, Manuel Valls, va sortir en la seva defensa dient que ¡°cadasc¨² t¨¦ dret a tenir els seus propis dubtes, els seus interrogants, les seves q¨¹estions i les seves an¨¤lisis¡±. Per¨° entre els diputats dels Republicans i del Front Nacional es multiplicaven les crides a la seva dimissi¨®. Els sectors m¨¦s esquerrans, que veuen en Taubira, del Partit Radical d¡¯Esquerra, la figura m¨¦s progressista del Govern, reclamaven a la ministra que tri¨¦s b¨¤ndol.
¡°A la incompet¨¨ncia econ¨°mica, el Govern hi afegeix ara la inf¨¤mia¡±, va escriure, d¡¯altra banda, l'economista Thomas Piketty en una tribuna al diari Le Monde, en qu¨¨ acusa Hollande de ¡°c¨®rrer darrere del Front Nacional¡±.
Amb la seva inclusi¨® en la reforma constitucional, el Govern es garanteix l'aprovaci¨® de la reforma per l'oposici¨® conservadora, per¨° corre el perill d'obrir una bretxa en la seva pr¨°pia majoria. El diputat socialista Pascal Cherki ja ha afirmat que no votar¨¤ la reforma. D¡¯altres, com l'exministre Beno?t Hamon, denuncien la ¡°creaci¨® de dues categories de francesos nascuts en terra francesa¡±. La mateixa ministra de Just¨ªcia, Christiane Taubira, havia assegurat el dia abans que la mesura havia estat abandonada i que la considerava a t¨ªtol personal ineficient i contraria al dret de s¨°l.
Estat d'excepci¨®
El text del Govern preveu tamb¨¦ afegir l'article 36.1 a la Constituci¨® que preveu que l'estat d'excepci¨® pot ser decretat pel Consell de Ministres en part o a la totalitat del territori per un per¨ªode m¨¤xim de 12 dies en cas de ¡°perill imminent causat per greus atacs a l'ordre p¨²blic¡± o en cas de greu cat¨¤strofe natural. La seva prolongaci¨® ha de ser aprovada pel Parlament i les seves modalitats, previstes per la legislaci¨® vigent.
Actualment, per a l'estat d'excepci¨® regeix una llei creada el 1955 durant la guerra d'Alg¨¨ria, que va ser modificada el 20 de novembre pel Parlamento, que va ampliar gaireb¨¦ per unanimitat la seva aplicaci¨® fins a final de febrer. Inscriure el reconeixement d'aquest r¨¨gim en la Constituci¨® suposa pel Govern garantir la seva correcta posada en funcionament. ¡°Estipular els criteris d'activaci¨® de l'estat d'excepci¨® i emmarcar les mesures per a la seva extensi¨® en la Constituci¨® ¨¦s posar fi definitivament a tot risc de deriva partidista¡±, va assegurar Valls.
La pertin¨¨ncia de la reforma ha obert, no obstant aix¨°, un debat entre els juristes. Per Thierry Rambaud, de la Universitat Ren¨¦ Descartes, la constitucionalitzaci¨® de l'estat d'excepci¨® el protegeix en principi de recursos davant tribunals europeus i davant el Constitucional. ¡°Es tracta d'una consagraci¨® constitucional que consolida jur¨ªdicament el dispositiu¡±, assegura. Una llei ordin¨¤ria pot ser modificada en qualsevol moment per una simple majoria pol¨ªtica, per¨° per modificar la Constituci¨® es requereixen els tres cinquens del Parlament. No ho considera perill¨®s per a les llibertats perqu¨¨ no exclou els mecanismes de recursos davant un jutge administratiu.
Per d¡¯altres, com el constitucionalista Michel Verpeaux, de la facultat de Dret de la Sorbona, ¡°no canvia gran cosa¡± at¨¨s que la llei del 1955 ja s'aplicava i que el consell constitucional va validar aquest dimarts algunes de les seves mesures m¨¦s criticades, com els arrests domiciliaris sense ordre judicial.
Tampoc considera potencialment inconstitucional l'ampliaci¨® de la retirada de la nacionalitat als nascuts francesos d'origen estranger, i amb doble nacionalitat, un argument que avancen els seus detractors en diferenciar entre francesos d'origen estranger i la resta, perqu¨¨ posaria en peus d'igualtat els nacionalitzats amb els nascuts francesos. A Espanya, la Constituci¨® estipula en el seu article 11.2 que ¡°cap espanyol d'origen podr¨¤ ser privat de la seva nacionalitat¡±.
M¨¦s de 1.000 francesos combaten a S¨ªria i l'Iraq
¡°L¡¯amena?a terrorista no ha estat mai tan elevada¡±, va recordar aquest dimecres el primer ministre, Manuel Valls, en compareixen?a davant els mitjans despr¨¦s del Consell de Ministres en qu¨¨ es va aprovar el projecte de reforma constitucional. Fran?a acaba de superar el llindar de les 1.000 persones que han viatjat a S¨ªria o a l'Iraq per unir-se a grups gihadistes; unes 600 de les quals segueixen all¨¤, 148 han mort en combat i al voltant de 250 han tornat. El primer ministre franc¨¨s va recordar que els combatents en aquests pa?sos s'agrupen amb persones que parlen el mateix idioma per ¡°formar-se i preparar accions terroristes¡± a Fran?a. En total, unes 10.500 persones estan fitxades al pa¨ªs per la seva relaci¨® amb l'islamisme radical, encara que amb graus d'implicaci¨® diversos.
Com a resposta a aquesta realitat i al risc d'atemptats encara elevat, el primer ministre va justificar l'aplicaci¨® de l'estat d'excepci¨®, decretat despr¨¦s dels atemptats del 13 de novembre perpetrats per l¡¯Estat Isl¨¤mic (ISIS) i en qu¨¨ van morir 130 persones. Aquest r¨¨gim, que permet fer escorcolls de dia i nit i posar durant 12 hores di¨¤ries sota arrest domiciliari i sense ordre judicial persones considerades sospitoses de suposar un perill per a l'ordre p¨²blic, va ser decretat la mateixa nit dels atacs i perllongat pel Parlament fins a final de febrer. Al final d'aquest per¨ªode, el Govern decidir¨¤ si demanar¨¤ una nova ampliaci¨®, segons va avan?ar tamb¨¦ Valls.
Des de l'entrada en vigor de l'estat d'excepci¨®, s'han fet m¨¦s de 2.900 escorcolls, recuperat 443 armes ¨C40 de les quals, de guerra¨C i posat en arrest domiciliari 312 persones. S'han obert tamb¨¦ unes 500 investigacions judicials, una quinzena de les quals, per fets relacionats amb el terrorisme.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
